Selecciona Edició
Connecta’t

Els alcaldes s’aixequen contra Torra pel deute de la pobresa energètica

En la reunió d'aquest dilluns, la Generalitat plantejarà als municipis assumir a mitges els impagaments després de l'ultimàtum d'Endesa

Protesta contra la pobresa energètica a la seu d'Endesa, l'any passat.
Protesta contra la pobresa energètica a la seu d'Endesa, l'any passat.

Enuig i crítiques dels ajuntaments contra la Generalitat per la gestió de les factures sense pagar dels usuaris en risc d'exclusió social. La polèmica va saltar en plenes vacances quan molts ajuntaments van rebre una carta d'Endesa advertint que si no pagaven el deute —uns 10 milions— començarien a tallar el servei a aquests clients. Això va despertar la indignació de molts alcaldes, ja que la llei de pobresa energètica protegeix les famílies vulnerables i perquè no consideren que hagin d'assumir l'import. A més, va despertar una queixa antiga: la falta de concreció de la llei sobre qui ha de pagar la factura.

La llei catalana 24/2015 de pobresa energètica blinda les famílies sense recursos i impedeix que se'ls talli el servei sense que abans la companyia comprovi amb els serveis socials si el client està en situació de vulnerabilitat. El problema de la normativa és que no concreta què passa amb aquests rebuts impagats. El text només recull que les “administracions públiques han d'establir els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament (...) per garantir que concedeixin ajuts a fons perdut a les persones en situació de risc d'exclusió”. “La llei no estableix qui paga”, admet el Departament d'Empresa. I Endesa titlla la normativa d'“ambigua”. La companyia basa la seva reclamació en el Reial Decret 897/2017 que sí que estableix que les administracions i les empreses assumeixin el 50% aquestes factures.

Endesa va generar l'enrenou l'1 d'agost, en ple inici de les vacances, amb un enviament massiu de cartes a 250 ajuntaments reclamant-los el pagament del deute acumulat des de l'entrada en vigor de la llei, l'agost del 2015, que puja a 21 milions i que afecta 25.000 usuaris. Es tracta dels municipis que acumulen impagaments, almenys, de cinc clients i més de 10.000 euros. En el seu escrit, la companyia insta els consistoris a assumir el 50% de l'import (10,5 milions); la resta ho pagaria l'empresa. “En cas contrari, ens veurem obligats a iniciar, a partir de l'1 d'octubre, els procediments de suspensió establerts en la normativa”, alerta la companyia a la missiva. I a partir d'ara, assegura que en el cas dels clients vulnerables severs se'ls tallarà el subministrament després de cinc mesos de l'emissió de la factura si no es paga la meitat de l'import. Altres companyies com Naturgy i Iberdrola declinen explicar el deute que acumulen i com el gestionen.

“La carta és una amenaça i és una manera intolerable de tractar els ajuntaments. A més, es va enviar amb nocturnitat i traïdoria”, critica Lluïsa Melgares, tinenta alcalde de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, el primer municipi que va reaccionar a la carta. “L'amenaça d'Endesa a les famílies vulnerables i als ajuntaments és totalment intolerable, sobretot venint d'una empresa que gaudeix d'uns beneficis milionaris”, retreu l'Ajuntament de Barcelona. Algunes administracions com Lleida i la Diputació de Barcelona han posat la missiva en mans dels seus serveis jurídics.

Mentrestant, els ens locals critiquen la Generalitat per la seva inacció. “Aquí hi ha una mala praxi d'Endesa i una falta de lideratge de la Generalitat. Va ser la Generalitat qui va fer la llei i qui ha d'agafar les regnes del cas. Els ajuntaments no són els que han de pagar les factures”, sentència Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Davant la pressió creixent dels últims dies, finalment, divendres el Departament de Treball i Assumptes Socials va convocar d'urgència per aquest dilluns a les quatre diputacions provincials i les dues entitats municipalistes. Fonts de la Generalitat asseguren que estudiaran com es pot assumir el deute que reclama Endesa i plantejaran la possibilitat de repartir la suma entre les administracions locals i l'autonòmica. Afers Socials també avisa Endesa que la llei “deixa molt clar que no es pot tallar la llum a una família si hi ha un informe que avala la seva vulnerabilitat”.

Amb la seva carta, Endesa ha aconseguit forçar la reacció de les administracions davant els 21 milions de deute que se li han acumulat. Fa dos anys, les administracions i les companyies van negociar els protocols que havien de solucionar aquest buit legal i decidir qui assumia els impagaments. Però els convenis no van veure la llum. Segons les administracions, perquè les empreses no van voler firmar. Segons Endesa, perquè “no es va rebre cap proposta en ferm”. Naturgy al·lega “diferències de posicions” durant la negociació. “Ens hem reunit moltes vegades, però no hi ha hagut cap acord. La llei catalana porta quatre anys i els protocols no s'han tirat endavant. Per això ara l'empresa ha agafat les regnes i ha fet la proposta de cofinançament del 50%”, assegura un portaveu d'Endesa. Mentrestant, la Generalitat aplaudeix el gest. “Ja era hora que Endesa vulgui negociar”.

Municipis amb més factures impagades

La carrera de la contraprogramació

La carta d'Endesa va agafar la majoria de càrrecs polítics de vacances. Qui primer va reaccionar a la missiva va ser Terrassa (la tercera ciutat catalana, amb un alcalde exsocialista), que a mitjans d'agost va convocar tots els municipis a una reunió el 5 de setembre per consensuar una resposta. Els dies van passar i les queixes dels ajuntaments es van multiplicar. Dijous passat va moure fitxa la Diputació de Barcelona (presidida per Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, del PSC), convocant els alcaldes de la província per aquest dimecres. Llavors, la Generalitat (JxCAT-ERC) es va veure forçada a reaccionar i va voler demostrar que pren la iniciativa amb una reunió aquest dilluns.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >