Selecciona Edició
Connecta’t

Els mals de la sanitat catalana dels quals no parla el Síndic de Greuges

Les llistes d'espera es disparen a Catalunya, que arrossega dos anys de pròrroga pressupostària i la paràlisi del Govern de Torra

Intervenció quirúrgica a l'Hospital Clínic. En vídeo, el Síndic de Greuges atribueix el dèficit sanitari als pacients d'altres comunitats. Vídeo: SER Catalunya

La sanitat catalana avança per inèrcia, amb els mals que arrossega des de les retallades iniciades el 2011. Encara que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va assegurar dilluns que el dèficit sanitari es deu al “sobrecost” dels pacients que arriben d'altres comunitats autònomes, les mancances del sector apunten en una altra direcció. Per exemple, les tisorades executades pel Govern d'Artur Mas, que van arribar als 1.600 milions d'euros el 2014. Des de llavors, les llistes d'espera no han parat de créixer, amb les taxes més altes de l'Estat i 183.800 pacients esperen encara una intervenció. S'han perdut més d'un miler de llits i pel camí, van desaparèixer 800 metges d'atenció primària, segons els sindicats. La paràlisi del Govern, immers en la gestió del procés, i un escenari de pròrroga pressupostària sobre la taula per segon any consecutiu, perpetuen l'estancament.

Segons el Ministeri de Sanitat, la despesa sanitària públic consolidat el 2017 a Catalunya va ser de 10.330 milions d'euros (1.388 euros per habitant). Això és, un 4,6% del PIB. Catalunya és, només per davant de Madrid (3,7%), la comunitat que dedica menys percentatge sobre el PIB a Sanitat. La mitjana espanyola és de 5,5%.

“La sanitat catalana està malament. Està en stand by des de fa massa temps, sense impuls polític ni cobertura econòmica”, assenyala Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. L'últim pressupost sanitari de Catalunya, del 2017, va ser de 8.876. És a dir, 1.186 euros per càpita. Es tracta de 1.000 milions d'euros menys que els pressupostats el 2010, l'any amb la partida sanitària més alta.

Les llistes d'espera són el símptoma més visible de les destralades que van executar els successius governs convergents d'Artur Mas a la sanitat catalana i que encara retronen, vuit anys després. Les últimes dades del Ministeri de Sanitat, de juny del 2019, apunten al fet que Catalunya és la comunitat amb la taxa més alta de pacients esperant una intervenció: 23,32 per cada 1.000 habitants (la mitjana espanyola és de 14,85). L'espera mitjana a la comunitat és de 146 dies, només menor a Castella-la Manxa (149) i Andalusia (164).

El 2017, durant el Govern de Carles Puigdemont, el conseller del ram, Toni Comín, va aconseguir contenir les llistes d'espera després d'injectar 57 milions d'euros en un pla de xoc per reduir els retards. Un any després, quan es van acabar els diners, les llistes es van tornar a disparar. El Departament de Salut defensa que les llistes han augmentat per “l'ampliació de les indicacions, l'envelliment de la població i la incorporació de noves tècniques diagnòstiques”. A més, assenyalen que l'activitat quirúrgica entre el 2015 i 208 va augmentar un 11,35%, així com les proves diagnòstiques (21,7% més). També s'ha millorat la declaració de les dades i s'han introduït “nous criteris” que, asseguren, impedeixen comparar les seves dades amb els d'altres comunitats autònomes.

“El que va demostrar Comín és que el tractament és posar més diners sobre la taula. Necessitem com l'aigua que hi hagi nous pressupostos a Catalunya i en l'àmbit nacional perquè el desfasament és cada vegada més gran”, lamenta Puig. La falta d'uns comptes nous manté bloquejat part del circuit. En pròrroga pressupostària només es poden aprovar increments puntuals d'acord amb les partides existents, però el Govern no pot engegar nous projectes. Per exemple, el Govern planeja un nou decret d'accessibilitat per a les llistes d'espera, però sense recursos, adverteixen des del sector, no servirà de res.

La situació laboral dels professionals també ha generat tensió en el sector. Els metges d'atenció primària van anar a la vaga fa un any per denunciar la pressió assistencial a la qual estaven sotmesos. Durant l'època de retallades es van perdre més de 800 metges de família, segons els sindicats. L'estudi de càrregues que va fer l'Institut Català de la Salut (ICS) després de l'aturada va valorar la necessitat d'incorporar 300 professionals a l'atenció primària. Però no va ser fàcil trobar-los. Al final van entrar 176 nous professionals, 22 metges van retardar la seva jubilació i 800 facultatius van ampliar el seu horari d'atenció (el que equivaldria a 172 treballadors més).

“No troben metges perquè se'ls han carregat amb ofertes salarials precàries”, valora Toni Barbarà, metge i portaveu de la Marea Blanca de Catalunya. Puig hi coincideix: “La gent se sent maltractada i se'n va a Aragó, a València, a França... Formem metges però no els retenim”, puntualitza. Segons un informe de l'Organització Mèdica Col·legial, els metges actius a Catalunya el 2017 per cada 100.000 habitants eren 450, per sota de la mitjana espanyola (476) i molt lluny del lloc capdavanter del rànquing, que és Navarra, amb 611 facultatius per 100.000 habitants.

Des de Salut, no obstant això, tot i que admeten que han de ser “més competitius” amb les retribucions, assenyalen que hi ha altres factors que influeixen en la falta de metges, com la diversitat de rols i la impossibilitat de fer contractes a metges extracomunitaris. “Entre el 2018 i el 2020 incrementarem 626 milions al capítol u” pel pagament d'objectius i el conveni de la xarxa concertada, afegeixen. Malgrat tot, si en alguna cosa coincideixen els uns i els altres és en el fet que, si la sanitat catalana ha mantingut el nivell d'excel·lència i satisfacció dels usuaris, és pels professionals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ