Selecciona Edició
Connecta’t

La inacció de Torra paralitza la resposta als problemes socials

La falta de Pressupostos i les desavinences dins l’Executiu perpetuen la situació crítica que viuen la sanitat, l'educació i els serveis socials

Estudiants increpen Torra durant a la Universitat Pompeu Fabra.
Estudiants increpen Torra durant a la Universitat Pompeu Fabra.

El Govern de Quim Torra n’ha tingut prou amb 15 mesos per posar en peu de guerra tots els actors socials. Uns i altres l'acusen de no governar o fer-ho amb mesures que provoquen el rebuig de la comunitat implicada. Ja la tardor passada, la inacció política va fer sortir al carrer els metges, els mossos, els bombers i els docents per reclamar millors condicions laborals i la reversió de les retallades. La falta de Pressupostos per segon any consecutiu i les desavinences entre els partits de l'Executiu (ERC i Junts per Catalunya) han agreujat encara més la paràlisi del sector social.

Aquests són alguns dels comptes pendents del president Torra amb el sector social.

Llistes d'espera. Els efectes del pla de contenció de les llistes d'espera de l'anterior Govern, que es va acabar l'abril de l'any passat, es van esgotar i les llistes han tornat a créixer en més de 91.000 persones en només un any. A falta de Pressupostos per incrementar els recursos, el Govern fa ús de l’eficiència. Però és insuficient, insisteixen els professionals. Els hospitals estan al màxim, però per operar i atendre més pacients, adverteixen els treballadors, calen més recursos.

Decret menjador. El Govern tenia previst tirar endavant aquest curs un altre decret per regular els menjadors escolars. Però la norma encara no ha vist la llum. El projecte, que pretenia revisar les tarifes a l'alça i treure a concurs públic la gestió dels menjadors, va topar amb l'oposició en bloc dels sindicats i les famílies, i Bargalló en va ajornar la tramitació. Encara que la nova normativa s'adaptava a una normativa europea, la comunitat educativa va acusar el Govern d'intentar privatitzar el servei de menjador.

Escola inclusiva. El decret de l'escola inclusiva, per escolaritzar a centres ordinaris alumnes amb necessitats educatives especials, va veure la llum fa dos anys, però amb la caixa dels Pressupostos buida, no hi ha recursos disponibles per aplicar totes les mesures que contempla la norma. De fet, els mestres i les famílies critiquen que no s'han incorporat els especialistes promesos (1.500). Mentrestant, els alumnes amb necessitats específiques augmenten cada any —els últims tres cursos van passar de 7.719 a 8.803—.

Tarifes del Tercer Sector. Les entitats del Tercer Sector, que gestionen bona part de la cartera de serveis socials, també es van conjurar per reclamar un increment de les tarifes que el Govern paga pels serveis prestats. La Confederació, patronal d'aquestes entitats, va advertir que la demanda creix i va reclamar una injecció urgent entre 600 i 900 milions d'euros per atendre el pagament de les millores salarials vinculades als convenis col·lectius, l'actualització a l'alça de l'índex de preus al consum (IPC) o l’IVA. Fa 10 anys que les tarifes estan congelades i, encara que les entitats havien pactat un full de ruta amb el Govern per millorar la seva situació, la resposta de l'Executiu ha estat, segons el sector, “insuficient”.

Universitats al límit. Fa tot just una setmana, la Universitat de Barcelona (UB) plantejava l'enèsim crit de socors per reclamar més recursos per a les universitats, ofegades des de fa anys per les retallades i la falta de recursos. Els centres van demanar a Torra un pla de xoc de 900 milions per revertir la situació “extrema” en què es troben, però el Govern encara no s'ha mogut. Segons el rector de la UB, Joan Elías, el Departament d'Economia (en mans d'ERC) ni tan sols ha incorporat al projecte de Pressupostos per a l'any que ve cap injecció addicional a les Universitats, una cartera gestionada per Junts per Catalunya.

Llei Aragonès. La llei de Contractació de Serveis d'atenció a les persones, coneguda com a Llei Aragonès —el seu impulsor és el vicepresident Pere Aragonès—, ha posat en alerta els actors socials. Segons els seus detractors, la norma obre la porta perquè les empreses privades gestionin serveis educatius, socials i sanitaris (256 d'especificats a la norma) i precaritzarà les condicions laborals dels treballadors. El Govern ho rebutja i assegura que és una norma més sensible, que imposa la qualitat del servei per sobre del preu i vigila més per si hi ha incompliments. Els partits i les entitats que hi estan en contra no se’n refien i han anunciat mobilitzacions per frenar la llei.

Renda Garantida. La llei de la Renda Garantida de Ciutadania, una prestació econòmica per a les persones sense recursos, porta més de dos anys en marxa, però, a la pràctica, no es compleix al 100%. Les entitats socials critiquen les poques sol·licituds que s'accepten i les traves burocràtiques. A l’espera d'un reglament que desenvolupi la llei —després de diversos retards, el Govern diu que estarà a punt el 2020—, l'oposició al Parlament ha tornat a presentar una proposició de llei —és la segona vegada que han de recórrer a aquest mecanisme— per ampliar l'accés a la prestació.

El ‘no’ d'ERC i JxCat a diverses mocions socials

Els problemes socials que arrossega Catalunya han entrat aquesta setmana al Parlament a cop de moció. Durant el Debat de Política General, l'oposició va plantejar diverses resolucions de caràcter social i en va aconseguir aprovar una dotzena, encara que amb el rebuig o l'abstenció d'ERC i Junts per Catalunya, els grups que donen suport al Govern.

JxCat i ERC van votar en contra de reduir un 30% les taxes universitàries i augmentar la inversió en aquest camp. Aquests grups també van rebutjar un pla de xoc per atendre la salut mental a la infantesa i obrir 2.000 places noves a centres de dia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >