Selecciona Edició
Connecta’t

Cinc anys sense resposta a la pobresa energètica a Catalunya

La lluita per ajudar a les famílies que no poden pagar els subministraments és una altra arma llancívola del procés

Acció contra la pobresa energètica, aquest dimarts a Barcelona.
Acció contra la pobresa energètica, aquest dimarts a Barcelona.

La pobresa energètica, la incapacitat per fer front als rebuts dels subministraments bàsics, ha estat l'assumpte social estrella dels últims cinc anys a Catalunya. La Generalitat s'ha bolcat en el debat però els resultats han brillat per la seva absència. Aquest problema social s'ha convertit, així, en una altra arma llancívola del procés entre el Govern català i el central. El debat també ha tocat de ple  les empreses subministradores i ha posat en relleu la tasca fonamental de les entitats socials davant la falta de polítiques públiques contundents. El resultat és que a Catalunya hi ha 325.021 llars que passen fred, l'11% del total, segons el càlcul de la Generalitat.

La falta de resultats no treu que Catalunya fos pionera en la lluita contra aquest problema a Espanya. El 2013, la Generalitat va aprovar l'anomenada treva hivernal. Aquesta impedia que es fessin els talls en els mesos de més fred però postergava el deute de les famílies. Aquesta norma, juntament amb una reforma del Codi de Consum, van ser recorregudes pel Govern central en entendre que envaïen les seves competències en energia. L'Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica (UNESA) també va criticar que mesures com obligar els seus socis a col·laborar amb una part dels seus beneficis a combatre la pobresa energètica anaven en contra de la unitat de mercat. Demanen més “seguretat jurídica i millor gestió”.

Només una d'aquestes normatives es va salvar parcialment del recurs, un fet que els partits independentistes curiosament neguen en aquests dies de campanya electoral: la llei 24/2015, sorgida d'una iniciativa legislativa popular d'emergència habitacional, promoguda per la plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).

L'articulat té dues parts, un dedicat a l'habitatge —que sí va ser suspès pel Tribunal Constitucional— i un altre a la pobresa energètica. Aquest últim punt introduïa dos aspectes bàsics: l'anomenat principi de precaució, és a dir, que les empreses han de consultar als serveis socials abans de realitzar un tall de servei per comprovar que no es tractés d'una família vulnerable. I després instava a les Administracions a “establir els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament d'aigua potable, de gas i d'electricitat per garantir que concedeixin ajudes a fons perdut”.

El Govern central també va voler recórrer l'apartat sobre pobresa energètica —l'APE va sortir al carrer per impedir-ho— però finalment no ho va fer per recomanació del Consell d'Estat. El dictamen del 21 d'abril del 2016 deixa clara la raó per la qual no era necessari: el text legal “no imposa a les subministradores una obligació d'arribar a convenis”. Les normes anteriors sí recollien una obligació expressa i aquesta va ser el punt d'on es va agafar el Govern per recórrer-les.

La llei 24/2015 es va aprovar al final de la legislatura, amb una gran pressió social i just abans de les eleccions el 27-S. Ningú volia quedar-se fora de la foto. Cap lletrat es va adonar que era una llei que pel que fa a l'ajuda de les empreses per pagar la factura de la pobresa energètica és insubstancial. Segons les dades de la Generalitat, des de la seva aprovació s'han denunciat 244 talls il·legals i s'han obert 150 expedients sancionadors. La majoria han estat recorreguts i les elèctriques només han pagat quatre sancions.

El Govern central presumia del fet de permetre a la Generalitat poder atendre els pobres energètics. I el Govern culpava sense parar el PP de no deixar-li lluitar contra aquesta xacra. Al mig, la Generalitat només va executar 1,1 milions d'euros dels cinc que havia pressupostat per pagar els rebuts dels pobres energètics el 2015. El Govern va acceptar que hi havia un problema de gestió i va optar per implicar els municipis. Per a aquesta urgència social, els ens locals van dedicar 37 milions d'euros el 2015, 11,2 milions més que el 2013.

La mort fa un any de Rosa Pitarch, una dona de Reus que en teoria estava coberta per la llei catalana de pobresa energètica però tenia la llum tallada, va tornar a posar el debat sobre la taula. L'expresident Carles Puigdemont va assenyalar directament Gas Natural com la responsable per desobeir la llei. La Generalitat està ara a l'espera de conèixer els detalls del nou bo social promogut pel Govern central per donar-li un nou impuls a la seva pròpia normativa. Una tasca pendent per al nou Govern.