Les obres d’art desaparegudes de Muñoz Ramonet tindran una exposició
Al jardí i la casa de l'industrial i col·leccionista es mostraran còpies a mida real de les pintures que falten per recuperar del llegat que va deixar a Barcelona el 1991
Entre febrer i març del 2020, la Guàrdia Civil va realitzar, dins de l’operació Mecenatge, una sèrie d'escorcolls a Madrid i Barcelona en domicilis i empreses en les quals la família de Julio Muñoz Ramonet amagava gran part de la col·lecció d'art que l'industrial va deixar en herència als barcelonins el 1991. Unes obres que, des d'aquell moment, les seves quatre filles i després els seus nets s'havien negat a entregar. Els registres van acabar el 3 de març amb 474 obres recuperades, una xifra molt alta si es té en compte que, fins aquell moment, malgrat diverses sentències que sempre han donat la raó a Barcelona, només se n’havien recuperat 19. Però encara en queden moltes per localitzar, unes 200 aproximadament, entre les quals hi ha les 50 més destacades de tota la col·lecció.
Malgrat això, la Fundació Julio Muñoz Ramonet, que des que es va constituir el 1994 s'enfronta als jutjats perquè es compleixi l'última voluntat de l'industrial tèxtil i col·leccionista, ha decidit mostrar-les. Serà en una exposició que està preparant per a aquest any, encara sense data fixa, a base de fotografies a mida real de les principals obres desaparegudes. En la selecció segur que hi ha alguna de les 14 pintures que es reclamen d'Eugenio Lucas, set de Marià Fortuny, quatre d'Anglada Camarasa, també quatre del pintor gòtic Pere Serra, tres de Lluís Paret i dues de Francisco Bayeau, Gonçal Peris, Juan Pantoja de la Cruz, Francisco Bayeu, Frank Xaver Winterhalter i altres artistes tan importants com Bartolomé Bermejo, Vicente López, Lluís Borrassà, Mateu Ortoneda, Juan Carreño de Miranda, André Giroux, Rafael Maria Martínez Padilla, Mengs, Ramon Pichot i Joaquim Sorolla, entre altres pintures, taules gòtiques i obres anònimes. L'exposició, que es va aprovar en l'última reunió del patronat de la Fundació Julio Muñoz, té com a missió visualitzar-ne la col·lecció completa per primera vegada.
La mostra es dividirà en tres parts. En la primera s'explicarà l'origen de la col·lecció a partir de les obres reunides per Ròmul Bosch i Catarineu i com va acabar en mans de Muñoz Ramonet quan va comprar les empreses tèxtils relacionades amb ella. La segona parlarà de les recuperacions que s'han anat realitzant al llarg dels anys. I la tercera mostrarà les còpies de les obres que falten per recuperar.
El gruix d'aquesta mostra de reproduccions se situarà al jardí que envolta la casa, una illa verda a Sarrià-Sant Gervasi que rep milers de visitants a l'any, tant alumnes d'escoles com veïns i treballadors de la zona. La idea és repetir el que es va fer amb dues de les peces més destacades de la col·lecció que ja s'han
recuperat: L'Anunciació d'El Greco i La aparición de la Virgen del Pilar a Santiago y a sus discípulos zaragozanos de Goya –que estan en dipòsit judicial a MNAC des de juliol del 2017, on s'exhibeixen en col·lecció permanent– des que es va obrir el jardí al públic, per mitjà d'una còpia, al costat de l'edifici principal.
Al vestíbul de la casa es podran veure també algunes obres originals, tant de les que es van localitzar després que l’Ajuntament pogués entrar a la casa per primer cop el 2013 com les que estaven guardades en una finca de la família Muñoz situada a Sant Andreu de Llavaneres fins que van ser entregades a la Fundació l'estiu del 2018.
No es treballa amb la idea de poder mostrar algunes de les obres recuperades l'any passat a Madrid i Barcelona, entre altres coses, perquè, malgrat que ha passat gairebé un any, el Jutjat d'Instrucció número 29 de Barcelona no ha donat permís per veure-les i de moment continuen als dipòsits on van ser localitzades, ara custodiades per la policia judicial, a la reserva de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE) i al MNAC, en el cas de les recuperades a Barcelona.
Els advocats de la Fundació Julio Muñoz Ramonet han demanat reiteradament al jutge que deixi que els seus experts les acarin per comprovar de quines obres es tracta i, sobretot, poder determinar quines falten per recuperar i perquè puguin viatjar a Barcelona. Tanmateix, el jutge no ha donat el permís perquè, pel que sembla, vol tenir tota la documentació, inclosa la dels ordinadors i registres efectuats fa gairebé un any, en procés de digitalització.
Xifres dispars després dels registres
Després d'un any dels registres en empreses i cases de la família Muñoz Ramonet, encara no se sap quantes peces va recuperar la Guàrdia Civil. En la roda de premsa que van fer a l’octubre Joan Subirats, responsable de l’Institut de Cultura de Barcelona; Marc Molins, advocat penalista i Juan José Águila, tinent de la Guàrdia Civil responsable de la Unitat Central Operativa de Delictes Contra el Patrimoni, per informar sobre el resultat de les actuacions, es va dir que s'havien recuperat 474 obres: 376 pintures i dibuixos, 87 miniatures, 4 escultures, 4 ivoris i 3 tapissos. Però l'Ajuntament i la Fundació asseguren que són 360: 221 dipositades en dos magatzems, 111 a l'IPCE i 18 al MNAC. “El desquadrament apareix en funció de com es considerin les peces, ja sigui per número de registre o per com han acabat emmarcades, ja que en algunes hi ha diverses obres, sobretot dibuixos”, explicava recentment Nuria Rivero, cap de projectes de la direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l'Icub.
Una diferència que es podrà saldar només quan es puguin veure i estudiar les obres de manera presencial, no a partir de les fotos i informes que la Guàrdia Civil va fer durant els registres. “Quan les puguem veure es podrà fer una mena de catàleg raonat de la col·lecció. El farem Francesc Fontbona, Bonaventura Bassegoda i jo, a més d'un grup d'experts que puguin determinar de quines peces estem parlant. Caldrà recatalogar-ho tot. No ens interessa tant si les obres estan ben atribuïdes o no, sinó més aviat recuperar-les, tenir-les i poder estudiar-les”, conclou Rivero.
Sobre la firma
