_
_
_
_
_

L’espera per un pis d’emergència a Barcelona arriba als nou mesos

La llista d'espera per un d'aquests habitatges s'ha multiplicat per vint en dos anys i mig

Protesta de la PAH al Consorci d'Habitatge de Barcelona.
Protesta de la PAH al Consorci d'Habitatge de Barcelona.m. minocri
Más información
El 43% dels barcelonins paguen més lloguer del que poden assumir
Viure en un local comercial per esquivar el preu de l’habitatge
“No tenim 4.000 euros per canviar de pis”

La magnitud de la crisi de l'habitatge que pateix Barcelona està impactant amb duresa en el que es coneix com la Taula d'Emergències, un organisme que cada mes reuneix a la Generalitat i l'Ajuntament i en el qual es valoren casos que necessiten un pis amb urgència. Des de l'octubre del 2015 fins al mes passat, els casos que passen per la taula gairebé s'han quadruplicat (de 103 a 385) i els que s'han valorat positivament però estan pendents de rebre un pis s'han multiplicat per vint (de 15 a 307). Són dades del Consorci de l'Habitatge, que es tradueixen en el fet que l'espera arriba als nou mesos.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha ocupat aquest dimecres al matí el vestíbul del Consorci, al carrer de Bolívia de Barcelona, per denunciar el col·lapse i alertar que no es dona resposta a les famílies en situació d'“emergència habitacional”. “No sé per què l'anomenen taula d'emergència”, ironitzava una de les portaveus de la PAH, Lucía Delgado. Fa unes setmanes, el grup municipal del PP a l'Ajuntament va alertar de les dades de la taula. Les dades del Consorci també indiquen com si entre el 2015 i el 2016 va haver-hi un augment d'adjudicacions, de 319 a 363, l'any passat la xifra va baixar a 216. El líder del partit al consistori, Alberto Fernández Díaz, va retreure a l'alcaldessa Ada Colau que “adjudica cada vegada menys habitatges i el col·lapse i les llistes d'espera són cada vegada més grans”.

La PAH ha recordat que a Barcelona hi ha 36.000 sol·licitants d'habitatge públic i que el 2017 s'han produït 2.591 desnonaments a la ciutat, dels quals un 85% són de pisos de lloguer. L'organització ha denunciat amb la seva ocupació “les traves administratives per accedir a la taula”, el “menyspreu de les oficines d'habitatge en criminalitzar-los per no poder pagar el lloguer” i les llistes d'espera “per tenir un pis i començar de zero”. “Ja n'hi ha prou de pilotes fora per part de les administracions i de no assumir responsabilitats”, ha denunciat la PAH.

En la protesta han participat diverses famílies que esperen que se'ls adjudiqui un pis. Com Nadia Mermouri, veïna de Ciutat Vella. El seu cas el va valorar la taula com a mereixedor d'un pis però fa nou mesos que s'espera i durant aquest temps s'ha enfrontat a dos intents de desnonament i la setmana que ve té fixat el tercer. Mermouri, de 30 anys, té dues filles i va deixar de pagar el lloguer quan no l'hi van voler renovar el gener del 2017, “malgrat oferir-me a pagar 500 euros dels 645 que rebo d'ajuda”. “No menjava per pagar el lloguer”, recorda, i no entén per què no se li lliura un pis malgrat que té dret a l'adjudicació.

L'Ajuntament no ha respost avui a la petició d'aquest diari de valorar la situació de la taula. Des de la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat han explicat que l'augment de casos s'ha disparat per dues raons: el drama de la pujada del preu del lloguer a Barcelona i el fet que des del 2015 la normativa preveu que les famílies que accedeixen a la taula tinguin més ingressos (d'1,5 vegades el salari mínim s'ha passat a 2,5 vegades), de manera que entren més casos. Les mateixes fonts recorden, a més, que la suspensió d'articles de la llei contra els desnonaments i la pobresa energètica (la 24/2015) “afecta els articles que obliguen als privats, per la qual cosa ha creat un gran desequilibri i tots els esforços els han de fer les administracions”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_