Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

Bel·ligerància desigual

En les entrevistes als candidats a TV3, uns van rebre excessiva metralla i uns altres, gairebé gens; Puigdemont va tenir un tracte indulgent

El director de TV3, Vicent Sanchis, entrevista Puigdemont.
El director de TV3, Vicent Sanchis, entrevista Puigdemont.

Les entrevistes electorals, precisament per ser-ho, no han de consistir en què el convidat repeteixi impertèrrit els mantres propagandístics de la campanya. Han de ser incòmodes. Ha d'haver-hi preguntes, repreguntes , el periodista ha de rebatre dades malicioses o errònies. En fi, l'arsenal tradicional de l'ofici. En la sèrie d'entrevistes de TV3, el director, Vicent Sanchis, el va utilitzar i en això no pot haver-hi retrets. On sí que va haver-hi parcialitat va ser en què no administrés la mateixa dosi de medicina a tots els candidats. Uns van rebre molta, excessiva, metralla i uns altres, amb prou feines gens. En aquest sentit, el candidat Carles Puigdemont va tenir un tractament per la seva banda summament indulgent. Hi havia empatia i ho va demostrar en el comiat. Mentre a Puigdemont li va desitjar molta salut i molta força, d'altres se'n van anar del plató sense cap frase gentil o de bons desitjos (Inés Arrimadas). Marta Rovira va haver d'escoltar una comparativa entre el to combatiu que havia mostrat en aquesta entrevista i l'apagament que va mostrar en una altra cadena. A Miquel Iceta, li va dir que “estem confusos i vostè també”. Xavier Domènech va rebre l'advertiment que l'optimisme exagerat s'equivoca. A la qual cosa el candidat va replicar amb allò de l'optimisme de la voluntat que li va semblar “molt bonic” al director de TV3. Carles Riera se'n va anar amb un “moltíssimes gràcies” i a Xavier García Albiol li va dir que “era un plaer” discutir amb ell i que desitjava repetir-ho. Un plaer que el periodista ha de sentir des dels temps de la gresca tertuliana i de la qual no s'ha desprès. Va generar moltes opinions i, més enllà de procés i futures aliances, va preguntar poc o gens sobre altres polítiques (socials, infraestructures…).

Sobre el grau de bel·ligerància desigual de l'entrevistador amb cada candidat és difícil establir un barem. Però pot resultar indicatiu fixar-se en el nombre d'intervencions (ja siguin preguntes, comentaris, rèpliques o escarafalls) del periodista en cada entrevista. Un nombre d'intervencions que no distingeix entre les amables i les incòmodes però que sí que s'aproxima a la tranquil·litat, o no, amb què va poder expressar-se l'entrevistat, si va poder organitzar el seu discurs amb poques o moltes interrupcions. En un programa de mitja hora, els que van tenir un tracte més assossegat van ser Riera i Puigdemont. Va haver-hi una trentena, dues amunt, dues avall, d'intervencions de l'entrevistador. Amb García Albiol es va arribar a la quarantena. Domènech i Rovira van fregar la seixantena. I Arrimadas i Iceta la van superar. Així no era estrany escoltar d'alguns convidats, i més d'una vegada, rogacions per poder seguir explicant-se sense tanta interrupció. “Permeti que li digui” (Iceta), “Si em deixa contestar” (Arrimadas) o “deixi'm acabar” (Domènech).

Amb Riera, l'entrevistador estava preocupat perquè la CUP pogués negar-se a investir un govern independentista que no mostrés gaire convicció en el camí unilateral. I, de la biografia personal del candidat, el que li causava més perplexitat era que mantingués certa herència intel·lectual marxista-leninista. Amb García Albiol, la part final es va dedicar a la mateixa TV3, amb García Albiol acusant la cadena de manipuladora i interpel·lant l'entrevistador i Vicent Sanchis traient sous dels directius de TVE. Un dels leitmotivs amb Arrimadas van ser els pactes de Ciutadans amb el PP malgrat el seu discurs regeneracionista contra la corrupció. Amb Marta Rovira, les preguntes apuntaven a saber si ERC, al marge dels resultats, faria president Puigdemont, si desobeiran una altra vegada i que Rovira expliqués si realment a l'octubre estaven preparats per a la independència i no s'esperaven la reacció de l'Estat. Les respostes no van convèncer Vicent Sanchis que, més d'una vegada, va lamentar que la candidata no respongués a les seves preguntes. Fins i tot li va retreure que fes proclames en lloc de donar respostes. Algunes vegades va desistir de repetir la pregunta “perquè vostè no les contesta”.

Amb Domènech, el que buscava Sanchis era que li digués clarament amb quins partits s'alinearia per formar govern. Va dedicar una dotzena de minuts a la qüestió. Això va obligar Domènech a explicar reiteradament que el seu partit no anava al Parlament a dirimir entre blocs, una situació estàtica, si no a transformar el mapa polític. No sé què va entendre Sanchis, però en l'entrevista a Iceta li va dir que Domènech havia dit que de cap de les maneres el votaria per a president de la Generalitat. Però Domènech no havia exclòs un acord amb el PSC si sortia del bloc del 155. Iceta va ser qui va formular el dubte més clar sobre la neutralitat de l'entrevistador: “Vostè m'està defensant alguna posició concreta? Pensava que el debat era dilluns”. Això, el debat és dilluns i el moderador (sic) Vicent Sanchis.