Selecciona Edició
Connecta’t

Un terrorista del 17-A: “Els meus amics em van dir que destruir esglésies estava bé, segons l’islam”

Mohamed Houli declara que pretenien atacar "monuments", com la Sagrada Família, de nit

Mohamed Houli, un dels empresonats pels atemptats terroristes del 17-A a Barcelona i Cambrils, assegura que es va deixar portar pels seus amics de tota la vida i que es “penedeix” d'haver planejat els atacs. “Els meus amics em van dir que destruir esglésies i monuments estava bé, segons l'islam”, sosté en la seva declaració davant de l'Audiència Nacional del 22 d'agost de l'any passat, que ha transcendit ara. Houli manté que la intenció inicial de la cèl·lula de Ripoll era atemptar amb explosius contra “monuments històrics” de Barcelona i, en particular, contra esglésies. Van decidir que intentarien volar la Sagrada Família perquè era “la més coneguda”. El seu objectiu, va matisar, era actuar “de nit” i “sense fer mal a cap persona”.

Houli, que va ampliar davant del jutge les sis declaracions que havia prestat davant dels Mossos d'Esquadra, admet que es va involucrar en els atemptats “dos mesos abans” del 17 d'agost. Però no per una especial motivació religiosa, sinó per ajudar els amics de la seva colla, que coneixia de l'escola. “Em van proposar per a la fabricació d'explosius. Em van dir si els volia ajudar. Tenia els meus amics i ens vam posar d'acord i vaig dir que sí, que els ajudaria”. Amb els seus amics, afirma, ni tan sols mantenia “grans discussions sobre religió”. A més, en aquell moment va pensar que “no seria tan greu” perquè, segons el que van parlar, els atemptats serien de nit i sense danys personals.

El grup havia acumulat una gran quantitat d'explosius en una casa ocupada d'Alcanar. Pretenien carregar tot aquest material “en furgonetes” per, arribat el moment, “fer-les explotar” al costat dels monuments. També havien preparat “quatre o cinc” bombes de tub “per llançar-les dins dels monuments com si fossin magranes”, en cas que l'explosiu principal fallés. Però la cèl·lula no estava preparada, segons Houli, perquè encara havia d'assecar-se l'explosiu i havien de repartir-se els papers.

Tot va canviar, no obstant això, el 16 d'agost, quan una brutal explosió va sacsejar l'habitatge d'Alcanar. Houli era al porxo de la casa rentant els plats. Això li va salvar la vida. Però Yousseff Aalla i l'imam Es Satty eren a la casa i van morir. No sap què va passar. “Possiblement algú va tocar alguna cosa o va remoure alguna cosa”. Houli va ser traslladat a l'hospital i la resta del grup va decidir llavors idear un pla B. La tarda del dia 17, Younes Abouyaaqoub –un dels integrants de la cèl·lula– va atropellar desenes de persones a la Rambla de Barcelona i, a la nit, mentre Younes iniciava la seva fugida, altres membres de la cèl·lula sembraven el pànic al passeig marítim de Cambrils.

La seva colla d'amics havia ocupat la casa d'Alcanar dos anys abans. L'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, els havia convençut, va explicar Houli, que s'hi traslladessin, perquè podrien trobar feina recollint fruita. En una de les seves visites, el jove –avui empresonat– va veure uns sacs de pólvora. Els seus amics li van dir, sempre segons la seva declaració, que eren per a “un prototip de petard”. Sobre les bombones de butà, li van indicar que volien muntar “un negoci de compravenda de bombones”.

Houli atribueix tot el pla a l'imam de Ripoll. “Ens havia inculcat que era part de l'islam, que estava bé (…) Ens deia que estava bé el martiri, però que també es podia fer contra monuments i tal”. En la seva declaració, de fet, admet que a la casa d'Alcanar havia preparat només una armilla real amb explosius, perquè Es Satty “es volia immolar”. Houli assegura que ell no hi estava d'acord –“no em sembla bé matar gent”– però que es tractava d'“una elecció d'Es Satty”.

La qüestió és que, des d'almenys un parell de mesos abans del 17-A –sempre segons la seva declaració– Houli ja estava involucrat en el pla per cometre atemptats. L'objectiu, insisteix davant dels Mossos, era “detonar l'explosiu a distància”. Preguntat per quins altres objectius concrets tenien a més de la Sagrada Família, Houli no ho especifica. “Només sé que eren esglésies, però no en conec cap més a Barcelona. Sobre l'existència d'un pla B que inclogués atropellaments o apunyalaments, Houli assegura que no estava sobre la taula. De moment. “Encara no havíem parlat res, fins que no s'acabés el material. Després parlaríem del que es faria si ens sortia bé”.

La furgoneta de Driss

Una altra de les declaracions que figuren al sumari és la de Driss Oukabir, també investigat per llogar sota el seu nom la furgoneta amb la qual Younes va cometre l'atropellament massiu de la Rambla. Driss és germà de Moussa Oukabir, un dels integrants de la cèl·lula de Ripoll que va morir abatut per la policia després de l'atac de Cambrils. En la seva declaració, Driss Oukabir insisteix en la seva innocència i assegura que només va cedir el seu nom perquè el seu germà i els seus amics poguessin fer un trasllat.

Driss assegura que va actuar “de bona fe” i per “fer-li un favor” al seu germà, que per l'edat d'ell i dels seus amics no podien llogar ells mateixos la furgoneta. El dia 17, després dels atemptats i després que la seva imatge es fes pública, Driss va anar a entregar-se a comissaria. Inicialment va dir que li havien robat la documentació. “Estava acollonit que em disparessin un tret. Tenia por del que em podia passar per alguna cosa que no havia fet. Em vaig acollonir. Però al final vaig col·laborar amb tot”.

En la declaració, el jutge i la fiscal insisteixen en la inconsistència d'algunes de les seves explicacions. Però Driss es manté ferm en la seva innocència. “A mi m'han pres el pèl. Si arribo a saber tot això m'hauria quedat al Marroc”. Quan la fiscal sol·licita el seu ingrés a la presó provisional sense fiança, l'investigat protesta, tot i que sense èxit. “He anat a entregar-me, per què hauria de fugir ara, si saben on visc? Tinc la meva nòvia i la meva família aquí”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ