Selecciona Edició
Connecta’t

Colau vol triplicar l’habitatge al 22@ per guanyar fins a 6.000 pisos

L'alcaldessa necessitarà suport polític per augmentar l'ús residencial del 10% al 30%

Un dels solars més grans per construir al 22@, entre els carrers de Josep Pla, Marroc, Cristóbal de Moura i Puigcerdà.
Un dels solars més grans per construir al 22@, entre els carrers de Josep Pla, Marroc, Cristóbal de Moura i Puigcerdà.

La revisió del 22@, la qualificació inventada fa gairebé 19 anys per transformar la zona industrial del Poblenou de Barcelona en una barreja d'activitat econòmica, habitatge, equipaments i zona verda, ja està llesta. L'alcaldessa Ada Colau va presentar aquest dilluns el pacte al qual ha arribat amb les empreses i els veïns de la zona: la gran novetat és que es vol triplicar l'habitatge previst en el pla original (tot pública): passar del 10% al 30% del sostre que s'edifiqui. Però, per materialitzar-ho és necessari el suport de l'oposició. I no serà fàcil.

El 22@ s'ha desplegat en els solars que hi ha per sota de la Diagonal (de Glòries cap al mar). Però l'altra meitat, les 80 hectàrees que hi ha per sobre de la Diagonal i a costat i costat del carrer de Pere IV i per sobre de Cristóbal de Moura, estan en la seva majoria per transformar, segons l'actual govern. És en aquesta zona, al nord del 22@, on es busca augmentar el percentatge d'habitatge públic.

Crítiques dels veïns i l'oposició

Les entitats veïnals han signat un pacte del que aplaudeixen l'increment d'habitatge, però diuen que és un sí “crític”, perquè, no està garantit que tot l'habitatge sigui públic i no es veta la construcció d'edificis alts d'oficines.

A l'Ajuntament, l'oposició va deixar clar al govern que no ho tindrà fàcil per aprovar les modificacions del PGM. PDeCAT, ERC i el PSC van assegurar que no coneixien el pla i van retreure a Colau que no tingui una actitud d'entesa i diàleg.

Passar del 10% al 30% del sostre suposaria arribar a entre 5.000 i 6.000 nous pisos “preferiblement de lloguer”, va calcular el coordinador de la Comissió 22@, David Martínez. La comissió s'ha encarregat de fusionar el document sorgit del procés participatiu veïnal i amb el d'una comissió d'experts, en la qual han participat les universitats.

L'actual executiu entén que un 10% de sostre d'habitatge social, davant d'un 90% d'activitat econòmica, no acaba de fer ciutat. Cal augmentar la densitat d'habitatge. “Al 22@ li faltava aprofundir en la cohesió social”, va afirmar l'alcaldessa. “El 70% es mantindrà d'activitat econòmica i el 30% serà d'habitatge, per fer barri i ciutat”, va afirmar Martínez, que va precisar que del total d'habitatge, el 10% la farà l'Ajuntament fruit de l'aprofitament que obtingui de cada operació, i el 20% els propietaris privats. El canvi suposaria modificar el Pla General Metropolità (PGM).

El pacte també preveu “desafectar”, que deixin de formar del planejament del 22@, una quinzena d'illes d'estructura urbana antiga (amb carrers molt estrets i molts petits propietaris) entre les quals hi ha els barris de la Plata, Bogatell i Trullàs. Amb aquesta trama i propietat, assegura el govern, no es pot desenvolupar el planejament original del 22@. En matèria econòmica, el pacte preveu que el 22@ segueixi sent un districte innovador, però dona entrada a l'economia social i solidària. També situa al centre del futur planejament l'eix Pere IV, on hi ha dos complexos industrials com L'Escocesa o Ca Ricart. Cristóbal de Moura, un carrer d'ample doble, serà un eix verd.

Un pla “inviable”

L'exarquitecte en cap de l'Ajuntament, Oriol Clos, molt vinculat al projecte original, va qüestionar el pacte, que va qualificar de “triomfalista” i va assegurar que és “inviable”: perquè a la zona nord ja hi ha planejament ja aprovat, encara que els solars estiguin buits. Clos —un dels 80 signants d'un manifest que l'estiu passat demanava mantenir l'esperit original del pla i que el text del pacte ni esmenta—, va defensar el lideratge públic del projecte i va reclamar una oficina tècnica que “impulsi, promogui i activi” la transformació i va alertar que “en el 22@ l'habitatge no és motor, ho és l'activitat econòmica".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >