_
_
_
_
_

Colau aconsegueix que es quedin a casa el 16% de les famílies en risc de desnonament

L'alcaldessa subratlla l'esforç dels ajuntaments en habitatge i amenaça a "portar els casos al Ministeri de Foment"

Clara Blanchar
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a Montevideo (Uruguai).
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a Montevideo (Uruguai).Federico Anfitti (EFE)

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, està fent un esforç insòlit per lluitar contra els desnonaments a la ciutat. Quan va arribar al poder el 2015, després de crear la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), va crear la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER), un equip específic per evitar que els veïns perdessin l'habitatge. Però, tot i així, i amb un treball de mediació amb els propietaris i una inversió en ajudes al pagament del lloguer i compra de pisos també inèdita, el percentatge de desnonaments que va aconseguir evitar la UCER el 2017 va ser modest, del 16%: 218 famílies van poder quedar-se a casa seva d'un total de 1.362 casos resolts.

Más información
Barcelona comença a expropiar els pisos buits dels bancs

En un altre 26% dels casos, l'Ajuntament ha aconseguit alguna "solució residencial": se'ls ha adjudicat un pis del que es coneix com a taula d'emergències; han accedit a recursos temporals (habitatges d'inclusió, pensions o equipaments municipals); o han estat reallotjats en un habitatge de la borsa de mediació. Pel que fa a la resta de famílies, un 58%, la situació s'ha resolt amb una combinació d'ajudes socials municipals i les que els mateixos afectats han trobat (han acabat llogant a preu de mercat, s'han traslladat a casa de familiars o fora de Barcelona). "En qualsevol cas", ha aclarit el gerent de l'Àrea d'Habitatge, Javier Burón, es continua fent un seguiment d'aquestes famílies". "El 2017 es van resoldre un 77% més de casos que el 2016, no som autocomplaents, però hi ha una disminució", ha apuntat Colau.

Colau i el seu govern mantenen que l'habitatge és la seva prioritat. Per la seva trajectòria i perquè la ciutat està immersa en una crisi per l'alça dels preus del lloguer que està expulsant molts veïns dels seus barris. En aquest sentit, l'alcaldessa ha insistit aquest dimarts durant la presentació del balanç de la UCER que l'esforç del seu equip és insòlit i que la política en matèria d'habitatge "és un canvi de paradigma, malgrat tenir competències i recursos limitats". Colau ha carregat contra la Generalitat: "No ens poden deixar sols, això no és sostenible", ha manifestat després d'assegurar que en espais com la taula de pisos d'emergència el Consistori aporta el 77% dels recursos i el Govern català només el 23%. També ha recordat que el Govern central ha retallat un 77% els fons destinats a habitatge.

Les xifres presentades indiquen que els desnonaments executats han caigut un 22% des del 2014 (l'últim del mandat de l'exalcalde Xavier Trias), mentre que l'actuació municipal gairebé s'ha quadruplicat. El 2017 la UCER va atendre 2.351 famílies noves, que van arribar a les 3.268, si s'hi sumen casos dels anys anteriors.

Colau ha volgut subratllar diverses qüestions que constata la UCER durant el seu dia a dia. En la majoria de casos, es tracta de famílies amb menors, la qual cosa eleva el llistó de la complexitat. A més, en el 80% dels casos els afectats es dirigeixen a una oficina d'habitatge, la qual cosa significa que no està funcionant correctament el protocol signat amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que hauria d'avisar els serveis socials municipals amb anterioritat.

I una altra qüestió que ha assenyalat l'alcaldessa és que les grans empreses o entitats financeres són propietàries de la meitat de casos que atenen. "No són propietaris que necessiten els habitatges per viure-hi, sinó per especular", ha retret, i ha afegit que negociar amb aquestes propietats "és molt més difícil". Els casos en què les famílies es poden quedar a casa seva són precisament en la seva majoria de petits propietaris, ha destacat l'alcaldessa.

“Portarem els desnonaments al ministeri”

L'alcaldessa ha arremès contra la llei impulsada pel PDeCAT i que previsiblement tindrà el suport del  PP, Ciutadans i el PSOE "per accelerar el desnonament exprés sense distingir ni famílies ni propietaris". "Mentre les ciutats demanem garanties per als llogaters amb una reforma de la LAU, que es limitin les pujades del lloguer, donem suport a iniciatives per forçar que els pisos buits es destinin al lloguer social... en comptes d'això tot són obstacles i el Govern [espanyol] es planteja accelerar els desnonaments", ha exclamat.

"En comptes de fer passos endavant, el Govern [central] fa passos enrere per facilitar als especuladors que es generi una nova bombolla", ha dit, i ha amenaçat, sense concretar, a "prendre mesures excepcionals, com portar els casos de desnonament davant del senyor ministre de Foment perquè no pugui mirar cap a una altra banda". "No és que tingui un pla secret", ha afegit, però ha vingut a dir que l'Administració que legisla és la que està més lluny de la realitat de les famílies desnonades. "Els ajuntaments defensarem les famílies", ha resolt.

Més casos a Nou Barris

El balanç de la UCER de 2017 revela que el districte on més casos s'han atès és Nou Barris (16,6% del total), seguit molt de prop per Sants-Montjuïc (16,5%) i Ciutat Vella (15,9%). L'activitat de l'equip que lluita contra els desnonaments és també notable a Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sant Martí i el Eixample. En canvi, sumats els casos atesos a Gràcia, Sarrià Sant Gervasi i Les Corts, no arriben al 8,5%.

Sobre el perfil dels casos atesos, respon a una llar de 3,3 persones, entre ells menors, amb uns ingressos mensuals inferiors als 570 euros en més de la meitat dels casos. Respecte al règim de tinènça de l'habitatge de les famílies, el 51% eren inquilins; el 36% casos precaris —ocupacions irregulars—, el 7% propietaris i en un 6% dels casos no hi ha informació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_