_
_
_
_
_

L’Alternativa també s’apunta al format virtual

El festival de cinema independent de Barcelona plasma les dificultats de fer el salt de les sales a la visualització en línia

Un fotograma de 'Merry Christmas', de Mladen Kovačević, en la programació del festival L'Alternativa.
Un fotograma de 'Merry Christmas', de Mladen Kovačević, en la programació del festival L'Alternativa.
Toni Polo Bettonica

La 27a edició del Festival de Cinema Independent de Barcelona L’Alternativa 2020, que es podrà veure entre el 16 i el 29 de novembre, serà en línia. Igual que la Mostra de Cinema Italià de Barcelona (de l'11 al 18 de desembre) i el Festival de Cinema Àrab i Mediterrani, que s'està fent des de dijous (fins diumenge) en aquest format. Per lluitar contra l'expansió del coronavirus, la Generalitat manté tancats espais culturals com teatres i cinemes des del passat 30 d'octubre, amb la consegüent repercussió en el sector. Aquesta situació s'ha convertit en el principal dilema que afronten els festivals de cinema, una de les potes de la indústria cinematogràfica, en temps de pandèmia: val la pena estrenar pel·lícules sense passar per les sales?

El Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (en cartell, en principi, entre el 28 d'octubre i el 8 de novembre) es va arribar a estrenar presencialment pels pèls, el passat dia 28 amb la projecció als Cinemes Girona del film de la directora japonesa Naomi Kawase True Mothers. Quan es va fer efectiu el tancament de les sales, al cap de dos dies, va mantenir una quarantena de títols en plataforma digital però la resta (la programació total incloïa 118 pel·lícules) s'ha ajornat fins que les sales tornin a obrir. “Convertir un festival presencial en virtual de cop és molt complicat”, explicava la directora d'aquesta mostra, Menene Gras. “Hi ha distribuïdores que saps que no cediran, per a ells no estrenar en sales és com cremar una pel·lícula”.

Más información
Els festivals de cinema calculen que perdran “un mínim d’un 25%” de llocs de treball
“Un documental no pot ser una acta notarial: li cal valor artístic”
El cinema social i compromès torna a Barcelona a L’Alternativa

Dilluns s'obre L’Alternativa amb El año del descubrimiento, un documental addictiu del murcià Luis López Carrasco que plasma les terribles diferències que es vivien a Espanya en el fastuós i olímpic 1992, a través de testimonis actuals i de l'època, que relaten les seves vivències actuals i els seus records en bars de Cartagena. No es podrà veure en pantalla gran. Tess Renaudo, codirectora d'aquest festival de cinema independent amb Cristina Riera, coincideix plenament amb la seva col·lega Gras: “El cinema està fet per veure's en pantalla gran i si no, et trenca l'ànima”, comenta a EL PAÍS, via telefònica. “Tant les distribuïdores com els agents de venda busquen les sales, òbviament, i és difícil negociar”. Però davant de la situació inèdita que s'està vivint, en el festival es van cobrir l'esquena: “Des de la primavera vam optar pel model híbrid: presencial i virtual”, explica Renaudo. “Ha estat com negociar dos festivals alhora, perquè cadascun té regles diferents: establiment d'horaris, limitació de visionaments, fixació de preus… Pero les distribuïdores també estan en una situació que els és nova i, d'alguna manera, hem anat aprenent alhora”.

La negociació ha acabat bé i pràcticament el 100% de les pel·lícules es passaran per plataformes. “Alguns títols han costat més que d'altres, de fet n'hi ha un que encara haig d'acabar de lligar, però estic convençuda de la meva capacitat de persuasió”, reconeix la directora. Aquesta capacitat té com a arguments la sensibilitat i el fet de convertir l'exhibició virtual en una promoció amb vista a l'estrena a les sales: “En el fons, tot és un boca-orella”, considera. I remarca un detall important: “El festival està concebut com un diàleg entre els films, hi ha una programació molt estudiada que relaciona tots els títols”.

Renaudo assumeix que ens trobem en un període de transició: “D'una banda, tenim un públic fidel, que busca precisament el que els donem amb L’Alternativa; de l'altra, ara accedim a un espectador nou, de fora de Catalunya, que no podria haver assistit al festival i, de sobte, per 15 euros, té el festival a casa. Crec que el futur seran els festivals híbrids, en funció de com reaccionin les distribuïdores i tots els agents implicats, és clar”, diu. I subratlla que sempre han tingut canal a Filmin, per a tot Espanya, però posterior a la celebració del festival. Creu, també, que després de tant de temps de confinament, la gent “s'ha acostumat perillosament a veure cinema a casa”: “Els festivals que es van celebrar a la primavera es van poder beneficiar de la situació, però ara em temo que hi ha una certa fatiga digital”, aventura.

Cal dir que, si bé aconseguir suports privats és més complicat (“hi ha certs serveis que deixen d'existir: una marca de vins, per exemple, no té on oferir els seus productes”, diu Renaudo), les institucions mantenen les subvencions acordades per a aquest 2020. “El futur, per tant, és incert”, preveu la responsable del festival. Les mesures preventives davant de la reducció d'aforaments ja havien portat L’Alternativa a ampliar els espais d'exhibició, afegint al CCCB i Zumzeig l'auditori del Macba i el cinema Maldà.

‘La vampira de Barcelona’, ajornada

La productora Brutal Media ha anunciat que l'estrena de La vampira de Barcelona, prevista per al 20 de novembre, s'ha ajornat al mes de desembre i ben aviat es comunicarà la data definitiva. No obstant això, tot continua pendent de la situació d'emergència sanitària, que manté tancades les sales de cinema a Catalunya. La pel·lícula, dirigida per Lluís Danés, amb Nora Navas i Roger Casamayor com a protagonistes i amb noms com els de Sergi López, Bruna Cusí, Francesc Orella o Pablo Derqui en el repartiment, es va acabar de rodar a principis d'aquest 2020 i ha guanyat el Premi del Públic al Festival de Sitges d'aquest any. És la primera versió cinematogràfica de la mítica història d'Enriqueta Martí, sinistre personatge de principis del segle passat a Barcelona, i de la implicació de l'alta societat barcelonina en desaparicions i assassinats de nens al Raval.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_