Selecciona Edició
Connecta’t

La Guàrdia Civil recupera 474 obres de la col·lecció Muñoz Ramonet

Les peces recuperades a cinc habitatges i quatre locals de Madrid, Barcelona i Alacant són part de l’herència que l’industrial va deixar als barcelonins el 1991 i que les seves filles s’han negat a entregar des de llavors

Un dels registres realitzats a Madrid per la Guàrdia Civil per localitzar les obres de la col·lecció Muñoz Ramonet.
Un dels registres realitzats a Madrid per la Guàrdia Civil per localitzar les obres de la col·lecció Muñoz Ramonet. GUARDIA CIVIL

El mes de març, mentre la població estava confinada per la pandèmia, agents de la Unitat de Delictes contra el Patrimoni de la Guàdia Civil, en el marc de l'operació Mecenatge, van entrar a cinc habitatges i quatre magatzems de Madrid, Barcelona i Alacant en els quals les quatre filles i els nets de Julio Muñoz Ramonet havien amagat les obres que Barcelona reclama des del 1995. En aquesta acció es van poder confiscar 474 obres: 376 pintures i dibuixos, 87 miniatures, 4 escultures, 4 ivoris i 3 tapissos que formen part de la col·lecció d'obres d'art que l'industrial havia deixat el 1991 a la ciutat en testament juntament amb la seva finca del carrer Muntaner. Entre les obres recuperades hi ha moltes de les peces de la col·lecció Bosch i Catarineu, algunes signades per Marià Fortuny i Eugenio Lucas, a més d'obres gòtiques dels segles XIV i XVI, pintures de l'escola espanyola dels segles XVI al XVIII, pintura catalana dels segles XIX i XX i d'altres signades per pintors com l'alemany Franz Xaver Winterhalter i el britànic Frederick Morgan. No obstant això, segons van explicar dijous al migdia el regidor de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, el tinent de la Guàrdia Civil Juan José Águila i l'advocat Marc Molins, que representa la Fundació Julio Muñoz Ramonet en la causa penal, encara falten per recuperar algunes de les obres més importants del conjunt.

En la confiscació també s'han recuperat els inventaris que permetran conèixer amb exactitud quines són les obres que formaven part d'aquest llegat, un dels grans maldecaps dels tècnics municipals, perquè la família no havia proporcionat mai cap dada sobre les obres. De moltes de les peces només se'n coneixien petites descripcions, ni tan sols una imatge. Després d'haver-les recuperat, les obres –que romanen als locals custodiats per la policia judicial i a la seu de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE), en el cas dels habitatges de Madrid, i al MNAC, en les recuperades a Barcelona– estan sent inventariades pels especialistes de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, amb Nuria Rivero, Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda al capdavant.

La finca Muñoz Ramonet del carrer Muntaner que l'industrial va deixar en herència a Barcelona el 1991.
La finca Muñoz Ramonet del carrer Muntaner que l'industrial va deixar en herència a Barcelona el 1991.

Segons relata el tinent Águila, l'actuació de la Guàrdia Civil va començar l'octubre del 2019 quan la seva unitat va rebre una ordre judicial que sol·licitava que fessin gestions per localitzar les obres. “Després de posar ordre en l'assumpte, realment complex, vam fer peticions a les asseguradores i a les empreses que tenien emmagatzemades obres. Al cap de poc temps ens van contestar un parell i vam localitzar les primeres obres”, explica el cap de la Secció de Patrimoni Històric del cos. “Després, el jutge va permetre l'accés als habitatges i a diverses seus socials de les querellades, on es van trobar la resta de les obres, els inventaris i assegurances de les peces, a més d'altres documents d'interès per a la investigació. Moltes de les obres no estaven en les millors condicions de conservació, fins i tot en soterranis amb humitat", afegeix.

La confiscació és el resultat de la querella criminal que l'Ajuntament va presentar el 18 de març del 2014 per apropiació indeguda contra les quatre filles després de constatar “la substracció i falta de lliurament de bona part del llegat pictòric que Muñoz Ramonet va constituir a favor de la seva fundació i en benefici de la ciutat de Barcelona”. Marc Molins, l'advocat de la Fundació que ha portat el procés penal, va explicar llavors que les germanes “havien utilitzat una energia criminal important”. La querella tenia una segona part per estafa processal que “presumptament van cometre les germanes després de la presentació com a prova d'un document fals amb la intenció de portar a error el jutge, en grau de temptativa”, segons Molins.

“A partir d'ara tenim les obres i els inventaris d'època i això permetrà identificar les peces recuperades i saber amb precisió les que falten”, assenyala Molins. D'entrada se sap que es tracta d'unes 50 pintures i dibuixos, 7 escultures, 173 miniatures i 13 ivoris. Entre els noms que encara estan per recuperar hi ha les peces signades per Lluís Borrassà o Bartolomé Bermejo, a més de dibuixos de Fortuny o les obres d'Hermen Anglada Camarasa, entre molts altres.

La querella, paral·lela a la civil i que porta l'altre advocat de la fundació, Eudald Vendrell, va ser admesa el 23 de juny del 2014 al jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona. I ho va fer el jutge tenint en consideració que “les germanes van fer veure que les obres d'art pertanyien a una societat de la qual eren les principals representants i no el seu pare”. Es van adoptar mesures cautelars, com demanar a les cases de subhastes que s'abstinguessin de comercialitzar qualsevol de les 853 obres patrimonials, i va obligar les quatre germanes a declarar (tres a Madrid i una a Barcelona), encara que es van acollir al dret de no fer-ho. També es va citar Lori Gross, l'especialista americana que va assessorar en el trasllat de 325 obres de la col·lecció l'octubre del 1991, en dos tràilers des de Barcelona a Madrid, tal com va quedar registrat en diversos documents que va donar a conèixer aquest diari el 2014.

La història del llegat de Julio Muñoz Ramonet és llarga i tortuosa. La ciutat va tenir coneixement el 1994 que tres anys abans, el 1991, l'industrial havia deixat en herència una mansió al carrer Muntaner amb tot el seu interior, sobretot la important col·lecció d'obres d'art. I ho va saber després que el diari EL PAÍS, publiqués la informació. Els marmessors testamentaris no havien avisat l'Ajuntament perquè les quatre filles havien impugnat el testament a Suïssa, país on havia mort Muñoz Ramonet.

Una de les estances del palauet de Julio Muñoz Ramonet.
Una de les estances del palauet de Julio Muñoz Ramonet.

El 17 de juliol del 2013, després de 19 anys de plets i tres sentències que donaven la raó al Consistori barceloní, les filles van lliurar les claus del magnífic palauet del carrer Muntaner. Una vegada a l'interior, els tècnics municipals van poder comprovar com no hi havia les pintures que formaven una de les col·leccions privades més impressionants, amb obres signades per grans autors. Al seu lloc, els experts municipals van trobar centenars d'obres d'autors contemporanis i comercials de menor valor, tal com va avançar EL PAÍS el 16 de febrer del 2014.

Després d'acarar els inventaris localitzats en operacions de compravenda en què les obres s'utilitzaven com a actius de les empreses de Muñoz Ramonet, l'Ajuntament va reclamar 853 peces patrimonials de les quals 672 són objectes artístics: 367 pintures i dibuixos, 260 miniatures, 28 escultures i 17 vidres arqueològics. Entre les absències pictòriques identificades pels experts hi havia peces d'Eugenio Lucas, Sánchez Coello, Juan Pantoja de la Cruz, Jacint Rigaud, retaules de Gonçal Peris, Mateu Ortoneda i Lluís Borrassà, a més de peces de Franz Xaver Winterhalter, Anglada Camarasa, Juan Carreño de Miranda, Alonso Cano, Ribera, Lucas Giordano, Sorolla o Marià Fortuny, a més de quatre obres de Goya i diverses d'El Greco.

Fins ara del fons reclamat s'havien recuperat un total de 20 peces. El juny del 2017, per ordre judicial, Manuel Castelo, net de Julio Muñoz i fill de Muñoz va lliurar, en qualitat de dipòsit judicial, dues pintures, una d'El Greco i una altra de Goya, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on es poden veure a les sales del Renaixement i el Barroc.

Julio Muñoz Ramonet i la seva dona, Carmen Villalonga, asseguts en uns dels seus luxosos mobles que decoraven la casa al carrer Muntaner de Barcelona, en una imatge dels anys cinquanta.
Julio Muñoz Ramonet i la seva dona, Carmen Villalonga, asseguts en uns dels seus luxosos mobles que decoraven la casa al carrer Muntaner de Barcelona, en una imatge dels anys cinquanta.

El novembre del 2018 es van recuperar 18 peces de la finca Los Cedros que la família té a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), a 35 quilòmetres de Barcelona. En total, 28 anys després de la mort de Julio Muñoz Ramonet, a més de les pintures que les filles havien abandonat a la seva casa del carrer Muntaner, les de menys valor, dels 853 objectes només s'havien recuperat 20 després de 20 anys de plet. Menys d'una obra per any.

Cronologia d’un llarg procés

1991. Mor Julio Muñoz Ramonet a Suïssa, als 79 anys.

1995. EL PAÍS fa públic el llegat a la ciutat de Barcelona que les filles van amagar. Es constitueix la Fundació Muñoz Ramonet.

2001. La justícia suïssa avala el testament en alemany que les filles van impugnar.

2007, 2009 i 2012. Tres sentències confirmen que el llegat pertany a la ciutat.

2012. El Constitucional desestima un aclariment a l'última sentència del Suprem.

2013. El 25 de juliol l'Ajuntament rep les claus i accedeix per primera vegada a l'interior del palauet, 23 anys després d'haver-lo heretat.

2014. Al juny el jutge imputa les quatre germanes per apropiació indeguda després de la querella presentada al març per l'Ajuntament.

2017. Manuel Castelo, net de l'industrial, lliura al juny dues obres, una obra d'El Greco i una altra de Goya, com a dipòsit judicial al MNAC de Barcelona.

2018. Es recuperen 18 obres d'una finca de la família de Sant Andreu de Llavaneres.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >