Selecciona Edició
Connecta’t

Els serveis socials de Barcelona, desbordats per la crisi de l’habitatge

Els professionals alerten que els pisos i les pensions són plens i demanen no assistir als desnonaments perquè no poden donar una "resposta adequada"

Concentració contra els desnonaments, al barri de Roquetes.
Concentració contra els desnonaments, al barri de Roquetes.

Els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona tornen a llançar un SOS, aquesta vegada per la crisi de l'habitatge. Alerten en una carta que el dia a dia, on se sumen desnonaments per impagament i per finalització de contractes de lloguer, “ha desbordat tant les oficines d'habitatge com els centres”. Els pisos i les pensions estan plens, diuen, i lamenten no poder donar respostes adequades, cosa que perjudica el vincle de confiança amb les famílies. També demanen, altre cop, no haver d'assistir als desnonaments.

El text el signen 33 dels 41 centres de serveis socials de Barcelona. Els signants reconeixen que hi ha hagut noves contractacions a l'àrea i el govern de l'alcaldessa Ada Colau ha fet un esforç per evitar desnonaments i ampliar el parc de lloguer públic, però assenyalen que estan desbordats i alerten que el problema transcendeix la ciutat. La carta la subscriuen els sindicats CCOO, UGT i CGT de l'àrea i ha estat enviada als responsables de serveis socials de l'Ajuntament, als col·legis professionals del sector, al Síndic de Greuges i la Síndica de Barcelona.

Fonts municipals han respost aquest dijous valorant l'esforç dels serveis socials i agraint el to constructiu de la carta. També s'han compromès a revisar el protocol d'actuació i han reclamat a la Generalitat que augmenti les seves aportacions.

Els centres de serveis socials denuncien en la seva carta la llista d'espera de mesos per pisos d'emergència; que es recorre amb freqüència a les pensions per allotjar les famílies; i que la demanda és tan alta que s'està enviant famílies fora de Barcelona, cosa que comporta “desvinculació amb el barri, els seus recursos, la seva xarxa de relacions, llunyania de les escoles, els recursos de salut...”. De mitjana, l'Ajuntament està allotjant diàriament prop de 450 persones en pensions.

Els professionals consideren que el fet que la taula d'emergències tingui llista d'espera de fins a un any “provoca que el recurs no sigui d'emergència”; qüestionen que els casos s'estiguin resolent amb “relloguers, suport familiar o pensions que s'allarguen en el temps i suposen una despesa molt elevada” i creuen que “no és una resposta adequada”. “És un sostre, però no una llar”, conclouen.

Per tot això asseguren que la seva presència en el moment del desnonament “pot resultar negativa pel vincle establert amb la família”. I demanen, com ja van fer fa un temps, no haver d'assistir als alçaments. També detallen que en el moment del desnonament es produeixen situacions contradictòries que generen tensió amb les comitives judicials. D'una banda, diuen, se'ls encarrega estar presents i atendre la família; i, de l'altra, entrar al domicili per “donar sortida a la situació”.

Els signants alerten que les situacions de risc de pèrdua de l'habitatge estan monopolitzant l'atenció de famílies que tenen altres problemàtiques; que hi destinen també molt de temps (professionals que en un dia han d'acudir a dos o tres desnonaments); que la incertesa sobre les dates dels processos judicials (“augmenten els desnonaments amb data oberta”) afegeix estrès als casos.

Com a conclusió, els centres de serveis denuncien “la situació greu de crisi de l'habitatge que està patint la ciutadania de Barcelona”, amb ciutadans atrapats entre uns preus que no poden pagar i un parc públic insuficient. “Atenem el problema de forma micro, però les solucions se situen en altres àmbits legals o de polítiques d'habitatge, que cal reformular de forma prioritària”. Asseguren, en fi, que aborden una problemàtica que està “bloquejada” per l'augment de demanda i la saturació dels recursos existents.

“Més recursos que mai”

Fonts del Consistori han respost aquest dijous que “l'Ajuntament té molt en compte l'opinió dels serveis socials i valora enormement l'esforç de tots els professionals per contenir els efectes de la crisi”. A més, han agraït “el to constructiu i la professionalitat” de la carta. “Compartim la voluntat que s'expressa”, han assegurat i han revelat que els equips d'habitatge i serveis socials treballen en una proposta “per donar més cobertura als professionals en situacions de llançament i rebaixar la pressió”.

L'executiu qualifica l'exclusió residencial de “problema d'una gravetat enorme” i defensa que l'Ajuntament va ser el primer “a posar-ho sobre la taula”. “El Consistori hi destina més recursos que mai i ha engegat polítiques concretes”, afirmen, i repeteixen que saben que “no és suficient ni tan ràpid com seria necessari”. “Per això tornem a interpel·lar la resta d'administracions per a qüestions tan concretes com canviar l'actual llei de lloguers (LAU) per limitar els augments desmesurats, o el nou Govern de la Generalitat perquè augmenti la dotació econòmica i l'aportació de pisos a la taula d'emergències”.

Les demandes de la carta

Els centres de serveis socials constaten la "gravetat" de la crisi de l'habitatge però entenen que "les solucions se situen en altres àmbits (lleis, polítiques d'habitatge) que cal reformular".

Asseguren que aborden un fenomen "bloquejat, a causa d'un augment de demanda i saturació dels recursos existents".

Assenyalen que "falten places de pisos d'emergència i d'inclusió, centres intermedis i habitatge protegit".

Parlen de famílies atrapades entre la falta d'habitatge "a causa dels preus, i la falta de parc públic".

Demanen "que es revisi l'acord de col·laboració entre serveis socials i estaments judicials" i "el seu paper en els desnonaments".

Mentrestant, reclamen "no haver d'assistir als alçaments"perquè la seva presència “perjudica el vincle amb la família”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ