Selecciona Edició
Connecta’t

“Cridava ‘Allahu Akbar’ mentre corria cap a nosaltres i vam disparar”

Els àudios de les declaracions davant del jutge dels mossos que van abatre els gihadistes del 17-A desvetllen la tensió viscuda a Cambrils i Subirats

Agents dels Mossos d' Esquadra junt amb l'Audi A- 3 utilitzat per cinc terroristes en l'atemptat de Cambrils.

“Estava en un estat d'eufòria, de bogeria, cridant. Recordo que el camí feia pujada i estava lluny. Sense cap tipus d'escrúpols, va pujar cridant cap a nosaltres i ens va ensenyar el cinturó”. L'agent dels Mossos d'Esquadra amb l'indicatiu Astor 925 va ser un dels dos que, el 21 d'agost del 2017, va abatre a trets l'autor material de l'atemptat de la Rambla de Barcelona, Younes Abouyaaqoub. Ell i el seu company, Astor 926, van efectuar 27 trets per acabar amb el gihadista. El jutge Fernando Andreu els va prendre declaració com a testimonis. EL PAÍS ha accedit als àudios de tots dos, així com als d'una altra vintena d'agents que van participar en els successos de Cambrils que van acabar amb la mort cinc integrants més de la cèl·lula.

“Estava a 50 metres quan el veiem per primera vegada. S'amaga als matolls”. “I després apareix”, va rememorar Astor 925 davant del magistrat, en descriure la seva trobada en un vinyer de Subirats (Alt Penedès) amb el terrorista. “A mesura que s'anava apropant, vam veure clarament que tenia com uns cilindres, tres o quatre, fins i tot el cable”. Li van cridar l'alto però, quan Abouyaaqoub va començar a córrer cap a ells, van disparar. “Veiem el cinturó i vam veure la nostra vida en perill i una explosió imminent”.

El seu company va descriure una escena idèntica: “S'aixeca la camisa i mostra uns tubs cilíndrics petitons. Baixa la camisa i comença a córrer en direcció a nosaltres. […] Ni ho penses. Veient l'amenaça i que no es deté, comencem a disparar fins que cau”. Després de rebre els primers impactes i desplomar-se, el gihadista es va tornar a incorporar i a dirigir-se cap als agents. Astor 926 va detallar el que van viure durant aquells segons: “Cau la primera vegada a uns 12 o 15 metres [de nosaltres]. Cau i llavors jo dic ‘ja està, ha caigut’… [Però] es torna a aixecar, torna a córrer. Va tornar a cridar Allahu Akbar [Al·là és gran] i va tornar a córrer”. Els agents van tornar a disparar. El cos del terrorista va rebre sis impactes.

Passeig Marítim

També van veure en perill la seva vida els agents que uns dies abans, el 18 d'agost, van abatre altres cinc integrants de la cèl·lula gihadista a Cambrils (Baix Camp), on havien acudit armats de ganivet a atemptar. Dos dels mossos, amb números d'identificació 14.361 i 3.573, van ser els primers que van arribar al Passeig Marítim. “Vam veure l'individu amb un artefacte, cridant Allahu Akbar i amb alguna cosa a la mà. No tinc coneixements d'explosius, però per a mi que ho era. Volíem que s'estigués quiet”. “Però no feia cas. […] Es dirigia a nosaltres. No sabíem si l'artefacte era real o no. Vam haver d'obrir foc”, va afegir un d'ells.

Després d'efectuar quatre trets, el terrorista —el cinquè a ser abatut— va caure a terra, però es va tornar a aixecar. “Em tiro una mica cap a enrere, no sigui el cas que detoni el que porti [...]. I després va sortir pel pas de vianants i es va dirigir cap a mi fins a quedar a 4 o 5 metres”, va explicar. Preguntat pel jutge sobre què va pensar, l'agent va ser taxatiu: “Que volia fer el que havia fet i anar-se amb el seu Déu, Al·là. L'actitud era de ‘vaig a morir i si me'n duc algú per davant, doncs me l'enduc”.

Els agents van tornar a disparar i el terrorista va caure definitivament. El seu company 3.573 va coincidir en el seu relat del succeït: “Porta una espècie d'armilla. Com si fossin llaunes de Coca-Cola. I una cosa negra a la mà. Pensàvem que podia ser un detonador. Després vam saber que era el mànec del ganivet que havia utilitzat i se li havia trencat”. L'agent també va assegurar que, com no atenia a les seves indicacions d'alto, van haver de disparar. “Durant uns segons vaig estar pensant que aquí acabava tot i que en qualsevol moment aquesta persona faria detonar l'explosiu”, va concloure […]. El sergent 10.553 també va recordar que els terroristes semblaven tenir adossat al cos artefactes: “Tot va ser molt ràpid. Ell s'aixeca rapidíssim i començo a cridar. Jo tenia clar que estava a punt de disparar”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ