Selecciona Edició
Connecta’t

La massiva participació porta ERC al seu primer triomf a les generals

Els republicans obtenen 15 diputats i el partit de Puigdemont es queda amb 7

El candidat d'ERC Gabriel Rufián celebra el resultat de les eleccions.
El candidat d'ERC Gabriel Rufián celebra el resultat de les eleccions.

Un partit independentista, Esquerra Republicana, ha guanyat per primera vegada unes eleccions generals a Catalunya. Ho ha fet impulsat per una participació massiva (77,5%), la més alta des del 1982, que ha portat la formació d'Oriol Junqueras a obtenir la primera posició amb 15 diputats, seguit d'un partit socialista, que, en la línia amb el seu ascens al conjunt d'Espanya, ha passat de 7 a 12 escons. El resultat de l'independentisme s'ha arrodonit amb els 7 diputats obtinguts pels hereus de Convergència Democràtica. Queda per veure fins a quin punt Pedro Sánchez buscarà o no el suport dels independentistes.

La tensió viscuda a Catalunya els últims anys —amb la intervenció de l'autonomia el 2017 i el processament i empresonament de bona part del seu anterior Govern— no només no ha afeblit l'independentisme, sinó que l'ha reforçat, com a mínim els sectors que advoquen per una via pactada. ERC ha estat el gran vencedor de les eleccions generals a Catalunya, amb el seu candidat, Oriol Junqueras, en presó preventiva i acusat, entre d'altres, d'un delicte de rebel·lió.

Els republicans han sumat 15 escons, sis més que en les últimes eleccions. A més, han aconseguit fer-ho sense desgastar excessivament el seu partit rival dins de l'independentisme, Junts per Catalunya. La formació hereva de Convergència —amb el seu candidat Jordi Sànchez, també empresonat— ha obtingut set escons. És el pitjor resultat històric d'aquest sector del nacionalisme, però millor del que li auguraven les enquestes. La seva número dos, Laura Borràs, ha passat per sobre de les xifres i s'ha limitat a destacar el resultat de la suma de les dues grans formacions secessionistes.

El conjunt de l'independentisme ha sumat el 39,4% dels vots

El conjunt de l'independentisme ha sumat el 39,4% dels vots, el seu màxim històric i set punts més que en les últimes eleccions. Tindran 22 diputats al nou Congrés, cinc més que fins ara. Malgrat tot, han seguit quedant lluny del 50%, aquesta majoria social que solen atribuir-se i que no han aconseguit mai en unes eleccions. A això ha contribuït decisivament la recuperació del Partit dels Socialistes de Catalunya, que ha basat la seva campanya a llançar un missatge de reconstrucció dels ponts entre independentistes i no independentistes sense cedir ni a les peticions d'un referèndum d'independència ni a les exigències d'una nova intervenció de l'autonomia que arribaven des de la dreta.

El gran repte de l'independentisme és com administra ara la seva victòria. Si Pedro Sánchez decideix no pactar amb Ciutadans necessitarà algun tipus de col·laboració d'Esquerra Republicana o Junts per Catalunya, ni que sigui en forma d'abstenció. I els dos partits saben que un Govern de Sánchez no accedirà en cap cas a la celebració d'un referèndum d'independència. La qüestió serà si els independentistes són capaços de mantenir viva aquesta reivindicació sense posar-la com a condició sine qua non per sustentar el nou Govern. La candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, en el seu discurs d'aquest diumenge a la nit, no ha dit res sobre si el referèndum serà o no una condició. S'ha limitat a dir que el seu objectiu ara és consolidar la marca Junts per Catalunya. Al quarter  general d'ERC el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, sí que ha dit que l'“única” sortida per al conflicte català és “votar en un referèndum d'autodeterminació”.

Els grans derrotats a Catalunya han estat el PP, que ha passat de sis a només un diputat, i En Comú Podem, el partit de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s'ha vist perjudicat pel vot útil de l'esquerra cap als socialistes. En Comú s'ha quedat amb 7 dels 12 escons que tenia. Ciutadans ha quedat cinquè, amb 5 escons, molt lluny de la victòria assolida en les últimes eleccions autonòmiques.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ