Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

Què és Tabàrnia?

Una plataforma defensa la creació d'una nova comunitat autònoma amb Tarragona i Barcelona pel seu vot contra el separatisme 'oficial' català

Mapa de la suposada Tabàrnia respecte a la resta de Catalunya.
Mapa de la suposada Tabàrnia respecte a la resta de Catalunya.

Tabàrnia s'ha convertit en un dels termes més buscats a les xarxes socials i Google en les últimes 24 hores. Però què és aquesta Tabàrnia de la qual tant es parla, sobretot a Catalunya després del 21-D? La plataforma Barcelona is not Catalonia, contrària al separatisme oficial català, és la que ha encunyat el terme sobre el qual es discuteix –de moment només a internet: vegeu aquesta etiqueta– i consisteix, bàsicament, en la petició d'una nova autonomia, separada de l'actual Catalunya, i formada per una part de Tarragona i Barcelona per "aïllar-les de l'amenaça separatista", segons diuen els seus impulsors.

L'anàlisi dels resultats de les eleccions del 21-D mostra un suport molt superior a l'independentisme a les províncies de Girona i Lleida que no pas a les de Barcelona i Tarragona. La diferència és de gairebé 20 punts percentuals entre Barcelona i Girona. Un argument més perquè la plataforma Barcelona is not Catalonia insisteixi en la seva proposta de crear una nova comunitat autònoma, Tabàrnia, que agrupi Barcelona i Tarragona, separant-se així de “l'amenaça separatista" i de la “Catalunya rural i pobra”, que representarien Girona i Lleida. Els seus arguments són idèntics als que utilitzen els independentistes per impulsar la independència de Catalunya.

La plataforma, activa des del juny d'aquest any, ha aprofitat el resultat de les eleccions per incidir en la seva proposta. “El terme Tabàrnia és un neologisme per anomenar els territoris costaners entre Tarragona i Barcelona que comparteixen característiques i anhels comuns, clarament diferenciats de la resta de la comunitat autònoma”, expliquen a la seva pàgina web. La llista d'aquests fets diferencials, asseguren, la componen “una alta densitat de població; una intensa relació comercial amb la resta d'Espanya; un orgull pel bilingüisme; una mentalitat oberta, una renda més elevada i una majoria de vots no separatistes”.

Però els greuges van més enllà i els defensors de Tabàrnia –alguns membres de l'associació antiseparatista Societat Civil Catalana se n'han fet ressò esgrimeixen raons similars per a l'escissió de Catalunya de les que argumenten els partidaris de la independència d'Espanya. Per exemple, consideren que hi ha un espoli fiscal a la província de Barcelona. “Paga a la Generalitat un 32% més del que rep”, expliquen en un dels gràfics que la plataforma fa circular. “A Tabàrnia, en lloc de finançar aeroports buits a Lleida o a Girona, s'eliminaran els peatges”, afegeixen.

La productiva Tabàrnia, continuen els seus promotors, es contraposaria a la Catalunya subsidiada. Els greuges també s'estenen a la llei electoral, ja que consideren que és injusta per a la província de Barcelona. “Aquí per aconseguir un diputat es necessiten 46.000 vots. A Lleida, 20.000”. Els partits catalans han estat incapaços de pactar una nova norma electoral i la vigent és l'aprovada per les Corts Espanyoles el 1985.

“Nosaltres pensem que si es consuma o no el cop d'Estat que pretén fer Carles Puigdemont, a Tabàrnia no li interessa continuar a Catalunya”, sostenen els promotors de la idea al seu web. I també s'apunten a fer un referèndum sobre la seva possible escissió. Proposen com a data l'octubre del 2019, tot i que no especifiquen sota l'empara de quina legalitat.

Segons els resultats oficials del 21-D, les forces independentistes van sumar un 63% dels vots a Girona, davant dels 43% que van obtenir a Barcelona, província on Ciutadans, el PSC i el PP van obtenir el 46%. A Lleida, Junts per Catalunya, ERC i la CUP van obtenir el 64% dels sufragis. A Tarragona, el 49%. A la futura capital de Tabàrnia, Barcelona, Ciutadans, el PSC i el PP sumen el 43,3% dels vots i les forces independentistes, el 45,4%. Però si el que es mira és la comarca del Barcelonès, els constitucionalistes tenen més del 48% i els tres partits independentistes, menys del 41%.