_
_
_
_
_

Barcelona reprèn la recta final del districte 22@

L'Ajuntament assegura que el nou pla podria estar aprovat en un any

Terrenys edificables al voltant de l'eix verd del carrer Cristóbal de Moura.
Terrenys edificables al voltant de l'eix verd del carrer Cristóbal de Moura.Joan Sánchez

Fa un any que l'Ajuntament de Barcelona va presentar el seu pla per impulsar el 22@ al Poblenou, i acabar el barri que va arrencar fa gairebé dues dècades però que la crisi del totxo va deixar a mitges. La novetat més important que estudia el govern d'Ada Colau és triplicar el percentatge d’habitatge del total construït: passar del 10% al 30%, per guanyar en mixtura d'usos. Alguns impulsors del districte tecnològic alerten que es pot posar en risc un model que ha estat d’èxit. El Consistori assegura que el nou pla podria estar aprovat en un any.

A la zona nord del barri hi ha gairebé mig milió de metres quadrats de projectes terciaris en obres o amb tràmit de llicència. La directora de la consultora immobiliària CBRE a Barcelona, Anna Esteban, assenyala que per sobre de la Diagonal i a banda i banda del carrer Pere IV “el dinamisme és brutal”. “Estem creant una marca internacional, a nivell immobiliari, per a inversors i entre les empreses”, afirma. Esteban compara el 22@ amb zones de renom com Canary Wharf, el districte de negocis creat en una antiga zona portuària del riu Tàmesi, a Londres.

Des de Savillis Aguirre Newman, la directora associada del departament d’oficines, Natàlia Montal, entén que la zona nord del 22@ començarà consolidant-se per la part més pròxima al parc Central del Poblenou i que s’estendrà com una taca d'oli, en cercles, cap al carrer Pere IV. Amb tot, apunta, la falta de metro pot penalitzar la zona entre els inversors.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, que el mandat passat va aconseguir aprovar in extremis un primer document de criteris, assegura que els tècnics ja treballen en un avançament de la modificació del Pla General Metropolità i manté que el nou planejament estarà aprovat d’aquí a un any. “La modificació manté la fórmula de la barreja d'usos, readequant el pes de l'habitatge i fomentant el comerç per generar massa crítica per fer barri”, defensa.

Per als socialistes, socis de govern d'Ada Colau i pares de la criatura del 22@ el que es proposa és l’evolució del model a la zona que menys s’ha desenvolupat, la del triangle que formen la Diagonal, el carrer del Perú i la rambla Prim. Una zona en què el pes de l'habitatge preexistent és baixa, raó per la qual comparteixen que s’incrementi del 10% al 30% “per garantir la presència de veïns i la mixtura d'usos”, expliquen. Segons els seus càlculs, el 70% de la resta del sòl es podria mantenir per a l’activitat econòmica. Això és, prop d'un milió de metres quadrats. En tot cas, insisteixen que no es tracta d'una esmena a la totalitat del projecte que va aconseguir transformar un sòl industrial en un lloc de coneixement associat a les tecnologies, sinó de “fer-ho evolucionar, després de 20 anys”.

Amb motiu de l'aniversari del pacte del nou 22@ aquesta setmana es va celebrar una taula rodona a Ca l'Alier en què van participar els quatre vèrtexs de l’acord: Administració, veïns, empresaris i universitats. Per part dels veïns, Jaume Badenes es mostra preocupat perquè es faci realitat la idea d’“una remodelació més inclusiva”. “En un any no s’ha avançat i tenim el temps en contra, l’economia s’està animant i els preus pugen. Ens espanta que el dia que tinguem un planejament nou no quedi sòl per introduir les novetats del pla”, apunta.

Més terra per a habitatge

El president de l’Associació d’Empreses i Institucions 22@ Network, Xavier Monzó, comparteix que hi ha marge per incrementar el sòl que es dedica a habitatge però sense oblidar que és una zona “eminentment d’activitat econòmica”. Una consideració que també apunten alguns dels 40 signants d’un document d’al·legacions a la modificació que planteja el consistori, entre els quals exresponsables de l’urbanisme barceloní, com Ramón García Bragado, Oriol Clos, o Miquel Barceló, que va capitanejar la societat 22@ que va impulsar el model. No neguem que es pugui modificar i corregir dèficits que existeixen, com el de l’habitatge, però per això no s’ha d'anar a una modificació del planejament urbanístic perquè això posa en risc jurídic plans que ja estan aprovats”, considera Oriol Clos, exarquitecte en cap de l’Ajuntament, que troba a faltar un estudi econòmic financer de la modificació que es proposa.

El debat de dimecres el va moderar el coordinador de la Comissió del 22@ David Martínez, que assegura que la conclusió és que els quatre agents signants “exigeixen el seu compliment”. A més, explica que l’Ajuntament s’ha compromès a crear una oficina tècnica per gestionar el pla (la societat 22@ la va tancar l’exalcalde Xavier Trias) i assegura que “hi ha consens” en la necessitat de triplicar l’habitatge: la diferència del 10% al 30% estarà en algun règim de protecció, segons el pacte. Per no penalitzar els propietaris privats de sòl, la fórmula acordada és incrementar lleugerament l'edificabilitat dels edificis d'oficines.

Els veïns reclamen una moratòria de llicències

Jaume Badenes, representant dels veïns del 22@ que va participar en una taula rodona, recorda que hi va haver qui va demanar una moratòria de llicències. Una suspensió que per a res no comparteix l’Associació d’Empreses i Institucions 22@ Network —que va néixer amb el 22@—. L’entitat alerta que això podria frenar projectes, a més de generar inseguretat jurídica. “Ara que ja hi ha grues al costat nord no és gens convenient suspendre les llicències perquè es poden fer modificacions puntuals”, opina Xavier Monzó, president d’aquesta associació. Monzó creu, a més, que la veritable assignatura pendent en aquesta part és el transport públic. “La mitjana de creixement és de 5.000 treballadors per any i fa falta un bon servei de metro. També es podria fer un ramal del tramvia per Pere IV per millorar la mobilitat”, afegeix.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_