_
_
_
_
_

Les llistes d’espera en la sanitat creixen en 91.000 persones en un any

Els retards per visitar l'especialista es disparen, sobretot en oftalmologia

Diverses persones a la sala d'espera d'un centre sanitari.
Diverses persones a la sala d'espera d'un centre sanitari.Albert Garcia

Les cues per operar-se, visitar l'especialista o sotmetre's a una prova mèdica tornen a disparar-se. Tant en els temps d'espera com en el nombre de pacients que esperen per algun d'aquests procediments. Els efectes del pla de contenció de l'anterior Govern, que va acabar l'abril de l'any passat, s'han esgotat i les llistes d'espera han tornat a créixer en més de 91.000 persones en només un any. El Departament de Salut, per la seva banda, addueix que el ritme d'inclusió de pacients en les llistes ha augmentat i defensa que operen i atenen cada vegada més.

El juny de 2019 —les últimes dades disponibles—, un total de 175.480 persones estaven en llista d'espera per operar-se, un 7% més que el juliol de l'any passat. Només se salven les operacions més urgents, com les oncològiques i de cirurgia cardíaca, que s'intervenen, de mitjana, en menys d'un mes. Les intervencions de pròtesi de maluc i genoll i les cataractes, que tenen un temps màxim d'espera de 180 dies garantits per llei, també compleixen amb la norma i es realitzen, de mitjana, després de 82 dies d'espera.

Tanmateix, la resta de les intervencions —suposen el gruix dels procediments, des de varius fins a cirurgia maxil·lofacial— disparen les demores. La cirurgia de raquis [columna vertebral], per exemple, té una espera mitjana de 318 dies; les intervencions de mama, 237; i l'obesitat mòrbida, malgrat haver reduït el temps d'espera, suma encara 382 dies de demora.

L'anterior Govern, amb Toni Comín al capdavant del Departament de Salut, va posar en marxa un pla de xoc durant un any per alleugerir la congestió de les llistes d'espera. La iniciativa, que comptava amb una injecció addicional de 57 milions, no va aconseguir complir tots els objectius que s'havia proposat, però sí que va rebaixar considerablement les cues i els temps d'accés —va reduir un 42,5% l'espera per a una prova diagnòstica i un 37,5% el temps per visitar l'especialista. Tanmateix, amb la finalitat del pla de contenció i les successives pròrrogues pressupostàries, les llistes d'espera han tornat a despuntar. La tendència a l'alça, que va començar a veure's després de l'estiu del 2018, es consolida.

909 DIES PER A UNA OPERACIÓ D'ORELLA

En algunes intervencions, el codi postal passa factura. Per exemple, l'operació d'orella a la Clínica Girona té una espera de 909 dies. A l'hospital Josep Trueta de Girona, en canvi, 460; i 754 al de Palamós.

L'obesitat mòrbida supera l'any de demora a Bellvitge (395 dies) i assoleix gairebé els 600 dies al Parc Taulí de Sabadell. A Mataró es tarda a operar 493 dies i 395 a Bellvitge.

La vasectomia al Trueta (881 dies) o l'extirpació de la vesícula biliar a la Clínica Terres de l'Ebre (un any i vuit mesos) són uns altres dels procediments amb més demores.

Les demores per visitar l'especialista també han crescut. En total, 481.290 persones esperen una consulta externa, 46.500 més que l'any passat. I els temps d'espera en algunes especialitats, com oftalmologia, s'han disparat: de 79 dies de mitjana a 105. Ginecologia és l'àrea que ha registrat una reducció més palesa en el temps d'espera, rebaixant a la meitat (ara són 66 dies) les demores.

Per la seva banda, la porta d'accés a una prova diagnòstica també ha tornat a saturar-se: si al juliol del 2018 eren 123.249 les persones en espera, al juny de 2019 aquesta xifra s'ha disparat fins als 155.897 pacients. Però no només la gent que és a la cua per a una prova mèdica ha augmentat; també els temps d'espera per accedir-hi. Per exemple, en només un any, l'ecografia abdominal ha passat de 55 dies d'espera a 90.

“Ens estem centrant a complir els temps de garantia de tot. Cada any augmenta l'activitat i mantenim els temps”, defensen des del Servei Català de la Salut (CatSalut). El Departament afirma que, a causa de l'envelliment progressiu de la població, el volum de persones que entren al sistema és més gran. A més, afegeix, els criteris d'inclusió per a una intervenció o d'indicació clínica d'una prova diagnòstica s'han ampliat. “Un exemple és la ressonància magnètica. Davant d'un tipus de mal de genoll, per exemple, ja s'indica, per seguretat. O els ecocardiogrames, que abans es feien cada dos anys, ara es fan cada any”, apunta Assumpta Ricart, tècnica del CatSalut.

Plans a curt termini

Però aquesta tesi no convenç el sindicat Metges de Catalunya (MC). “Allò que entra més gent al sistema podria explicar que les llistes d'espera no es redueixin, que es continguin. Però no explica que augmentin. Quan estava Comín, es van posar diners a les llistes d'espera i van deixar de créixer. Aquest govern no posa ni un euro sobre la taula i el desfasament pressupostari va augmentant, la qual cosa provoca que les llistes d'espera vagin cada vegada a més”, afirma Josep Maria Puig, secretari general de MC. El metge lamenta la falta de llits sociosanitaris per descongestionar els hospitals i reclama més recursos. “Necessitem menys taules de diagnòstic i més plans a curt i mitjà termini. Menys escarafalls polítics i més treball de veritat”, conclou.

Salut ha anunciat un nou decret d'accessibilitat, per rebaixar, per exemple, les esperes en al·lergologia o garantir que les reconstruccions mamàries després d'un càncer s'operin en menys de 180 dies. Però aquestes propostes no compten amb el favor dels professionals, que les veuen inviables per falta de recursos.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_