Selecciona Edició
Connecta’t

Buscant la daurada classe mitjana editorial

Tigre de Paper i Ara Llibres/Amsterdam reforcen els catàlegs i els equips per consolidar-se entre els grans grups i els petits segells

Dibuixos de la biografia il·lustrada de Neus Català per a infants que ultima l'editorial Tigre de Paper.
Dibuixos de la biografia il·lustrada de Neus Català per a infants que ultima l'editorial Tigre de Paper.

Més polaritzat que en castellà, el sector editorial generalista en català està marcat per una minsa macrocefàlia i una miríada de petites editorials als peus; gairebé no existeix la daurada classe mitjana que permet una mínima infraestructura de personal més professionalitzada i una producció de títols continuada en xifres més visibles. A partir, curiosament, d'un origen cooperatiu, i abraçant l'organització de fires literàries i revistes, aquest 2020 dues iniciatives que tenen com a estendards els segells Tigre de Paper i Ara Llibres/Amsterdam aspiren a aconseguir, des de diferents estadis, aquesta posició.

El més espectacular és el salt de Tigre de Paper, l'editorial de Cultura 21, cooperativa fundada el 2011 que impulsa, a més, la Fira Literal (des del 2015) i la revista Catarsi (2019, digital i paper), tot al voltant del pensament crític i els llibres radicals, un dels escassos projectes d'aquest tipus a Catalunya i Espanya.

Després de doblar aquest any el nombre de treballadors fins a arribar a vuit, acaba d'assumir les principals col·leccions de la històrica editorial universitària Bellaterra, que podria abraçar íntegrament el 2022. “Encaixa perfectament en el nostre projecte, ens ajuda a aprofundir en el pensament crític en l'àmbit universitari i acadèmic”, apunta Simón Vázquez, editor de Tigre de Paper, que farà d'enllaç amb Bellaterra. Fundada el 1973 per Feliu Riera i, des del 1992, amb les regnes en mans de José Luis Ponce, Bellaterra, avui a un ritme de 45 llibres l'any, suma gairebé un miler de títols en un catàleg especialment prestigiós en arqueologia i antropologia. “Donaran continuïtat al projecte i mantindran i ampliaran el fons; jo només els traspassaré el delicat know how d'una editorial amb comitès científics i directors de col·lecció”, apunta un Ponce que s'encamina a la jubilació, per a qui “poques editorials independents han fet el que Tigre de Paper ha fet en nou anys”. En aquestes maneres de fer diferents, Cultura 21 ha emès 300 títols participatius de 1.000 euros per finançar l'operació de compra de tres de les col·leccions de Bellaterra, entre les quals hi ha la carismàtica Sèrie General Universitària. “Ja hem cobert el 54%, 163.000 euros”, comptabilitza Vázquez.

Cultura 21 publicarà 35 títols l'any de Bellaterra, que s'afegiran als 25 que llançarà per primera vegada Tigre de Paper, en part gràcies als 400 subscriptors que té el segell, que tenen com a quota comprar 10 llibres l'any. Podem abolir les presons?, de la filòsofa i activista afroamericana Angela Davis, i Bruixes, caça de bruixes i dones, de la italoamericana Silvia Federici, són els títols destacats d'una temporada que estrenarà àlbums il·lustrats de biografies de personatges catalans per a infants. Neus Català, Montserrat Roig i Salvador Puig Antich obriran foc. “Són herois i heroïnes diferents, propers, que van fer coses reals i ho van donar tot per la justícia social”, assenyala Marc Garcés, editor de Tigre de Paper.

Federici va ser l'estrella de l'última Literal (15.000 assistents), una fira que, del 22 al 24 de maig, a l'antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona, arribarà a la sisena edició, amb un centenar d'editorials crítiques i que tindrà en el combatiu col·lectiu d'escriptors italians Wu Ming el seu gran reclam.

Amb els llibres més venuts a Sant Jordi (Cartes des de la presó, d'Oriol Junqueras), a l'estiu (Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart) i per Nadal (Tota la veritat, de sis periodistes), entre 20.000 i 22.000 exemplars, Ara Llibres (no ficció) i Amsterdam (literària) han aportat la seva millor facturació al grup Som (ExGrup Cultura 03, amb revistes com Sàpiens i Cuines, la productora Batabat o La Casa dels Clàssics i el seu Festival Clàssics, per rellançar la Bernat Metge). Això malgrat haver reduït el 35% els títols publicats des del 2017: en van ser 37 el 2019; 62, el 2016.

Fitxatge de Laura Rosel

“Aquesta desacceleració ens ha permès treballar millor cada llibre amb l'autor; aquest any tampoc passarem dels 40”, xifra l'ideòleg, el director editorial Joan Carles Girbés. Això els ha permès invertir en fitxatges, el més rutilant és el de la periodista Laura Rosel (ex-FAQS, a TV3), que dirigirà Ara Llibres. “No ens podem quedar en el procés, hem de diversificar”, assegura Rosel, conscient del tan reeixit com perillós monocultiu que ha tingut el llibre polític en aquest segell. Aquesta varietat no es veurà encara en les novetats fins a Sant Jordi, on hi haurà un dietari de Dolors Bassa, escrit amb la seva germana Montse i amb pròleg de Carme Forcadell; o una nova crònica gràfica de Jordi Borràs, La força de la gent, aquesta vegada sobre les manifestacions arran de la sentència, després de l'èxit de Dies que duraran anys, sobre l'1-O (40.000 exemplars). Parlant amb tu d’amor i llibertat, de Junqueras; Trencar el silenci, de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, i És hora d’actuar, de l'alemanya Carola Rackete, que es va enfrontar a Salvini, són les grans apostes.

Per a Amsterdam, el reforç és l'editora Maia Conesa, abans a Club Editor. Algunes novetats, com el ja editor Miquel Adam, provenen del calador d'Edicions de 1984. Aquí van publicar Sergi Pons Codina (Mars del Carib; Dies de ratafia), que ara llança Mal bon pare, i Núria Cadenes (El banquer), que llança Guillem, novel·la document sobre la mort de Guillem Agulló per ultres a València.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >