Selecciona Edició
Connecta’t

La resistència de la caseta de la rambla del Poblenou

Els veïns demanen conservar un habitatge aïllat enmig d'una zona verda després de la mort de la propietària

La caseta taronja de la rambla del Poblenou.
La caseta taronja de la rambla del Poblenou.

Baixant la rambla de Poblenou de Barcelona, al número 4, just abans d'arribar al passeig del Calvell, destaca –entre edificis alts, cotxes, patinets, crema solar i zones verdes– una petita edificació de dues plantes i color taronja que desentona als ulls de l'urbanisme actual. Una casa humil envoltada dels símbols de l'especulació immobiliària i que, ningú no entén per què, encara resisteix. A la porta de l'habitatge, un petit rètol informa: “Casa edificada: baixos, el 1890, alts, el 1937”. No es tracta d'una construcció noble ni de gran valor arquitectònic. Més aviat sembla una casa autoconstruïda més propera al barraquisme que en aquella època es trobava a molt pocs metres: a la tàpia del cementiri del Poblenou.

El futur d'aquesta edificació s'ha accelerat en les últimes setmanes amb la mort de la propietària de l'immoble. Un antic contracte amb l'Ajuntament franquista concloïa que, morta la propietària, l'edifici passaria a mans municipals. La finalitat quedava clara, perquè la casa es troba en una parcel·la destinada a zona verda, de manera que la demolició és òbvia.

Els veïns del Poblenou ja estaven preparats per lluitar perquè no fessin caure la caseta taronja –símbol de resistència i humilitat. L'Ajuntament, en plena crisi per la pandèmia del coronavirus i abans que la protesta augmenti, ja ha contestat que la caseta taronja es mantindrà dempeus. Ara s'ha de discutir quins usos se li poden donar.

Fins al 21 d'abril, Assumpta García vivia a la caseta taronja del Poblenou. Tenia 90 anys i va morir mentre la ciutat es mantenia confinada. No va morir pel coronavirus, però igualment ha obert la capsa de Pandora sobre el futur de l'habitatge on han viscut tres generacions de la mateixa família. Feia dècades que la caseta taronja estava envoltada d'altres habitatges que l'Ajuntament ha anat fent caure.

Fa més de 50 anys, la Felisa, la mare de l'Assumpta, va negociar amb el patronat de l'habitatge de l'època, que no demoldrien la casa. Van arribar al pacte que la casa passaria a mans municipals quan morís l'Assumpta. Moment que va arribar el 21 d'abril.

“Representa el barri”

“Aquesta casa és el símbol de la resistència davant dels processos de gentrificació que fa anys que amenaça el barri. És una edificació que no compleix els criteris urbanístics actuals de la zona i per això representa la història del Poblenou. Perquè el patrimoni no és només el que té molt valor arquitectònicament o el que pot ser singular, sinó que aquesta casa també és part de la història sentimental del barri”, defensa Pere Nieto, president de l'Associació de Veïns del Poblenou.

Després de la mort de l'Assumpta, les entitats del Poblenou han proposat posar en marxa un procés participatiu perquè la caseta taronja “continuï representant el que fins ara representava”. Nieto destaca que cal estudiar quins “usos es poden donar a l'edificació i quina gestió ha de tenir l'immoble”.

El regidor del districte de Sant Martí, David Escudé, ja ha anunciat que l’Ajuntament no té intenció de destruir l'habitatge. “La casa es troba en un espai catalogat com a zona verda i, tot i que la primera intenció era demolir-la, ens repensarem la funció”, manté Escudé. El regidor explica que està recopilant tota la informació i els expedients de la casa. El següent pas serà iniciar els tràmits perquè el Consistori recuperi la titularitat de l'habitatge.

“Després hi hem d'entrar i veure en quin estat es troba i quines obres necessita. Un cop tinguem tot això, pensarem en els possibles usos. No m’imagino que s’hi pugui tornar a viure. No em vull precipitar generant expectatives. La idea és recuperar-la per al barri, ja que hi ha moltes entitats que demanen espais”, destaca Escudé. La caseta taronja del principi de la rambla del Poblenou no tornarà a ser habitada. Tot i així, quedarà sempre dempeus com a homenatge a la resistència dels més humils.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >