Selecciona Edició
Connecta’t

Dos nous imputats pel ‘cas Muñoz Ramonet’

Els nets del col·leccionista declararan divendres per apropiació indeguda després que s’hagin localitzat en el seu poder part de les obres perdudes des del 1991

Un dels escorcolls que la Guàrdia Civil va dur a terme a Madrid per localitzar obres de la col·lecció Muñoz Ramonet.
Un dels escorcolls que la Guàrdia Civil va dur a terme a Madrid per localitzar obres de la col·lecció Muñoz Ramonet.

Manuel Castelo i Carmen Escrivá de Romaní, nets de Julio Muñoz Ramonet, s'asseuran divendres en un jutjat en qualitat d'investigats. I ho faran després que els advocats de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, que vetllen des de l'Ajuntament de Barcelona perquè es compleixi l'última voluntat de l'industrial mort el 1991, hagin ampliat la querella per apropiació indeguda després de “constatar la substracció i falta de lliurament de bona part del llegat pictòric de Muñoz Ramonet”.

El febrer i març de l'any passat el jutge d'instrucció va ordenar que la Guàrdia Civil escorcollés diversos habitatges, locals i empreses de la família de Muñoz Ramonet, l'industrial que va deixar en herència a Barcelona una enorme col·lecció de gran valor artístic i econòmic amb peces signades per El Greco, Goya, Fortuny, Eugenio Lucas, Pantoja de la Cruz, Rembrandt i Sorolla, a més de retaules i taules medievals, entre d'altres, i que els seus hereus s'han negat a lliurar des de llavors.

En aquests escorcolls es van confiscar 474 obres d'art que romanen en dos magatzems i a la seu de l'Institut del Patrimoni Històric de Madrid i 18 al MNAC de Barcelona. Les obres recuperades van permetre comprovar com, malgrat el que s'havia mantingut, els descendents de Muñoz Ramonet sí que havien tret obres de l'interior de la casa del carrer Muntaner que també havia deixat en herència. Malgrat tot, encara falten per localitzar les obres més importants de la col·lecció.

Falten per localitzar les obres més importants de la col·lecció

Després d'aquestes confiscacions, l'advocat penalista Marc Molins va anunciar a l'octubre, juntament amb José Águila, tinent de la Guàrdia Civil de la secció de Patrimoni de la UCO, i Joan Subirats, responsable de la Cultura de Barcelona, que estudiava ampliar la querella a altres membres de la família. “Com a resultat de l'escorcoll i localització de les obres a casa de Manuel Castelo s'ha fet el que es diu una ampliació subjectiva; afegint nous investigats que se sumen a les persones que assumirien una eventual responsabilitat. En el cas d'Escrivá de Romaní, com a representant de Culturarte, SA [l'empresa a la qual està vinculada la col·lecció], que va declarar el 2005 que mai havien sortit obres de la casa”, explica Molins, que diu que “res impedeix afegir més investigats i ampliar l'objecte d'investigació”, sense afegir detalls.

La declaració dels cosins es farà a Madrid i els advocats les seguiran des de Barcelona. “Potser repeteixen les excuses que han utilitzat les seves mares i ties per no declarar”, afegeix Molins, que destaca la importància de fer-los declarar “perquè demostra que tota la família treballa amb unitat de propòsit. Les confiscacions permeten veure que les obres estaven disposades a gaudi de Castelo i patrimonialment són a la seva esfera. Com a mínim que presti declaració juntament amb la seva mare i les seves ties!”. Segons el seu parer, “la diferència amb les declaracions anteriors és que les obres han aparegut als seus domicilis i està més a prop la possibilitat que negar l'evidència tingui conseqüències penals”.

Operació de la Guàrdia Civil en la qual s'han recuperat 474 obres del llegat de Muñoz Ramonet.
Operació de la Guàrdia Civil en la qual s'han recuperat 474 obres del llegat de Muñoz Ramonet.

Castelo i Escrivá de Romaní són dues de les persones que estan ara al capdavant de la majoria de la desena d'entitats del grup d'empreses familiars i han tingut un paper més actiu en els últims anys en el rebuig a lliurar les obres del seu avi. El primer, a més, està implicat en el robatori de dues de les obres més destacades: una de Goya i una altra d'El Greco, que després de desaparèixer del domicili de la seva mare Isabel Muñoz (la destacada fotògrafa, Premi Nacional el 2016), es van recuperar en un habitatge del seu pare, Jesús Castelo. Les dues obres estan dipositades pel jutge al MNAC, que les exhibeix en la seva col·lecció permanent.

Els advocats de la Fundació no han presentat la segona denúncia que van anunciar: la d'atemptat contra el patrimoni després de comprovar —per les imatges dels escorcolls de la Guàrdia Civil— el mal estat de moltes de les obres conservades en garatges i magatzems sense condicions. I no ho han fet perquè, malgrat que el jutge va aixecar el secret de sumari al juliol, les obres no han viatjat a Barcelona, com s'ha reclamat en diverses vegades. Els tècnics tampoc les han vist. “El jutge vol disposar de la documentació requisada, que s'està digitalitzant per peritar i treure'n conclusions. No descartem fer la denúncia quan coneguem el seu estat de conservació”, conclou.

Unes 200 peces per recuperar

Després dels escorcolls de Madrid i Barcelona es van recuperar 474 obres. Però en falten 200 més, segons els experts de la Fundació Muñoz Ramonet. Les xifres no seran definitives fins que la documentació també requisada al febrer i març permeti saber el nombre exacte de les obres que hi havia a la casa de Julio Muñoz quan va morir, el 1991. La família no n'ha proporcionat mai cap registre; només se'n sap el nombre aproximat per inventaris realitzats en les compravendes de la col·lecció que va fer Muñoz Ramonet.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >