Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS OPINIÓ i

Per a què serveixen els bars

La pel·lícula 'El año del descubrimiento' plasma la funció social d'aquests establiments: ser el caldo de cultiu perquè es generi alguna cosa

Fotograma de 'L'any del descobriment', de Luis López Carrasco.
Fotograma de 'L'any del descobriment', de Luis López Carrasco.

A la pel·lícula El año del descubrimiento, de Luis López Carrasco, el més important passa al Cafè Bar Tana. Durant hores hi desfilen diferents personatges, que parlen dels temes de què se sol parlar al bar: criticar el cap, queixar-se, verbalitzar quina setmana tan horrible, explicar plans de futur. Al bar s’hi va a parlar sobretot del present, sempre en tensió, perquè al present sempre li passen coses, una darrere l’altra, o una per sobre de l’altra. O del futur, perquè sovint es vol fer alguna cosa respecte al present. Només els enamorats amb problemes van als bars a parlar del passat i per això resulten tan entranyables. Els bars són llocs en els quals existeix alguna cosa i, sobretot, la possibilitat d’alguna cosa.

Si hi ha res que envaeix els bars, com un fil musical, és la idea central del treball. Els bars permeten l’evasió, la politització del malestar. D’aquí ve que el film de López Carrasco (presentat al festival L’Alternativa de Barcelona) se situï allà. La suma de testimoniatges de diferents generacions donen peu a un relat intergeneracional sobre la vida obrera i sindical, aproximant-se, com qui es queda embadalit en una sobretaula escoltant uns i altres, a l’esclat d’una revolta popular que va acabar amb la crema del Parlament el 1992. De nou, els bars. Aquest ser aquí, quedar amb algú. Fins i tot ara, sota restriccions i amb el toc de queda, em pregunto si compleixen aquesta funció de bar, si poden ser el caldo de cultiu perquè es generi alguna cosa. Si no hi ha bars en els quals estar tristos i emprenyats, on estarem tristos i emprenyats? Són suficients quatre persones per taula per organitzar una revolta? Poden passar coses interessants abans de les 22 h si molts acabem de treballar passades les 20 h? Tindrem temps de fer alguna cosa o estarem massa cansades? I si tot això són excuses? Hi ha tres moments emocionants en l’obra de López Carrasco. El primer és una sobretaula on una nena, que fa pinta d’estudiosa, explica a la seva mare com de bé fa les coses a l’escola, com li ha anat l’examen, i li confessa que ha fallat perquè va oblidar on eren els Balcans. La família l’hi retreu amb tendresa i després li recorden que l’avi se sap totes les capitals. Un altre moment és quan un obrer explica, amb detall, com funciona una planta d’urea. Finalment, un grup d’amics s’enreden en una discussió en la qual dos d’ells tenen idees oposades. Tot es forja al caliu d’un bar. La sobretaula, que són les nostres converses, adquireix la seva dimensió més política. Els bars ens ajuden a entendre’ns.

Aquests mesos es va popularitzar el terme zoombombing per als intrusos que es colaven en reunions virtuals dels altres i provocaven problemes de seguretat en aplicacions de videotrucades. Per a mi aquestes irrupcions són raonables: volem jugar amb l’altre, mirar l’altre, trobar-nos amb allò desconegut. Per a això serveixen els bars.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >