Selecciona Edició
Connecta’t

Quin és el poble que més ha votat el 28-A?

El poble amb més participació, Malla, i el que registra més abstenció, Bausen, coincideixen a l’hora d’escudar-se en la decepció

Municipi de Malla, a la comarca d'Osona, el poble on més es va votar.
Municipi de Malla, a la comarca d'Osona, el poble on més es va votar.

Si no votes, no et queixis, diu un vell mantra de la mobilització electoral. Analitzant els índexs de participació a Catalunya de les últimes eleccions generals, s’observa que hi ha qui s’ho creu a ulls clucs. Però també hi ha qui ho menysprea i fa servir la incompareixença com a eina de queixa. El poble amb més participació i el que ha registrat més abstenció utilitzen arguments idèntics per explicar resultats oposats. A Bausen, un poble de la Vall d’Aran de 38 habitants, només va votar un 57,4% del cens, la localitat més abstencionista de Catalunya. A l’altre extrem, la Malla, un poble d’Osona de 200 habitants, va registrat una participació del 93%. Els habitants de totes dues poblacions creuen que la raó que hagin anat a votar o no és, en tots dos casos, que estan decebuts amb la política.

Bausen és un petit poble de la Vall d’Aran, gairebé a tocar de la frontera amb França, on els seus pocs habitants demostren, amb la seva alta abstenció en les eleccions de diumenge, que tenen tanta memòria com els seus avantpassats. Custodien la memòria de la història d’amor entre el Sisco i la Teresa, dos cosins que es van enamorar i van tenir fills malgrat el rebuig que despertava la seva unió. La Teresa va morir jove i el rector del poble no va permetre que l’enterressin al cementiri municipal per pecadora. Els veïns es van organitzar per donar-li sepultura fora del cementiri i li van construir un sepulcre civil per concedir-li repòs etern. D’això fa més de 100 anys però Bausen té memòria.

Ho afirma Veronique M. Noelle Fontan, l’alcaldessa, quan intenta explicar per què Bausen ha estat el poble català més abstencionista en les eleccions del diumenge. Amb prou feines ha votat un 57,4% del cens. “Ens sentim molt abandonats i estem cremats”, assegura. Recupera les dades de les penúltimes eleccions generals, el 2016, per sustentar el seu argument: llavors la participació va arribar al 70,18%. “Va ser de les més altes de Catalunya, perquè m’hi vaig implicar i vaig fer campanya però, des de llavors, ens han deixat desatesos”. Aquella vegada va arrasar el PSC, amb un 42% dels vots. Diumenge passat va guanyar el PP, empatat amb ERC. Fontan denuncia que l’Ajuntament arrossega un deute de 400.000 euros i pateix el desinterès de les administracions superiors. Assenyala l’alt percentatge de vots en blanc, un 16%, per il·lustrar el sentiment de protesta. Manu Gálvez, guia de muntanya i veí del poble, avala la teoria del “boicot” a les urnes però afegeix que el malestar veïnal també té a veure amb la gestió realitzada per l’alcaldessa. “Té la gent gran desatesa”, refereix. El 80% dels veïns estan jubilats.

Bausen suposa l’exemple més representatiu de l’abstenció a Catalunya, però no és un cas insòlit. Talarn, al Pallars Jussà, tampoc ha arribat al 60% del cens. Entre les grans ciutats, destaca la poca afluència de votants registrada a Figueres, un 67,2%, molt per sota de la mitjana.

A l’altre costat de la balança se situa Malla, un poble d’Osona que no arriba als 300 habitants i que ha registrat una participació del 93%. “Aquí la gent s’hi implica molt”, concedeix una treballadora de l’Ajuntament quan se li indica el potent seguidisme electoral de diumenge. Tampoc sembla sorpresa per la dada Paqui Blasco, la responsable del bar Els Estudis, que està situat al costat de l’Ajuntament. “La participació sempre és altíssima”, ressalta. Des del seu local va ser testimoni de primera línia del moviment que hi va haver durant la jornada electoral. A Malla no hi ha col·legi i es vota a l’edifici consistorial. Els membres de la mesa van anar a Els Estudis a menjar i a avituallar-se.

L’alcalde, Eudald Sentmartí, presumeix que el poble “té un alt nivell de maduresa democràtica” i indica que és costum que en qualsevol contesa electoral la participació sigui molt alta. Opina que, aquesta vegada, més: “És una manera democràtica de manifestar el disgust dels ciutadans pel menyspreu que els dediquen alguns partits d’àmbit estatal”, argumenta. A Malla, Junts per Catalunya ha obtingut més de la meitat dels vots i el suport a forces independentistes ha superat el 80%. Una proporció molt similar s’ha registrat a Alpens, un municipi veí i on la participació també ha tocat sostre: 92,8%. Osona ha estat una de les zones que més mobilització electoral ha registrat. A la capital, Vic, ha votat un 77,5% dels veïns amb dret a fer-ho i dels 47 pobles que integren la comarca, només en un, Sant Boi de Lluçanès, la participació ha estat per sota del 75%.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >