Selecciona Edició
Connecta’t

Rivera i Valls: cronologia d’un divorci anunciat

Ciutadans i el seu candidat a Barcelona han mantingut des del primer moment una relació amb topades i desconfiança

Manuel Valls i Albert Rivera en la commemoració dels 40 anys de la Constitució, a Barcelona, al desembre.
Manuel Valls i Albert Rivera en la commemoració dels 40 anys de la Constitució, a Barcelona, al desembre.

La relació entre Ciutadans i Manuel Valls ha estat breu i convulsa. Des d’un primer moment, el 2018, quan va anunciar la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona, l’ex-primer ministre francès va marcar diferències amb el president de Cs, Albert Rivera. La ruptura anunciada avui semblava el desenllaç inevitable entre Rivera i la seva mà de ferro a Cs, i Valls, un polític que a França ja havia destacat per ser un vers lliure dins del Partit Socialista Francès. “En els moments de les decisions determinants, no dubta, tot i que en els aparells polítics genera inquietud i fins i tot agressivitat cap a ell”, assegurava sobre Valls el seu antic director de comunicació Harold Hauzy.

“Cordó sanitari” a Vox

L’octubre del 2018, només un mes després de presentar la seva candidatura, Valls va obrir la caixa dels trons en una entrevista amb EL PAÍS en què demanava al PSOE, el PP i Cs que establissin “un cordó sanitari” per aïllar “l’extrema dreta i l’esquerra populista”. El polític hispanofrancès ha destacat que per a ell és de vital importància que no es reprodueixi a Espanya l’èxit polític que ha tingut a França la dreta nacionalista dels Le Pen. Rivera, que ja preveia possibles acords amb el partit de Santiago Abascal, va descartar la idea del cordó sanitari i fins i tot va evitar qualificar Vox d’extrema dreta.

La manifestació a Colón

El pacte de govern entre el PP i Cs a Andalusia amb el suport de Vox va provocar una incomoditat que Valls no va dubtar a manifestar públicament. Però el principal punt de fricció fins aleshores va ser la manifestació unitària que els tres partits de la dreta van convocar al febrer a la plaça Colón de Madrid. Dos dies abans de la marxa, l’equip de Valls va assegurar que el candidat no tenia previst assistir-hi. Poques hores més tard, i després que pugés la pressió de Cs en contra seva, Valls va canviar el guió i va anunciar que sí que seria a Madrid. El motiu de la protesta era demanar la dimissió del Govern de Pedro Sánchez, tot i que Valls va remarcar que ell només anava per defensar la Constitució. Valls sí que va rebutjar pujar a l’escenari a fer-se la foto de família dels dirigents del PP, de Cs i de Vox.

Crisi amb Lliures

La comunicació entre Rivera i el seu candidat a Barcelona va anar empitjorant fins al punt que a l’abril ja no parlaven entre ells, segons va publicar l’escriptor Ramón de España, membre de la llista de Valls, al digital Crónica Global. Aquell abril dimitia Antoni Fernández Teixidó com a president de Lliures, partit que forma part de la plataforma de Valls. Fernández Teixidó va assegurar que el candidat no havia complert l’acord amb Lliures a l’hora de compondre la llista electoral perquè Cs va imposar el seu control.

La nit electoral

La divisió va quedar exposada durant la jornada de les municipals: a la seu electoral, els independents de Barcelona pel Canvi seguien el recompte en una sala i Cs, en una altra. A l’hora dels discursos, els dos socis van comparèixer per separat. Valls va aprofitar la seva intervenció per llançar un avís a Rivera: si el partit taronja pactava amb Vox a Madrid, trencaria l’aliança.

Els vots de Colau

El 29 de maig, tres dies després dels comicis, Valls va comparèixer davant de la premsa per anunciar que els sis regidors del seu grup votarien “sense condicions” a favor d’Ada Colau com a alcaldessa. Poques hores més tard, Cs emetia un comunicat en què es desmarcava del seu candidat. Valls no es va fer enrere i va protagonitzar una roda d’entrevistes assegurant que els tres regidors de Cs del seu grup votarien en el sentit que ell havia anunciat. El 15 de juny es va produir la investidura de Colau gràcies al vot de Valls, el punt i final d’un turmentós experiment polític.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ