Selecciona Edició
Connecta’t
MOBILITAT

Patronals i defensors del cotxe privat s’organitzen contra la política de mobilitat de Colau

L’Ajuntament de Barcelona accepta revisar el tall de trànsit de Via Laietana

Senyalització de la cruïlla entre els carrers de Rocafort i Consell de Cent de Barcelona, on s'ha manllevat espai al cotxe.
Senyalització de la cruïlla entre els carrers de Rocafort i Consell de Cent de Barcelona, on s'ha manllevat espai al cotxe.

Ja van anunciar que s'estaven organitzant abans de l'estiu i aquest dimecres s'han presentat en un acte que s'ha fet telemàticament. Són la Plataforma Pro Mobilitat Lliure, que agrupa 54 associacions professionals, patronals i entitats contràries a la política de mobilitat del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La Plataforma inclou des de la gran patronal Foment del Treball, fins a associacions de motoristes, de gasolineres, comerciants, una vintena de gremis (comercials, tallers, garatges, instal·ladors, hotelers, llibreters o el d'olives i conserves), passant per patronals del motor, del metall o Cecot. I demanen a l'Ajuntament que reconsideri les seves mesures i s'assegui a dialogar.

La nova entitat, que recorda que els sectors econòmics estan tocats per la crisi del coronavirus, defensa “la llibertat d'elecció de l'usuari a l'hora d'escollir entre una oferta àmplia de solucions de mobilitat i permetre una competència oberta i complementària que vagi més enllà de solucions que són de gestió i titularitat pública”, segons el manifest que han presentat. En el text reivindiquen que el transport “és un vector dinamitzador de creixement dels negocis vinculats al comerç, els serveis, la restauració i el turisme, l'educació, el lleure i els espectacles” i que la seva “ordenació és clau”.

Els signants asseguren que comparteixen els criteris de “salut, sostenibilitat, eficiència o mobilitat intel·ligent” impulsats per l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana però qüestionen que “s'orientin a fomentar el transport públic i reduir els vehicles de motor”, afirma el manifest llegit per Joan Blancafort, del Gremi del Motor i portaveu de la flamant entitat.

Durant l'acte han intervingut una vintena de representants de gremis i associacions que han criticat la "falta de diàleg i imposició” de les polítiques de mobilitat per part de Colau i han criticat de dalt a baix les actuacions realitzades: la zona de baixes emissions (ZBE), l'encariment del preu de la zona blava d'aparcament, els nous carrils bici i pacificacions o els talls de trànsit puntuals com el de Via Laietana. Col·lectius com el dels motoristes han assegurat que se senten “criminalitzats” i els comercials s'han referit a nous carrils bici on “en tres o quatre hores no hi passa ningú”.

En l'acte ha participat la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, que ha confirmat que dimarts es van reunir els comerciants del centre agrupats a Barcelona Oberta amb l'alcaldessa i el tinent d'alcalde Jaume Collboni i que l'Ajuntament ha acceptat revisar el tall de Via Laietana. Alarcón ha aguantat una pluja de crítiques i alertes sobre perjudicis de les polítiques de mobilitat (sense dades per part dels membres de la Plataforma) i ha respost amb contundència. “Podríem haver actuat amb més consens, però nego rotundament la mobilitat lliure, ens regim per normes i no podem fer el que ens dona la gana i menys a la ciutat. No parlaria de mobilitat lliure, sinó de dret a la mobilitat universal”, ha afirmat, i ha negat “que no hi hagi diàleg”.

Entre les veus que han intervingut, la del president del Consell de Gremis de Comerç i Turisme, Joan Guillén, que ha subratllat que “en pocs casos hi ha hagut tant consens” i ha demanat al govern municipal “que repensi les actuacions empreses”. David Garrofé, de Cecot, ha criticat que “no s'hagi analitzat l'impacte econòmic d'una mesura que no garanteix la competitivitat de les empreses". Especialment vehement ha estat la directora de Barcelona Oberta, Núria Paricio. “Necessitem un 57% de gent de fora per viure i el comerç és a la UCI”, ha afirmat, i ha reivindicat diàleg.

Les pacificacions amb urbanisme tàctic (pintura i mobiliari) també han estat objecte de dures crítiques. Luis Fernández, de StopColau, ha assegurat que “la ciutat fa vergonya, s'estan carregant tots els xamfrans de l'Eixample", ha alertat abans d'assegurar que "la ciutat és un txiquiparc de carrers pintats, sense transport eficient i segur”. La vicepresidenta de la patronal del sector metal·lúrgic Aebal, Rosa Filol, ha assegurat que “la ignorància és molt atrevida i això dels colors pintats a Barcelona no ho entén ningú, quan el codi de circulació és internacional”.

Des del Gremi del Motor, Jaume Roura ha recordat que les vendes de cotxes s'han desplomat fins a un 95% durant la pandèmia, que el sector genera molts llocs de treball i que hi ha empreses que encara “no han pogut aixecar la persiana”. “Volem una mobilitat ordenada que no sigui veto de res”, ha demanat. També hi ha intervingut Daniel Pajares, en nom dels 300.000 motoristes de Barcelona, que ha assegurat que “no hi ha millor reforma horària per facilitar la conciliació que la mobilitat amb moto”, que permet estalviar entre mitja i una hora i mitja en trajectes.

Per part del Gremi de Tallers, Celso Besolí ha reclamat “dades objectives que avalin els canvis realitzats”. “Estem aconseguint una ciutat hostil amb la base del teixit de la ciutat”. “No podem veure impassibles com s'atempta contra els drets dels barcelonins, demanem als partits que es posicionin per restablir l'ordre anterior”, ha dit el representant de les gasolineres, Abert Campabadal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >