Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona: ‘true crime’ al port

El Festival BCNegra tanca debatent la realitat que hi ha al darrere de la ficció del gènere

Contenidors apilats al port de Barcelona.
Contenidors apilats al port de Barcelona.

Els contenidors de vaixells que porten droga van carregats de roba per emmascarar els paquets i les olors, o, majoritàriament, de peix congelat, que fa prou pudor perquè els gossos policia no puguin detectar les partides de contraban. En l'argot, a aquests contenidors se'ls coneix com els prenyats… Sembla tret d'una novel·la negra nord-americana o directament dels molls de Baltimore de la modèlica sèrie televisiva The Wire, però resulta que tot plegat és ben real i passa al port de… Barcelona. D'aquestes i altres corrupcions més grosses es van assabentar les més de 150 persones que van assistir i van gaudir diumenge de l'última jornada del Festival BCNegra, que aquest any ha pivotat sobre la zona dels dics com a marc literari.

“Com que som al port, farem el que ens doni la gana”, va avisar càustica i iconoclasta l'arquitecta Itziar González, que coneix massa bé aquest territori franc, fronterer i opac que és qualsevol dàrsena d'una gran ciutat: va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona entre el 2007 i el 2009 i presidenta del districte de Ciutat Vella, càrrecs dels quals va dimitir després de xocar amb diverses carpetades i patir algunes amenaces, incloent-hi un misteriós assalt al seu pis. L'escenari de la xerrada convidava a la confessió: la Fundació Navegació Oceànica Barcelona es troba al final del moll de Llevant, al finis terrae de la ciutat, enganxat als atrotinats edificis del port, fantasmagòrics amb les seves lones emblanquinades que intenten contenir unes façanes escrostonades. Des de les finestres, al moll s'albiraven un parell d'embarcacions imponents, enlluernades pel sol hivernal, que multiplicaven per quatre, cinc? la grandària del més desvalgut i solidari Open Arms, amb sacs plens de salvavides de color taronja.

“Al cap de tres mesos d'arribar a regidora ja em vaig adonar de què estava passant i que l'Ajuntament no tenia intenció d'arreglar-ho: si no pot ni solucionar la seva corrupció interna, com ha de resoldre l'externa? El que passa al port de Barcelona s'assumeix com una fatalitat”, va llançar. En el que potser han estat algunes de les millors pàgines que ha escrit la XIV edició del BCNegra, va anar desgranant un escenari digne de la millor novel·la negra, només que no era literatura, sinó true crime, subgènere en auge. Així, encara que sense citar noms, va parlar de “la complicitat de la gran indústria i d'empreses catalanes” en la difusió de la droga per la ciutat. “Existeix tota una enginyeria local, nostrada, de súpers, indústries, bancs, bufets d'advocats… una gran màfia local que és còmplice del fenomen”.

La lliçó del delicte de debò “desesperadament ordinari”

“La majoria de psicòpates i crims reals són desesperadament ordinaris; només coneixem els que tenen una estructura dramàtica o un assassí inesperat”, va sentenciar el criminòleg i psicòleg Vicente Garrido (autor a quatre mans de novel·les negrocriminals amb Nieves Abarca) en una taula rodona igual de llaminera que va abordar directament el true crime, el subgènere nascut al segle XIX quan el cientifisme va posar fi al crim entès com a manifestació del pecat i que es consolida a Espanya perquè el lector necessita “un entrenament mental: tenim l'obligació de conèixer i parlar de crims reals perquè necessitem protegir-nos d'ells”, creu Garrido. Per al director de la nova col·lecció de RBA que aposta per la ficció criminal basada en fets reals, Antonio Lozano Sagrera, “el protagonisme de la víctima ha crescut: primer interessava el detectiu; després, l'assassí, i avui l'interès és per la víctima, d'aquí ve l'auge del domestic noir”. El boom l'ha notat fins i tot la televisió, va admetre Javier Bou, del canal Crimen + investigación (Movistar+), on “descodifiquem la ficció i ensenyem com es treballa en la vida real, el veritable pensament i naturalesa de l'ésser humà”.

Tot ho va explicar al llavors ja expresident Jordi Pujol, el 2012, que, després d'escoltar-la, li va preguntar què es podia fer. Doncs començar per explicar la veritat. “La veritat no es pot dir mai’, em va dir”, va revelar l'arquitecta, que també es va entrevistar amb el delegat del Govern espanyol a Catalunya, a qui va mostrar mapes de Ciutat Vella amb locals i pisos sospitosos. “Només vaig aconseguir que al final se'm digués que aturés les meves investigacions”. Una dècada després, les coses no han millorat: “El port avança cap a dins de Ciutat Vella; els pisos de Ciutat Vella ja són contenidors; tota ella és el port, ell ens guanya”.

Tant va carregar l'exregidora que va fer que el moderador, el periodista de successos i exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Carlos Quílez, afegís que la situació és tal que “fins i tot la pedra del port és corrupta: es va pagar formigó de mala qualitat a un preu desorbitat”, va citar sense esmentar el cas de corrupció de l'ampliació i els accessos als dics Sud i Est, mentre recordava que l'Audiència Nacional ha designat per a les seves intervencions al moll agents policials de Madrid perquè no es refia dels de Barcelona. I ja en plena espiral i amb el caliu de l'audiència va deixar anar el nom de José Mestre, que va ser director general del principal operador de contenidors del port i va acabar a la presó acusat d'introduir-hi cocaïna. “El vaig conèixer: comprava notaris i gent dels serveis tècnics del Consistori per adquirir immobles a Ciutat Vella; bufets importants de Barcelona em van amenaçar quan ja no era regidor però continuava ajudant els veïns”, va apuntar González.

“Pel mar, culturalment, sempre han arribat nàufrags o invasors o mercaderies, com Dràcula, Godzilla o bèsties de Jurassic Park… O el dictador Franco, que gairebé sempre venia pel port”, va recitar l'antropòleg Manuel Delgado, que no concep una novel·la de títol Crim a l'hotel Vela, un edifici nascut “pel Pacte del Majestic, quan Pujol va convèncer Aznar de retocar la Llei de Costes per permetre construccions hoteleres com aquesta”, va puntualitzar González. La proa de l'edifici quedava, precisament, a l'esquerra, a la recent Rambla de la Marina, marcant la flamant plaça de la Rosa dels Vents, mentre denunciaven com, després d'acabar la seva activitat natural com a port, s'ha terciaritzat i gentrificat una zona que és pur negoci: el port, entitat autònoma, “va veure aquí la seva oportunitat d'edificabilitat i així va néixer el Maremàgnum; i ara, quan no poden construir a terra, especulen fent-ho en l'anomenada làmina d'aigua”, va dir González, potser pensant en els 46.850 metres quadrats de sòl líquid que tindrà la nova Marina Vela. “El Port Vell ha de tornar a ser de la ciutat; el port no pot ser lloc ni d'oci ni de negoci”, va llançar l'exregidora, mentre el cronista Xavier Theros, autor de La Sisena Flota a Catalunya i coneixedor de l'ambient portuari, defensava la iconografia portuària de baixos fons i delinqüència que des de sempre han envoltat aquesta zona de la ciutat. Però l'antropòleg ja no ho veu així i va justificar àcid el seu llibre impossible: “Aquí passen avui, segur, coses fosques, però res negre: ara és una zona de classe mitjana encantada d'haver-se conegut i de turistes feliços”. True crime en estat pur: crim de debò.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ