Selecciona Edició
Connecta’t

Un jardí de Forestier, una altra joia amagada de Muñoz Ramonet

El palauet del carrer Muntaner acollirà una jornada de portes obertes el dia 17

Racó del jardí de la casa de Muñoz Ramonet a Barcelona.
Racó del jardí de la casa de Muñoz Ramonet a Barcelona.

La casa del carrer Muntaner que Julio Muñoz Ramonet va deixar en herència a Barcelona en morir el 1991 amagava, a més de la impressionant col·lecció d'obres d'art objecte de litigi entre l'Ajuntament i les seves quatre hereves, una altra joia desconeguda, oculta darrere d'una tanca enorme: un jardí dissenyat pel francès Jean Claude Nicolàs Forestier (1860-1930), el conservador dels parcs de París i un dels paisatgistes més reconeguts de tots els temps responsable, entre d'altres, del projecte d'enjardinament de la muntanya de Montjuïc per a l'Exposició Internacional del 1929.

Forestier va rebre l'encàrrec del primer propietari del palauet Ferran de Fabra i Puig, marquès d'Alella, al mateix temps que l'arquitecte Enric Sagnier va començar a construir l'habitatge. Es tracta, per tant, d'un jardí històric desconegut de més de 2.300 metres quadrats fet per a la burgesia barcelonina de començaments del segle XX que s'ha conservat fins als nostres dies, com si fos un oasi enmig de la ciutat.

El projecte està datat el 1916 però no es va dur a terme fins al 1918

Tancat i inaccessible fins ara, la Fundació Julio Muñoz Ramonet i el districte de Sarrià-Sant Gervasi han programat una jornada de portes obertes per al proper dia 17 (entre les 10 i les 16.30 h) en la qual els barcelonins podran passejar per primera vegada entre la vegetació d'aquest jardí. Abans, del 12 al 16, tothom qui s'hi hagi apuntat podrà, mitjançant visites guiades, entrar a l'interior de l'habitatge i saber com era la casa on va viure l'industrial i la seva família i sentir l'esperit dels habitatges adinerats de la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, alhora que podran comprovar en primera persona com han desaparegut totes les grans obres d'art que contenia, algunes de les quals estan signades per autors com El Greco, Goya, Rembrandt, Velázquez, Sorolla i Fortuny.

Vista superior del jardí, amb alguns dels arbres actuals. ampliar foto
Vista superior del jardí, amb alguns dels arbres actuals.

Forestier va dissenyar el jardí el 1916 segons es pot llegir en el projecte titulat Jardins pour l’Hotel particulier de Mr. le Marquis d'Alella a Barcelone, encara que va introduir tot un seguit de modificacions a l'hora de fer-lo que no es corresponen amb el que havia dibuixat. L'expert a donar forma a la naturalesa va crear, no abans del 1918, un espai amb tres terrasses, situant a la principal un estany rectangular, amb un sortidor d'aigua i testos de fang que marcaven el perímetre. En tres dels costats va situar unes pèrgoles formant una U en la qual va plantar rosers. A l'Arxiu Nacional de Catalunya es conserven fotografies del gran Brangulí fetes entre el 1922 i el 1923 de la casa en les quals s'aprecia el jardí de Forestier tal com ell el va crear.

Quan el 1933 Fabra i Puig va vendre part del jardí per construir un bloc de cases de lloguer a la cantonada de Muntaner i Avenir es van perdre més de 500 metres quadrats de zona verda, per la qual cosa el jardí va ser mutilat. Després de la compra de la casa el 1945 per part de Julio Muñoz Ramonet a les nétes del marquès, el jardí no es va alterar, però entre el 1956 i el 1957 al treball de Forestier es va superposar un nou ordre i estructura realitzada per Joan Mirambell, que també va reformar simultàniament el jardí del Palau Robert, propietat en aquells dies també dels Muñoz.

Després de la jornada es restaurarà per posar en valor el seu caràcter històric

Mirambell va alterar els camins, va canviar de posició la pèrgola original i va introduir noves espècies de moda en aquest moment com ciques, magnòlies o palmeres datileres, que van caracteritzar tots els seus treballs de jardineria.

Després de la jornada de portes obertes del dia 17 s'iniciarà un procés de restauració d'aquest oasi urbà amb la intenció de retornar-li l'aspecte i la imatge original plantejada per Forestier i posar en valor el caràcter històric i artístic. Els treballs, que es perllongaran fins a la primavera o l'estiu del 2015, seran actuacions mínimes: es crearà un recorregut accessible per poder-lo visitar, s'arrencaran alguns arbres –unes 14 unitats, entre magnòlies, oms, llorers i xiprers– i se'n plantaran d'altres de nous, segons el criteri del jardí original, a més d'introduir-hi cartells i il·luminació. Aquesta zona verda, de dimensions i estructures reduïdes, no permetran grans aglomeracions, motiu pel qual, sigui quina sigui la destinació final que l'Ajuntament i la Fundació Julio Muñoz Ramonet doni a l'habitatge, s'haurà de tenir en compte la seva fragilitat i assegurar la preservació dels seus valors patrimonials.

Mentrestant, continua el litigi entre les filles i la fundació per la possessió del llegat de Muñoz Ramonet: segueix sense saber-se res de la col·lecció ni de dues de les obres més destacades: el Goya i el Greco que reté a casa una de les germanes malgrat la reclamació del jutjat barceloní.