Selecciona Edició
Connecta’t

L’independentisme abraça la teoria conspirativa sobre el 17-A

El Govern encoratja la tesi que l'Estat sabia els plans del grup terrorista de Ripoll i demana explicacions sobre els atemptats

Quim Torra i Carles Puigdemont, a Berlín al maig del 2018.
Quim Torra i Carles Puigdemont, a Berlín al maig del 2018. GTRES

Darrere de tot gran atemptat hi ha una gran teoria de la conspiració. Per exemple: les Torres Bessones van ser derrocades, en realitat, pel Govern dels Estats Units. I la massacre dels trens de Madrid va ser obra d'ETA i no dels gihadistes. Fins ara, els atacs de Barcelona i Cambrils, que van deixar 16 morts el 17 d'agost de 2017, semblaven immunes al virus. Ara ja no. Les informacions periodístiques sobre els vincles entre el CNI i el cervell dels atemptats, l'imam Abdelbaki es Satty, han alimentat la seva pròpia teoria de la sospita, a la qual s'apunten els qui es mostren tan escèptics amb la investigació oficial com crèduls amb teories alternatives. A Catalunya, una part de l'independentisme l'ha encoratjat amb entusiasme, esperant treure’n rèdit.

En la seva versió extrema, aquesta teoria de la conspiració sosté que el Govern espanyol va permetre la massacre per canviar el rumb del procés. “Què voleu, negociar amb un Estat que tria un atemptat per aturar un referèndum?”, es preguntava, a Twitter, l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Altres polítics sobiranistes no arriben tan lluny. Però plantegen que la intel·ligència espanyola va mirar cap a una altra banda mentre es preparava l'atac davant dels seus nassos; que va poder evitar-lo; o bé que va actuar amb una negligència imperdonable.

A aquestes tesis, s'hi han abonat polítics com Pablo Iglesias, líder de Podem: “El silenci dels grans mitjans sobre el que el CNI sabia dels terroristes de la Rambla revela com funciona el poder a Espanya”, va tuitejar. Però els qui les han abraçat amb més ímpetu han estat el Govern i una part de l'independentisme. Començant per l'expresident Carles Puigdemont –fugit a Bèlgica– i el seu successor, Quim Torra: “És un escàndol gravíssim. Exigim explicacions i que s'assumeixin les més altes responsabilitats”, va anunciar el president.

Carta als cònsols

La sessió de control del Parlament d'aquesta setmana va servir perquè Torra donés suport solemne a unes informacions que “posen en dubte la gestió d'un Estat que sempre mira cap a una altra banda”. La “gravetat que insinuen”, va agregar, exigeix “explicacions i tota la veritat del que va passar”. Torra abona així la tesi que s'oculten dades tot i saber-les i posa en qüestió la instrucció que duu a terme l'Audiència Nacional des del mateix dia de l'atemptat.

Torra va donar suport solemne a les sospites en l'últim ple del Parlament

La Generalitat ha engegat la seva maquinària. Va sol·licitar una reunió a la vicepresidenta, Carmen Calvo, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles. Per la seva banda, el conseller d'Exteriors, el republicà Alfred Bosch, va enviar una carta a tots els cònsols dels països amb víctimes als atemptats de Barcelona i Cambrils –alguns morts en l'atropellament de la Rambla eren turistes– per “intercanviar impressions”. La comissió d'investigació sobre el 17-A que se celebra al Parlament ha acordat, a petició de Junts per Catalunya, citar la directora del CNI, Paz Esteban. A més a més del suport del Govern, el relat alternatiu ha tingut també cert acolliment al carrer: el cap de setmana passat van aparèixer adhesius a la capçalera de la Rambla, on Younes Abouyaaqoub va irrompre amb la furgoneta aquella tarda: “17-A. Prou. Silenci còmplice”, deien.

Totes aquestes manifestacions s'alimenten d'uns articles publicats pel digital Público que han trobat enorme ressò en els mitjans de comunicació catalans, especialment els de la Generalitat, com TV3, que ha obert amb aquestes informacions diverses edicions dels seus informatius.

Ja se sabia que agents del CNI van visitar Es Satty mentre aquest es trobava pres per tràfic de drogues, entre 2010 i 2014, com era habitual amb els reclusos susceptibles de radicalització. Així ho va publicar EL PAÍS i així ho va reconèixer el llavors director de l'espionatge espanyol, el general Félix Sanz, quan va comparèixer a la Comissió de Secrets Oficials el març de 2018. Sanz va explicar als diputats que els seus agents es van equivocar greument en no donar transcendència a l'imam i se’n van desentendre quan va sortir en llibertat.

El digital sosté, no obstant això, que el CNI va mantenir com a confident Es Satty fins a l'estiu de 2017, pocs dies abans dels atemptats. Com a prova, cita un correu electrònic de gmail que suposadament va servir de “bústia morta” entre el controlador i el confident. Però l'informe dels Mossos que consta en el sumari apunta que aquest correu va poder ser utilitzat entre terroristes per intercanviar “missatges, ordres i planificació”. El nom del compte (adamperez) coincideix en part (Adam) amb el que van emprar els terroristes com a “identitat falsa” per a gestions de preparació de l'atemptat, com la compra de targetes SIM.

“És una irresponsabilitat”, retreu el diputat del PSC Carles Castillo

L'acusació més greu, basada en un informe sense data, segell ni signatura que Público atribueix al CNI i ha publicat per fragments, és la que sosté que l'Estat va tenir coneixement previ dels atacs. El servei secret, segons el digital, va conèixer tots els passos del comando de Ripoll perquè “escoltava els mòbils dels assassins” en els dies anteriors a l'atemptat. Ho provaria el fet que, en una conversa entre Mohamed Hichamy (abatut a Cambrils) i Younes Abouyaaqoub (que va atemptar amb una furgoneta a la Rambla), aquest últim “talla les frases”, segons aquest informe, cosa que només podia saber algú que l’estigués escoltant.

Fonts de la investigació assenyalen que aquestes converses es van escoltar, en efecte, però amb posterioritat als atemptats, perquè un dels membres del comando (Hichamy) gravava totes les trucades amb una aplicació de mòbil anomenada Call Recorder.

David Torrents és un agent dels Mossos, especialitzat en gihadisme, amb seriosos dubtes sobre els tractes del CNI amb Es Satty. “Quan preguntes per ell i no contesten ni et donen dades...”, explica Torrents, que està en excedència i exerceix de regidor de Junts per Catalunya a Badalona. Però fins i tot ell rebutja que el CNI seguís el comando de Ripoll abans del 17-A. Els seus passos, diu, es van reconstruir amb posterioritat. “No hi ha proves ara com ara que l'Estat hi estigui darrere, però hi ha negligència”, considera.

“Negligència”

Torrents nega haver format part d'un grup d'investigació “alternatiu” que qüestiona la versió oficial. Aquests dies ha estat actiu a Twitter i ha demanat una comissió d'investigació, en línia amb altres polítics independentistes i amb l'autor de les informacions. El periodista Carlos Enrique Bayo va comparèixer en la comissió del Parlament. Va rebutjar per “aberrant” la teoria de la conspiració, però va assegurar que va haver-hi una “negligència temerària” i que el 17-A “es va poder evitar”.

En aquesta mateixa sessió, tant Junts per Catalunya com ERC van abonar les sospites que s'oculta deliberadament el que va passar el 17-A. “Volem saber tota la veritat”, va dir la republicana Montserrat Fornells. El diputat del PSC Carles Castillo, en canvi, va desacreditar les informacions i va tirar d'ironia: “És una irresponsabilitat. Si tenen proves que no es poden ensenyar, es converteix en un acte de fe. Al final és aliment per a les teories de la conspiració, que estan a l'una amb la que diu que l'ésser humà no va arribar a la lluna”.

Aliè al soroll polític, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu guarda silenci i continua investigant per conèixer “tota la veritat del que va passar”.

L'advocat de Puigdemont porta la conspiració al jutjat

El mosso i ara regidor de Junts per Catalunya David Torrents va visitar Carles Puigdemont a Waterloo –la localitat belga en la qual l'expresident es troba fugit de la justícia– amb el seu “amic” Javier Martínez, pare del Xavi, la criatura de tres anys assassinada a la Rambla. “Cada dia ens veiem i parlem”, diu. Afegeix que el pare s'ha reunit amb l'ex-cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i fins i tot amb el jutge que investiga els atemptats, Fernando Andreu.

Martínez sospita que s'oculta la veritat a les víctimes. “Tinc informació. Tot això de l'imam puja encara més amunt. La realitat supera la ficció”, afirma. Assegura que ha rebut “amenaces” –“l’han trucat dues vegades d'un número ocult amenaçant-lo de mort”, puntualitza Torrents– i que si té problemes trucarà als Mossos.

El pare del Xavi ja ha portat les seves sospites a l'Audiència Nacional. En un escrit, el seu advocat diu que “no s'han investigat prou” (en realitat, la investigació no ha conclòs encara) els atemptats i que, “tenint en compte les notícies recents a la premsa”, convé explorar els vincles de l'imam i el CNI. Demana que declarin un cap de Presons –que va informar sobre quatre visites de les Forces de Seguretat a Es Satty a la presó de Castelló– i que els serveis secrets aportin documents. El CNI “podria tenir informació” que “podria haver evitat el desenllaç fatal”, sosté. L'autor de l'escrit i advocat del pare és Jaume Alonso-Cuevillas, un dels lletrats de capçalera de Puigdemont i ara diputat de Junts per Catalunya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ