Selecciona Edició
Connecta’t
resum de l'any

Monopolitzats pel procés

Entre les notícies més llegides a elpais.cat, les que fan referència a la situació política catalana

Una gran estelada a la Diada del 2017.
Una gran estelada a la Diada del 2017.

No podia ser d'una altra manera. El procés ha monopolitzat l'interès dels lectors d'elpais.cat aquest 2017. Al blog del subdirector d'EL PAÍS Lluís Bassets, Això va de democràcia, trobem l'article més llegit al nostre web: "Ni tan sols és un referèndum". El 18 de setembre, Bassets criticava el referèndum de l'1 d'octubre, que considerava "organitzat amb secretisme i en règim d’excepció, tant per l’ocultament fins al darrer moment de la legislació que el permet com pels procediments d’urgència i per la penosa sessió d’aprovació amb retorsió o directament ignorància dolosa de les lleis, reglaments i parers de juristes i d’organismes consultius que era obligat escoltar".

MÉS INFORMACIÓ

La febre republicana es va encomanar a la Vall d'Aran creant un clima esperpèntic, en un dia, el 27 d'octubre, en què el Consell va emetre tres comunicats: el primer exigia al Govern central que no apliqués el 155 i demanava a les autoritats catalanes que no proclamessin la independència. El segon suspenia la moció anterior, amb la independència ja proclamada al Parlament, i anunciava la convocatòria d’un ple extraordinari. El tercer va ser per “desmentir rotundament” que el Consell estigués estudiant “el futur de l’Aran fora de Catalunya”. Molt abans que Tabàrnia, els aranesos ja s'havien plantejat desmarcar-se de la declaració unilateral d'independència. Ens ho va explicar el Cristian Segura.

També Segura va revelar una de les grans polèmiques del procés, quan va explicar el que deia el jutge Santi Vidal en les seves conferències arreu de Catalunya. El Govern català, segons declarava obertament Vidal, tenia les dades de tots els ciutadans de manera il·legal. La notícia va desfermar tot una tempesta de crítiques per part dels moviments independentistes, alimentades pel diputat de Junts pel Sí Lluís Llach, i el jutge, un dels encarregats d'elaborar la constitució que havia de regir la República Catalana, va dimitir.

La destitució de la presentadora Núria Roca per part de TV3 ens dona el primer respir de la política. La manera en què la periodista valenciana, fitxatge estrella de l'estiu, va ser acomiadada per la cadena pública catalana, per burofax, va interessar els lectors: "De manera sorprenent i sobtada vaig rebre un burofax en el qual se'm comunicava el meu acomiadament sense argumentar cap motiu", comunicava Roca.

La manifestació de l'11 de setembre va ser el primer gran moment de fervor patriòtic després d'unes vacances enterbolides pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, el 17 d'agost. La preparació de la Diada, que va disposar els manifestants en un símbol de sumar a l'Eixample de Barcelona, va copsar l'atenció dels lectors d'elpais.cat. 

Josep Ramoneda va explicar-nos en què consistia la radicalització de Ciutadans poc menys d'un mes abans de les eleccions. "Els dirigents de la formació cada dia estan més enfadats, la irritació s’ha convertit en la seva manera d’estar al món", escrivia Ramoneda. No sabem encara si la victòria pírrica obtinguda per Arrimadas els haurà calmat o els acabarà radicalitzant una mica més.

Ni tan sols els esports han pogut fugir de la política. Ho vam veure en el cas del campió del món de Moto GP Marc Márquez, que fa quatre anys que no passeja la bandera d'Espanya pels circuits quan celebra els seus triomfs.

L'anàlisi televisiva de les entrevistes als candidats electorals a TV3 va mostrar una bel·ligerància desigual, tal com ens va fer veure Tomàs Delclós dos dies abans dels comicis. "En les entrevistes als candidats a TV3, uns van rebre excessiva metralla i uns altres, gairebé gens; Puigdemont va tenir un tracte indulgent".

Els Corredisses, la secció setmanal esportiva de Ramon Besa, també apareix entre els articles més vistos a EL PAÍS en català. "Pobre Barça", titulava el cap d'Esports. La culerada no acabava de pair els èxits assolits (i encara per assolir) del Reial Madrid. Els 14 punts d'avantatge que el Barça té ara respecte als blancs haurien semblat ciència-ficció aquell mes de maig.

Si hi ha hagut noms propis en l'actualitat catalana aquest 2017, un d'ells ha estat el de Josep Lluís Trapero, i el perfil de que en va escriure Rebeca Carranco ("El mosso més poderós"), molt abans que la seva fama es disparés amb les actuacions durant els atemptats de l'agost i durant la tardor processística, ha estat la desena notícia més llegida en català.

A més del procés, altres temes importants han despertat l'interès dels lector. La informació en directe dels atemptats de la Rambla i de Cambrils es va mantenir durant diversos dies, i es va convertir en una eina informativa puntual i rigorosa sobre el que estava passant en una Catalunya convulsionada per la violència gihadista. Igulament, dos altres episodis van ser molt seguits a elpais.cat: el misteri dels assassinats del pantà de Susqueda, que es va colar en més d'una obertura a finals de l'estiu, i la situació de les obres de Sixena, una polèmica que ve d'anys anteriors i que ha culminat, de moment, amb la nocturna i contundent acció policial en què es van retornar 44 obres al monestir del poble d'Osca.