Selecciona Edició
Connecta’t

La Catalunya buida que vota per Puigdemont

Viatge als tres pobles on Junts per Catalunya va guanyar amb el suport més ampli a les darreres eleccions generals

El municipi de Viver i Serrateix.

El record de Jordi Pujol encara plana sobre Ivorra. Fructuós Gener, veí de 80 anys, diu que Pujol és l'únic president de la Generalitat que ha visitat aquest poble de la Segarra, i ho va fer en diverses ocasions amb la seva dona: “Érem 100% de Pujol. Existia la tradició de votar CiU, i ara votem els seus successors”, explica Gener. A Ivorra, municipi de 104 habitants, Junts per Catalunya va aconseguir el 55,7% dels vots a les darreres eleccions generals, la seva victòria més contundent.

Ivorra és un exemple de la despoblació del món rural, allò que avui es coneix com “l'Espanya buida”. A la Catalunya buida, a Ivorra, la població ha disminuït un 33% els darrers 20 anys. El seu alcalde, Jordi Ribalta, és un dels pocs menors de 65 anys que encara hi viuen: el 70% dels seus veïns ja han superat l'edat de jubilació i només nou són menors d'edat. Ribalta és d'ERC però admet que si es presentés a alcalde amb un altre partit, el votarien igual perquè “a les municipals importa més la persona que les sigles”. Ribalta creu que l'hegemonia dels hereus de CiU es deu a la tradició. L'alcalde obre a EL PAÍS la sala polivalent del poble que va inaugurar Pujol, on se celebren aplecs, es veuen partits del Barça, es guarda el material per als processos electorals o les taules del Club de Tennis Taula Ivorra. També mostra Ribalta el dipòsit d'aigua de l'era medieval, reformat el 1992 pel Govern de Pujol. “El problema del PDeCAT és que els seus representants a la zona són els de sempre; ERC guanya terreny perquè és més jove i fa molta feina als pobles explicant-se amb xerrades”, apunta Ribalta.

“No és com abans, ara la gent vota més altres partits”, assegura Maria Antònia Prats, veïna de Forès, quan se li pregunta per l'hegemonia al seu municipi de la marca electoral que lidera Carles Puigdemont. Junts per Catalunya va obtenir a Forès el 53,5% dels 28 vots que s'hi van comptabilitzar. A Forès hi ha empadronades 42 persones, de les quals només una dotzena hi resideixen tot l'any. El pi, a la Conca de Barberà (Tarragona), és una vila de postal dalt d'una serra, desèrtic entre setmana i amb cases antigues pulcrament restaurades per a l'estiueig, envoltat pel parc eòlic de les Forques. Als darrers 20 anys ha perdut un 37% de població, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. Prats té raó, l'hegemonia dels postconvergents també disminueix: a les generals de 2008, CiU obtenia el 75% de suport del poble.

Prats recorda una visita de Pujol a Forès: “Va inaugurar el mirador del poble. No hi faltava ningú. Va parlar amb la meva filla, era un senyor molt proper”. “La situació política és molt complexa”, comenta Prats de forma críptica mentre estén la roba.

A Ivorra, Gener utilitza la paraula “complicat” per descriure el resultat electoral de les generals: per un costat esmenta sense entrar en detalls, però com un factor determinant, “el record de la Guerra Civil” –Ivorra, explicava l'antropòleg Manuel Delgado en un estudi del 2015, era una comunitat formada per “petits i mitjans propietaris agrícoles” que va patir una violència anticlerical “especialment cruel”–; per altra banda, Gener afirma que és inevitable que l'independentisme arrasi electoralment per la “injustícia” que suposa que els seus líders siguin a la presó o fugits a l'estranger –només 2 dels 79 vots d'Ivorra van ser per a partits no independentistes. “Amb les putades que li estan fent a Puigdemont, havíem de votar per ell”, conclou Gener. Ribalta evoca la jornada de l'1-O: 40 agents antidisturbis de la Guàrdia Civil es van presentar a Ivorra per requisar les urnes. “A Ivorra no passa mai res, només el cantar dels pardals. I de sobte van aparèixer aquells com si estiguéssim en guerra. No hi va haver violència, però allò va impactar molt, va unir el poble”. A l'església d'Ivorra hi penja una pancarta on diu “llibertat presos polítics”.

A la caseta dels contenidors d'escombraries de Viver i Serrateix continua penjada una convocatòria per votar l'1-O: “Es prega a tothom que vingui al local social de Serrateix durant tot el dia, per acompanyar els membres de la mesa i els mateixos votants. Entre tots defendrem la democràcia”. Viver i Serrateix, 164 habitants, va ser el segon municipi amb millors resultats de Junts per Catalunya a les generals: 54,2% del sufragi a favor. Viver i Serrateix és una circumscripció al Berguedà formada per masies escampades per un paratge d'una bellesa extraordinària. Al monestir de Santa Maria hi oneja una estelada i els únics cartells públics visibles són a favor de la independència. Trobar-hi un veí és difícil. S'acosta per parlar el manresà Manel Alba, que visita la zona perquè vol llogar mil hectàrees de camp per al seu ramat de bens. A Alba la situació política no el capfica, a ell el preocupa que no hi hagi incentius perquè el seu fill continuï fent de pastor. Per Serrateix passegen el Boris i l'Ana, un matrimoni d'ucraïnesos que busquen un habitatge de lloguer perquè asseguren que on viuen, Manresa, els preus són massa alts. A ells, després de 20 anys treballant a Espanya com a servei domèstic i en un escorxador, els és igual qui guanya o perd les eleccions, però afegeixen que els seus tres nets sí que estan interessats en els resultats de les urnes perquè, diuen, “Catalunya és la seva terra”.

JxCat no va guanyar a cap gran municipi

De Barcelona (1,6 milions d'habitants) a Manlleu (20.194 habitants), Junts per Catalunya no va guanyar en cap dels 64 municipis amb més de 20.000 habitants de Catalunya. ERC va vèncer a 748 dels 947 municipis catalans, es va imposar per primer cop a Barcelona i en places tradicionals de CiU –ara el PDeCAT– com Sant Cugat del Vallès. Els postconvergents van guanyar en un centenar de pobles i només en una dotzena de nuclis de més de dos mil habitants, dels quals destaquen Matadepera (Vallès Occidental, 9.200 habitants) o Anglès (Selva, 5.519).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >