Selecciona Edició
Connecta’t

El 93% dels desnonaments a Barcelona són per impagaments del lloguer

La PAH exigeix mesures a les administracions o "en set anys els barcelonins haurem estat expulsats de la ciutat"

Concentració contra els desnonaments, al barri de Roquetes.
Concentració contra els desnonaments, al barri de Roquetes.

“A Catalunya es desnonen, segons el Poder Judicial, 43 famílies cada dia. Només a la ciutat de Barcelona, hi ha una mitjana d'entre vuit i deu desnonaments al dia i el 93% són per impagament del lloguer. Les administracions han d'aplicar mesures urgents ara perquè, si no, en menys de set anys els barcelonins haurem estat expulsats de la ciutat”. Així de contundent s'ha mostrat aquest matí el portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, en la presentació de l'informe Exclusió residencial al món local. Informe de la crisi hipotecària de Barcelona (2013-2016).

Macías ha assegurat que un dels reptes de la ciutat és fer front a aquest augment de desnonaments de llogaters i considera que “no podem esperar set anys més, que no ens passi com amb la bombolla immobiliària”. La PAH assegura que les estadístiques de les fiances de l'Incasòl mostren que entre el 2013 i el 2015 el preu mitjà del lloguer mensual a Barcelona ha augmentat entre un 8% i un 10%. “Un increment que constata la necessitat de dissenyar polítiques orientades al control de les rendes de lloguer, com ja es fa a Berlín o París”, ha remarcat. “No podem permetre que la pressió turística faci que propietaris de pisos en estat ruïnós, com hem vist a Ciutat Vella, expulsin els llogaters quan expira el contracte i els tornin a posar al mercat per un valor que triplica l'actual”, ha conclòs.

Els autors de l'informe han analitzat 957 casos de desnonaments en tres anys que han arribat a la PAH de Barcelona i que afecten més de 3.000 persones. Segons Eduard Sala, un dels coautors de l'informe, “les hipoteques de les persones afectades pertanyen tant a entitats financeres rescatades amb diners públics com a entitats absorbides per altres bancs. Per exemple, el 40% dels desnonaments corresponen a Catalunya Caixa, i el 15%, al BBVA [propietari de l'anterior]”. Pel que fa als districtes de procedència de la majoria d'afectats, el 35% és de Nou Barris i el 10,7%, de Sant Martí. El districte amb menor nombre d'afectats és el de Sarrià-Sant Gervasi (0,4%).

A la majoria d'afectats se'ls va concedir la hipoteca entre el 2005 i el 2007 per un valor d'entre 200.000 i 250.000 euros i un termini de pagament de 26 a 30 anys.

Sala destaca que l'informe creua els ingressos mensuals de les famílies amb la quota que exigia l'entitat financera. En la majoria de casos, quan els afectats van arribar a la PAH, els ingressos mensuals de les famílies eren de 800 euros, mentre que la quota de la hipoteca sobrepassava els 1.200, cosa que va provocar els primers impagaments de cada família entre el 2012 i el 2013. El coautor ha detallat que el 49,5% dels afectats pateixen ansietat; el 33%, depressió; el 17,8%, insomni i l'11%, tensió familiar. Després d'entrar en contacte amb la PAH, el 39,1% va aconseguir la dació total del seu deute.

Amb les dades a la mà, tant Macías com la directora de l'Observatori DESC, Irene Escorihuela, han exigit a les administracions que es posin a treballar per protegir els ciutadans. “Els ajuntaments han de promoure que els grans tenidors ofereixin lloguers socials als seus desnonats i, pel que fa als petits, l'Administració s'ha de fer càrrec de reallotjar-los”, ha insistit Macías. El portaveu de la PAH ha remarcat que les administracions han d'ampliar el parc públic de lloguer social. “Barcelona ha d'arribar el 2027 al 15% d'habitatges destinats a polítiques socials”. Segons Macías, “l'Ajuntament ha d'establir uns criteris i un calendari perquè tota nova construcció o rehabilitació inclogui un percentatge d'habitatges socials que permeti arribar al 15% del total de llars, la qual cosa suposa que s'han de mobilitzar més de 120.000 habitatges en els propers onze anys”.