Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat planteja a les elèctriques modificar la llei de pobresa energètica

Les empreses acceptarien signar els convenis per pagar les factures dels usuaris vulnerables si se suprimeix de la norma el silenci administratiu

Els promotors de la ILP de la llei contra els desnonaments i la pobresa energètica.
Els promotors de la ILP de la llei contra els desnonaments i la pobresa energètica.

Ni la Generalitat ni l’Ajuntament de Barcelona ni el món municipalista han aconseguit que les elèctriques s’avinguin a signar els convenis contra la pobresa energètica establerts en la Llei 24/2015. Endesa i Gas Natural sempre han criticat la falta de seguretat jurídica de la norma i per aquest motiu el Departament d’Empresa es planteja modificar un article per intentar seduir-les. El nou redactat, que està sent negociat amb totes les administracions, manté l’obligació de les empreses de preguntar als serveis socials abans de fer un tall però posa fi al silenci.

El canvi també serà consensuat amb els promotors de la Iniciativa de Legislació Popular (ILP) que van donar origen a la llei, com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC. Les administracions i els activistes tenen una reunió aquest dijous per discutir la proposta. Una portaveu d’Empresa ha explicat que es treballa per aconseguir acords amb les elèctriques però no ha confirmat l’abast de la modificació.

El Govern central va recórrer l’any passat la part de la llei que tenia a veure amb l’habitatge però va deixar incòlume la relacionada amb la pobresa energètica. L’articulat estableix dues eines per lluitar contra aquest problema que no han estat ben rebudes per les elèctriques.

D’una banda, hi ha el principi de precaució, que obliga les comercialitzadores a preguntar als serveis socials si un client és vulnerable o no abans de realitzar un tall per impagament. La Llei diu que el Consistori té 15 dies per tramitar un informe d’exclusió social. “Si transcorre aquest termini i no s’ha emès l’informe, s’entén que la unitat familiar es troba en situació de risc”, estableix.

La Generalitat, asseguren fonts de la negociació, planteja eliminar aquest silenci administratiu i fixar un termini més generós per tramitar l’informe. Això, expliquen les mateixes fonts, aniria acompanyat d’un reforç de personal en els serveis socials que ja estarà pressupostat dins dels contractes programa. Del total de sol·licituds d’informe a Catalunya, el 10% es rebutgen, un altre 10% s’aproven i a la resta se li manté el subministrament pel silenci administratiu.

D’altra banda, la Llei 24/2015 pretén que administracions i companyies signin convenis mitjançant els quals es donin ajudes a fons perdut per pagar les factures dels pobres energètics. La llei no obliga les elèctriques a subscriure aquests acords, que han de sorgir de la voluntat d’ambdues parts.

Principi de precaució

La mort d’una dona a Reus, a la qual Gas Natural havia tallat la llum sense preguntar a l’Ajuntament i que els serveis socials no tenien identificada com a pobra energètica, va posar a l’ull de l’huracà el principi de precaució. Molts consistoris petits no poden assumir la càrrega burocràtica de revisar les llistes de talls per confirmar els casos de vulnerabilitat i es va demostrar que les empreses no el seguien al peu de la lletra, argumentant una manca de protocols.

Els promotors de la ILP no veuen clar l’objectiu de la modificació. María Campuzano, portaveu d’APE, veu un atac al principi de precaució, la manera apropiada per arribar a famílies no usuàries dels serveis socials.

Les empreses sempre han insistit que volen evitar costi el que costi que es donin casos de “picaresca” i evitar la incertesa de no tenir la resposta sobre els casos de possible exclusió social. Les mateixes fonts de la negociació expliquen que si es canvia l’article, les elèctriques estan disposades a signar els convenis i donar diners per sufragar almenys el 50% de la factura dels programes contra la pobresa energètica i els rebuts impagats per les famílies vulnerables. El canvi legislatiu es faria a través del tràmit de lectura única al Parlament.