Selecciona Edició
Connecta’t

L’última empenta al ‘cas Pujol’

La investigació busca un impuls final per aclarir l'origen de la fortuna oculta i tancar el cas, quan es compleixen cinc anys de la confessió de l'expresident

Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, a Queralbs, al Pirineu català, el desembre del 2015.
Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, a Queralbs, al Pirineu català, el desembre del 2015.

El cas Pujol afronta el que sembla que és l'últim tram d'un camí llarg i tortuós. La Fiscalia Anticorrupció pretén donar una empenta final a la investigació perquè finalitzi abans del 23 de setembre, data clau perquè és quan venç el termini d'instrucció. Encara que es podria prorrogar, els investigadors intentaran que això no passi amb l'objectiu de portar el cas a judici. Són conscients que encara s'han de completar algunes comissions rogatòries —Liechtenstein, Malta o França no han contestat; Suïssa ho ha fet a mitges— i que una de les principals preguntes segueix en l'aire: Quin és l'origen precís de la fortuna que els Pujol van acumular a Andorra i van ocultar a la Hisenda espanyola durant tres dècades?

L'expresident Jordi Pujol assegura que els diners procedeixen d'una deixa que el seu pare, Florenci Pujol, va lliurar a Marta Ferrusola i als fills de la parella per si venien temps de vaques magres. Això és el que va explicar en un comunicat que va enviar als mitjans de comunicació i del qual aquest dijous es compleixen cinc anys, asfixiat per les primeres informacions sobre els comptes a Andorra. Els seus advocats es van moure amb agilitat i, fora de càmeres, van regularitzar els fons abans que Pujol confessés, de manera que només se li pogués atribuir una irregularitat amb l'Agència Tributària, però no un delicte.

Pujol i tota la seva família van acabar igualment investigats per frau fiscal i blanqueig de capitals —i encara ho estan— en una complexa investigació que n'inclou tres, en la qual s'han integrat tant l'origen de la fortuna andorrana com els negocis del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, i del benjamí, Oleguer. La instrucció del cas Pujol va arrencar a finals del 2012, amb la denúncia de Victoria Álvarez, exparella de Júnior.

Els investigadors no han donat mai crèdit a l'explicació oficial, exposada pel patriarca a la carta i defensada després sense fissures pels membres de la família que han hagut de declarar davant del jutge. “El meu pare Florenci Pujol i Brugat va disposar com a última voluntat específica que uns diners situats a l'estranger, rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat, i que no es trobava regularitzada en el moment de la seva mort, el setembre del 1980, fossin destinats als meus set fills i a la meva esposa”.

Així arrenca el comunicat de Pujol, que malgrat la mesura de cadascuna de les paraules i el mea culpa que va entonar, es va veure sotmès des de llavors a un procés de desconstrucció de la seva figura que el va apartar de la vida pública. Encara avui, l'expresident lluita per reivindicar el seu llegat polític —va ocupar la presidència de la Generalitat durant 23 anys— més enllà de la màcula d'aquesta herència opaca. I els investigadors, encara que mai se l'han cregut, tampoc han descobert l'origen dels diners. Sospiten que procedeixen de la “corrupció política”, i han intentat indagar en casos antics —Banca Catalana, Grand Tibidabo—, ara com ara sense èxit. Pujol tampoc ha aportat cap document que acrediti l'existència de la deixa, però la càrrega de la prova, en qualsevol procés penal, correspon a l'acusació.

El que és més evident, en la instrucció, són els indicis contra el fill gran, que va rebre pagaments milionaris d'empreses adjudicatàries de la Generalitat. Tot i això, la defensa de la família intentarà guanyar el partit abans de jugar-lo: creu hi ha prou elements per buscar la nul·litat de les actuacions —començant per la declaració d'Álvarez— i és conscient que el temps corre a favor seu. El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata manté viva la instrucció, però les novetats, ara com ara, són escasses.

Victoria Álvarez: “Estic a la ruïna, però tornaria a declarar el mateix”

Victoria Álvarez creu que els seus serveis a Espanya, d'alguna manera, no s'han vist recompensats. “No pot ser que a la gent que denuncia la corrupció se li arruïni la vida”, denuncia la dona que, amb el seu relat sobre els viatges de Jordi Pujol fill a Andorra amb bitllets de 500 euros, va obrir la porta per investigar el clan familiar. Álvarez assegura que està “a la ruïna” i nega haver rebut, com sovint s'ha rumorejat, fons de l'Estat per la seva col·laboració. Diu que només percep l'ajuda mínima de 420 euros mensuals i que li van pagar “en efectiu” els desplaçament a Madrid i Saragossa per col·laborar amb la policia en el cas Pujol. “No sé d'on sortien aquests diners ni ho vaig preguntar”. “Viu de la família i d'amics que em conviden a dinar. Tinc 53 anys i m'han fet una mort social absoluta”, denuncia Álvarez, que lamenta la falta de suports oficials.

Sobre el seu paper clau en el cas Pujol, Álvarez admet que el comissari jubilat José Manuel Villarejo —a la presó provisional per multitud de delictes— li va donar un cop de mà en la preparació de la denúncia, tot i que assegura que llavors no sabia qui era. “Em va ajudar a posar tot això en coneixement de les autoritats. Segurament m'han utilitzat els uns i els altres, però tornaria a declarar exactament el mateix sobre els Pujol perquè és la veritat”. Adverteix que, quan comenci el judici, demanarà “una ordre d'allunyament” contra els membres de la família, ja que assegura que ha rebut “amenaces”.

Del seu relat, fa l'efecte que el cas Pujol li ha passat per sobre. “He estat en alta direcció de multinacionals i ara ningú em vol contractar. He parlat amb els grans empresaris del país, que estan contra el procés, i han passat de mi”, diu Álvarez, que assegura que ha creat una associació amb el seu nom per “ajudar totes les persones a Catalunya afectades pel procés”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ