Selecciona Edició
Connecta’t

Un serial sense fi per l’herència de Muñoz Ramonet

Barcelona estudia denunciar les filles de l’industrial per atemptar contra el patrimoni i ampliar les imputacions a dos nets

Uno de los registros de la Guardia Civil para recuperar las obras del legado Muñoz Ramonet. Ampliar foto
Uno de los registros de la Guardia Civil para recuperar las obras del legado Muñoz Ramonet. EL PAÍS

Al març el serial sobre l’herència que va deixar Julio Muñoz Ramonet el 1991 a Barcelona va fer un tomb inesperat i es van començar a escriure nous capítols. Va ser després que la Guàrdia Civil recuperés, per ordre del jutge que porta la querella presentada el 2014 per l’Ajuntament de Barcelona contra les quatre filles, 474 obres (376 pintures i dibuixos, 87 miniatures, 4 escultures, 4 ivoris i 3 tapissos). Les va localitzar en pisos i empreses de Madrid, Barcelona i Altea (Alacant) vinculats amb Carmen, Isabel, Alejandra i Helena Muñoz Vilallonga. Ara, després de conèixer les diligències i els atestats de la Guàrdia Civil, els advocats municipals estudien presentar una demanda contra les germanes per atemptat contra el patrimoni, en comprovar que moltes de les pintures presenten un mal estat de conservació, amb deterioraments i evidents empremtes d’humitat, sobretot les que es van trobar al garatge d’una de les cases.

També estudien ampliar la querella per apropiació indeguda i estafa processal per imputar dos dels nets de l’industrial: Manuel Castelo, fill d’Isabel Muñoz, la destacada fotògrafa (Premio Nacional del 2016), i Carmen Escrivá de Romaní, filla de Carmen i representant el 2005 de Culturarte SA; l’empresa a la qual sempre ha estat vinculada la col·lecció.

El 2005 la neta va declarar davant el jutge: “Ni abans ni després de la mort de Julio Muñoz s’ha procedit a cap alienació ni trasllat d’obres per part d’aquesta empresa”. El 2014 els majordoms de la casa van explicar a aquest diari per primera vegada com l’octubre de 1991, cinc mesos després de morir Julio Muñoz, les seves filles es van emportar dos tràilers carregats amb més de 350 obres cap a Madrid.

La intenció d’ampliar les imputacions es produeix després que en el registre del 3 de març a la seu que el grup empresarial de la família té al cèntric passeig de Gràcia de Barcelona, la Guàrdia Civil confisqués diverses CPU d’ordinadors i portàtils, a més de llapissos de memòria que contenien més de mil correus electrònics creuats, inventaris i relacions d’obres, subhastes i vendes de peces en els últims anys.

Les actuacions judicials estaven sota secret de sumari i no es van donar a conèixer fins al juliol, quan el jutge el va aixecar i va notificar a la Fundació Julio Muñoz Ramonet la recuperació de les obres i documents. Després de fer-ho públic l’Ajuntament, la Guàrdia Civil i Fundació el 2 d’octubre en una roda de premsa, la família va reclamar les obres en un comunicat assegurant que no formen part de l’herència a la ciutat. Segons les germanes i nets, el llegat ja el van lliurar el juliol del 2013 quan van donar les claus del palauet del carrer Muntaner amb tot el seu contingut.

Una veritat a mitges. Després de gairebé 20 anys de plets i tres sentències, l’última del Suprem, que donaven la raó a l’Ajuntament, tècnics del consistori van entrar per primera vegada a la casa. Allà hi havia centenars d’obres apilades en racons i els passadissos dels dos edificis de l’enorme finca. Però no hi havia cap rastre de les peces de gran valor firmades per autors com El Greco, Goya, Fortuny, Eugenio Lucas, Pantoja de la Cruz, Rembrandt, Sorolla i un llarg etcètera, a més de retaules i taules medievals de gran valor artístic i econòmic.

Els experts de la Fundació, després de determinar quines obres faltaven, van posar una demanda penal a les germanes reclamant més de 800 peces i imputant-les per apropiació indeguda i ocultació. Les actuacions de la Guàrdia Civil que han recuperat aquestes gairebé 500 peces són fruit d’aquesta demanda i les actuacions dictades pel jutge.

Amb l’acció de la Guàrdia Civil s’han pogut veure per primera vegada unes obres esquives des de 1991, de les quals només hi havia constància fins aquell moment per inventaris imprecisos en què apareix, en el millor dels casos, una foto en blanc i negre. Els advocats municipals han demanat al jutge que permeti que les obres intervingudes es traslladin a Barcelona per poder-les estudiar i comprovar el seu estat de conservació. Fins ara només disposen de les actes portades a terme per la Guàrdia Civil en els registres.

La localització de les peces ha fet que l’execució de la causa civil quedi paralitzada en un moment en què estava a punt de donar-se per acabada. La sentència de primera instància del 2007 establia que, en el cas que les obres no apareguessin, es pagués el valor que designés un pèrit. El jutge en va designar un el 2017, escollit d'una terna, que va determinar que les obres tenien un valor de 3.083.654 euros. Una quantitat, sens dubte insuficient, que va ser recorreguda per la Fundació al·legant —després de comparar la taxació del pèrit amb el valor que peces semblants havien obtingut en recents subhastes— que moltes de les obres valien per si soles més que aquesta quantitat. També es va denunciar al jutge “el desconeixement del mercat de l’art” del pèrit i el van acusar d’“una desviació a la baixa de milions d’euros” i d’“haver actuat de mala fe i amb prevaricació”.

 

...

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >