Selecciona Edició
Connecta’t

Els serveis socials que atenen menors a Barcelona, a punt del col·lapse

Els equips d’infància en alt risc denuncien que la falta de mitjans provoca “desatenció greu” i “negligència”

Els professionals dels serveis socials de l’Ajuntament Barcelona, i sobretot els que atenen menors i adolescents, han llançat dos advertiments contundents al govern de l’alcaldessa Ada Colau. En un manifest, els educadors denuncien la falta de mitjans i afirmen que estan desbordats per la quantitat de casos, la burocràcia creixent i els tràmits que han de fer. I els Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA), que atenen menors amb alt risc social, arriben a afirmar que la seva situació de desbordament “implica una desatenció greu a la infància”.

Nens al Casal d'Infants del Raval.
Nens al Casal d'Infants del Raval.

Els educadors alerten de les “greus dificultats” en les quals treballen per afrontar les situacions de pobresa de “molts nens i adolescents de la ciutat”. Els educadors asseguren que són la meitat de la plantilla que haurien de ser d’acord amb la Llei de serveis socials (90 davant 208); avisen que estan “desbordats per l’elevat nombre de casos que impedeix una intervenció socioeducativa real” i per l’augment de burocràcia, tràmits (un per ajuda) i informes que sol·licita la Guàrdia Urbana, la Fiscalia o la Direcció d’Atenció a la Infància de la Generalitat, que els estan “convertint en gestors”.

En el cas del document dels EAIA, enumera situacions que entenen que impliquen “una negligència per part de l’Ajuntament”. Parlen de ràtios de casos per professional “molt per sobre dels 40 que marca la cartera de serveis socials”; que no es cobreixen les baixes —“algunes de fa mesos”—, cosa que porta al fet que en moltes ocasions només es pugui intervenir “en els casos de situació d’urgència”; o que “no es té en compte la realitat” de cada barri.

En global, els professionals dels centres de serveis socials municipals han elaborat un document de la seva situació en què lamenten que ha augmentat la burocratització en la gestió, que la quantitat d’ajudes existents (alimentació, habitatge, subministraments, transport, menjadors...) multiplica els tràmits, que afronten càrregues de treball vinculades a noves polítiques en pobresa energètica o habitatge, i que no veuen una aposta real pel treball comunitari.

El document el subscriuen els sindicats CCOO, UGT i CGT. Afirmen que l’“augment inadmissible de la gestió i burocratització” iguala en temps el que dediquen a les persones. En part, aquest augment de la càrrega de tràmits es deu a “encàrrecs de diferents àmbits com l’habitatge, la pobresa energètica, certificacions de pobresa o exclusió social així com l’increment de les peticions d’infància en risc que provoquen una situació de col·lapse en molts centres”.

Fonts municipals responen que escoltar treballadors i usuaris és justament l’objectiu del Pla Impulsem, un procés participatiu que va arrencar al gener i persegueix enfortir el treball social i comunitari i evitar que els treballadors hagin de dedicar una part del seu temps a la burocràcia de les ajudes. Les mateixes fonts asseguren que els 41 professionals que el consistori s’ha compromès a incorporar ho faran després de l’estiu i que el nou contracte programat amb la Generalitat preveu incrementar els professionals dels EAIA. Finalment, recorden que el Govern és partidari d’implantar una renda garantida i evitar tramitar diverses ajudes per família.

 

“No atendre és maltractar”

Veterana dels serveis socials, Esperança Borrull, delegada d'UGT, alerta que “quan no són casos, són ràtios, quan no la crisi i noves ajudes, però mai es compta amb la càrrega tècnica dels professionals” i es mostra especialment preocupada per la situació dels EAIA. “Si a un procediment de protecció no li pots donar curs, estàs posant en perill un menor i la seva família. Si a un diagnòstic de risc no li dónes curs”, afegeix, “estem banalitzant el concepte de risc”. Un professional d'aquests equips que prefereix no donar el seu nom afirma que la situació “dels EAIA sempre ha estat molt fràgil”, però que ara ho és més. “Un problema no atès acaba sent maltractament per part de l'administració”, subratlla i lamenta “la cronificació de les situacions en un ajuntament amb superàvit”.

Rafael Ureña, delegat de CGT, admet que el sector “esperava un canvi” amb el relleu a l'ajuntament: “Que s'obrís als barris, restar gestió als tècnics, perquè una tercera part de la jornada la dediquem a fer papers... amb tantes petites ajudes acabem fiscalitzant la gent, demanant papers per a cadascú. I que arribin els reforços” que van prometre el novembre passat. Amb el pressupost aprovat al maig, les 30 noves contractacions (després en van anunciar 41), segueixen sense arribar.

Des de CC OO, Victoria García recorda que als barris més empobrits continuen augmentant els casos i que ara són més complexos. “Afrontem multiproblemàtiqueas, i com diu el document de situació, la resposta són pegats”.