Selecciona Edició
Connecta’t

Ciutadans condiciona la sort de Valls

El pes del partit taronja dificulta l’objectiu de l’ex-primer ministre francès de teixir una candidatura equilibrada amb catalanistes i socialistes

El candidat a alcalde de Barcelona, Manuel Valls, amb la seva parella, Susana Gallardo, al Teatre del Liceu, a Barcelona.
El candidat a alcalde de Barcelona, Manuel Valls, amb la seva parella, Susana Gallardo, al Teatre del Liceu, a Barcelona. EFE

Les notes de premsa de Manuel Valls solen començar amb una frase que pot semblar més una declaració d’intencions que un fet: “El candidat independent a l’alcaldia de Barcelona”. Valls reitera que el seu projecte és una plataforma transversal i independent dels partits, que vol reunir personalitats procedents del centreesquerra, del centredreta, del catalanisme, del liberalisme, de la democràcia cristiana i de Ciutadans. Fins avui el protagonisme de la candidatura l’ha copat la seva vinculació amb Ciutadans. La dependència de Valls amb el partit taronja planteja obstacles per atraure les altres corrents ideològiques.

Valls va avançar al digital Metrópoli abierta la setmana passada que aquest febrer com a molt tard —tres mesos abans de les eleccions— anunciarà la composició de la seva llista. “Hi haurà un bon equip, amb paritat, amb representació dels barris, noves generacions i representants de les diferents sensibilitats que em vulguin acompanyar”. El desequilibri entre aquestes “diferents sensibilitats” és notori: Ciutadans copa els titulars, aporta el principal suport humà i omple la primera fila als actes de l’ex-primer ministre francès. Valls ha destacat com a aliats catalanistes noms que no tenen la notorietat dels seus padrins a Ciutadans, Inés Arrimadas i Albert Rivera. Valls ha citat com a exemples del catalanisme que integrarà la seva plataforma Eva Parera, exsenadora de CiU i membre d’Units per Avançar —partit hereu de la desapareguda Unió—, l’historiador Joaquim Coll, un dels fundadors de l’entitat de tall espanyolista Societat Civil Catalana (SCC), el seu cap d’estratègia, Xavier Roig —l’antic cap de gabinet de Pasqual Maragall— i Lliures, formació liberal sorgida de l’esfondrament de CiU que disposa d’uns 500 afiliats.

Efecte Vox i Andalusia

La dependència de Ciutadans genera suspicàcies entre el catalanisme que Valls vol captar. Lliures vol decidir, a finals de gener, si s’incorpora a la candidatura de Valls, explica Roger Montañola, secretari d’acció política i portaveu de Lliures. Montañola confirma que les possibles relacions de Ciutadans amb Vox a Andalusia en poden determinar la decisió: “Seria ingenu per part meva dir que la situació a Andalusia no pot influir". Montañola assegura que, a títol personal, veu amb simpatia el projecte de Valls perquè “és algú amb un gran bagatge que s’atreveix a sortir de la política de trinxeres”.

Valls va llançar la seva campanya el 13 de desembre al Palau de Congressos de Barcelona, amb presència d’una delegació de Lliures i també amb membres d’Units per Avançar. Aquest partit va reaccionar emetent un comunicat per negar que donés suport “a la candidatura de Manuel Valls i de Ciutadans”, i per avisar que la militància a la formació “és incompatible amb donar suport a la candidatura de Manuel Valls i de Ciutadans”. Els hereus d’Unió volen revalidar l’aliança que tenen amb el PSC al Parlament en l’àmbit municipal. Valls comparteix amb Lliures i amb Units per Avançar una visió positiva del pactisme de la vella CiU. “La història de Barcelona és la història del catalanisme”, va dir Valls a Metrópoli abierta: “M’agradaria un catalanisme clar, que pensi en el que ha passat i per quines raons CiU s’ha destrossat”. “Podria ser que fins i tot el catalanisme clàssic, autonomista, entri en contradicció amb els principis que provoquen l’aparició de Ciutadans”, apunta Valentí Puig, escriptor i fundador del club constitucionalista Tocqueville.

Polèmica pel suport d'una jove neofranquista

Tres joves amb bona presència expliquen davant la càmera per què donen suport a la candidatura de Manuel Valls. L’equip de Valls va utilitzar aquest testimoni, que va difondre per les xarxes socials, fins que activistes independentistes van descobrir que una de les persones entrevistades ja havia protagonitzat un altre vídeo el 2017, un en què hi apareixia a la plaça de Catalunya cantant proclames franquistes. “Un cop comprovats els antecedents d’aquella persona, vam retirar el vídeo”, diuen des de la candidatura de Valls. Les mateixes fonts asseguren que aquests testimonis es van recollir entre els assistents a l’acte de presentació de la campanya.

Puig, que va assistir com a convidat a la presentació de la candidatura de Valls, opina que aquest té un projecte ambiciós però “de gran complexitat i amb ambivalències”: “Ell vol lligar el vot de Ciutadans, una pàtina catalanista moderada, i ser atractiu per al votant socialista més del PSOE que del PSC. És un enigma com ho pot aconseguir. No m’atreviria a fer apostes sobre aquesta candidatura”. Puig també dubta que “el catalanisme clàssic tingui molt recorregut electoral”, tot i que afegeix que “les enquestes indiquen que el vot del catalanisme possibilista se’l pot emportar ERC”. Montañola replica a Puig i afirma que el catalanisme encara existeix i està fragmentat entre el PSC, ERC, Comuns i, fins i tot, el PDeCAT.

Les suspicàcies pel projecte de Valls entre sectors del catalanisme moderat ja van aparèixer al maig passat en un sopar amb representants de les elits barcelonines, organitzat per l’empresari Marian Puig. La vetllada va acabar amb una discussió generada pels dubtes d’alguns dels comensals pel fet que Valls es presentés amb Ciutadans, un partit al qual recriminaven un excés de nacionalisme espanyol. Valls va reaccionar criticant que la burgesia barcelonina no hagués plantat cara a l’independentisme unilateral.

Un dels participants en aquell accidentat sopar recorda que l’advocat Emilio Cuatrecasas va ser el més vehement amb Valls. Cuatrecasas es va deixar veure a la presentació de la campanya de Valls. Marian Puig també va ser present en una conferència que Valls va impartir en unes jornades del diari Expansión. “La demanda de catalanisme d’aquestes persones ha passat a un segon terme. Ara volen algú que defensi la seguretat, l’estat de dret”, assegura aquesta mateixa font.

Valls també corre el risc d’oferir una imatge massa vinculada a un sector de les elits econòmiques de Barcelona. Ell mateix ha defensat que vol ser “el candidat de les elits”. La seva parella, Susana Gallardo, havia fet campanya pel Partit Popular el 2015, juntament amb el seu exmarit Alberto Palatchi, i el 2017 va protagonitzar un vídeo casolà durant la consulta il·legal de l’1-O en defensa d’Espanya. Altres noms que han acompanyat Valls en diferents actes públics són els germans Javier i Ramón Bordas, empresaris de locals d’oci i restauració. Javier Bordas és directiu del Barça, com ho és un altre dels que s’han deixat veure entre el públic d’algun dels seus actes, l’hoteler Jordi Mestre. Un detall del seu discurs al Palau de Congressos va delatar que Valls es mou en aquest entorn. En un moment en què va esmentar la xarxa de carrils bici de la ciutat, Valls es va dirigir a l’auditori amb aquestes paraules: “Conec el debat, tots em parlen de Ganduxer [artèria dels barris benestants de Barcelona], però no només hi ha Ganduxer”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >