Selecciona Edició
Connecta’t

Els alvocats de Muñoz Ramonet

La casa que l'empresari va llegar a Barcelona el 1991 té un rar exemplar d'aquest arbre que proporciona abundants fruits

L'enorme alvocater (al centre de la imatge) situat davant de la casa de Julio Muñoz Ramonet.
L'enorme alvocater (al centre de la imatge) situat davant de la casa de Julio Muñoz Ramonet.

No sabem si a Julio Muñoz Ramonet li agradaven els alvocats, però al jardí de més de 4.000 metres quadrats que envolten la casa que va llegar a la ciutat el 1991 hi ha un exemplar d'aquest arbre, gairebé únic a la ciutat, de més de 12 metres, que proporciona abundants, gustosos i exquisits fruits: unes 300 peces a l'any. Ho van comprovar les persones que van visitar aquest espai de calma al bell mig del districte de Sarrià-Sant Gervasi, que van ser obsequiades fa unes setmanes amb un parell o tres peces d'aquesta peculiar collita.

L'industrial va deixar en herència una impressionant col·lecció d'obres d'art, en litigi entre l'Ajuntament i les seves quatre filles després de negar-se a lliurar-les des de llavors. Però una altra de les joies que també va donar a la ciutat és aquesta parcel·la amb espècies naturals, com un llorer, un til·ler, un lledoner, un magnoli, clívies, aspidistres, margallons, cirerers japonesos, llatànies; però també tarongers i llimoners, una figuera, un nesprer i aquest rar alvocater.

Aquest arbre —només hi ha un parell d'exemplars semblants a la ciutat, un al passeig de Santa Madrona i un altre als jardins de Can Bruixa—, és una espècie originària de Llatinoamèrica i climes tropicals, que no suporta les glaçades i s'estressa amb temperatures superiors a 36 graus. A Espanya es conrea a Andalusia, on des de fa anys se'n produeixen per al mercat nacional i internacional. L'edat d'aquesta raresa barcelonina, segons Joan Pinyol, enginyer agrònom i responsable de l'arranjament d'aquest jardí per obrir-lo al públic el 2016, seria d'uns 60 anys; en aquella època aquest fruit no estava inclòs en la dieta dels espanyols.

Segons Pinyol, l'arbre es va plantar entre el 1956 i el 1957, quan Muñoz Ramonet li va encarregar a Joan Mirambell la reforma del jardí, una dècada després d'adquirir la casa. Mirambell va ser, segons Pinyol, un dissenyador de jardins que va crear la majoria dels clubs de golf catalans i va treballar per a molts propietaris de la burgesia catalana. En aquest cas va actualitzar l'espai projectat pel gran paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier el 1916 per al primer amo de la casa, el marquès d'Alella.

L'enorme lledonar situat al costat de l'estany del jardí de la casa de Julio Muñoz Ramonet. ampliar foto
L'enorme lledonar situat al costat de l'estany del jardí de la casa de Julio Muñoz Ramonet.

En aquest moment és quan s'introdueixen algunes espècies molt del gust de Mirambell, com els magnolis, livistones, ciques i palmeres datileres —procedent del jardí del Palau Robert, que en aquell moment Julio Muñoz també estava reformant—, que estaven de moda i són una constant en aquest paisatgista, a més de l'alvocater, “encara que va saber mantenir l'esperit de l'original i va mantenir moltes de les espècies originals de Forestier”.

“Podríem pensar que plantar aquest arbre és fruit de l'interès personal de Muñoz pels seus contactes comercials amb Centreamèrica, però l'harmonia que té el jardí no la va decidir ell. Segur que hi va haver directrius de la propietat, però no es noten. La posició de l'arbre és fruit de la remodelació dels cinquanta; el problema és que no es conserven plànols del projecte de Mirambell. Pensar que l'arbre va créixer després que algú llancés hi llancés un pinyol d'alvocat és una visió romàntica molt poc probable”, afegeix Pinyol.

L'alvocater de Muñoz Ramonet és enorme. “En jardineria, a diferència dels arbres que s'exploten en agricultura, com menys es poda millor; no es busca la rendibilitat, sinó la bellesa i l'harmonia. Per això aquest té aquesta altura, que arriba a un tercer pis”. Segons Pinyol es tracta d'un arbre fàcil de cuidar: “Només cal revisar-ne les branques perquè no caiguin, perquè és un arbre de fusta tova”, comenta.

Un taronger al jardí de la casa de Julio Muñoz Ramonet. ampliar foto
Un taronger al jardí de la casa de Julio Muñoz Ramonet.

Quan el fruit arriba al seu moment de maduració i per evitar que en el moment de caure provoqui algun dany, obliga a llogar una plataforma de més de 13 metres. “Si es fa al punt, continuen madurant. No són d'una varietat comercial; són d'una d'antiga, però estan molt bons. Diria que deliciosos”, rebla Pinyol, que, de totes maneres, destaca altres arbres del jardí, com un enorme til·ler, “originari del 1916 i, sobretot, el lledoner situat al costat de l'estany, que és excepcional i monumental”.

Després del regal dels alvocats als visitants dels jardins, Anna Ferrer, directora de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, assegura que es farà el mateix amb els altres arbres que donin fruits, com el nesprer, la figuera, els llimoners i els tarongers.

No sabem si a Muñoz li agradaven els seus alvocats. Però sí que als seus convidats, a qui servia a la carta, amb coberts i vaixella d'or, els oferia vi de la seva pròpia collita. “Servia aquests vins com si fossin els millors del món; es deixaven beure, però res més”, expliquen alguns dels privilegiats que van assistir a aquests àpats.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >