Selecciona Edició
Connecta’t

La flota del crim atraca al port de Barcelona

David Peace, John Banville, Yasmina Khadra, Leila Slimani i Claudia Piñeiro, entre les estrelles de la 14a BCNegra, que tindrà el moll com a eix temàtic

El comissari de BCNegra, Carlos Zanón (esquerra), amb el comissionat de Cultura de l'Ajuntament, Joan Subirats, al port barceloní.
El comissari de BCNegra, Carlos Zanón (esquerra), amb el comissionat de Cultura de l'Ajuntament, Joan Subirats, al port barceloní.

El port sempre és una ciutat dins d'una ciutat, gairebé un no-lloc amb lleis i cos policial propis, espai d'entrada i sortida, fugides, compravenda de tot (persones incloses)… O sigui, un escenari de novel·la negra esplèndid. Ja va quedar ben clar en la mítica sèrie televisiva The Wire, amb, entre altres coses, el brutal retrat del port de Baltimore. Amb aquesta iconografia dels contenidors de colors (que protagonitzen també el cartell, obra de Sonia Pulido), Carlos Zanón, el comissari del BCNegra, el festival literari del gènere negropolicial que organitza l'Ajuntament, va pensar en el de la capital catalana per avançar el programa de la ja 14a edició de la Setmana. Però la quantitat de paperassa i permisos davant l'autoritat portuària era tan ingent que la cosa va acabar tenint com a marc una de les asèptiques i en aquestes dates gairebé deshabitades terminals de passatgers de creuers, amb la part de càrrega i descàrrega com a attrezzo llunyà. De The Wire a Vacaciones en el mar, com ha admès el mateix Zanón.

La dàrsena i les seves mil metàfores serà, no obstant això, la corda umbilical que unirà el mig centenar d'activitats de la BCNegra, que, a més d'estrenar com a escenaris les golondrines del port i la fundació Navegació Oceànica de Barcelona (l'FNOB, al moll de Llevant, davant de l'Hotel Vela), mobilitzaran gairebé un centenar d'autors (del Regne Unit a Hongria; dels EUA a Algèria i al Senegal), 44 editorials, 25 llibreries i 24 entitats, en una de les edicions més llargues: del 24 de gener al 3 de febrer. Al port negre, habilitat amb 170.000 euros i pel qual s'espera que passin almenys els 8.400 visitants de l'edició passada, hi ha embarcacions de tota mena.

Sis portavions. L'argentina Claudia Piñeiro (Tuya, Betibú…: el negrocriminal com a bisturí de la societat), protagonista doble (rebrà el dijous 31 el Premi Pepe Carvalho i l'endemà parlarà sobre la seva obra amb la periodista i també autora Berna González Harbour, a Aribau Multicines), encapçala una flota de grans noms composta pels anglesos John Banville (àlies Benjamin Black, pare del patòleg Quirke, però que parlarà del mar, presentant també la pel·lícula, el 2 de febrer; mateix escenari, 19.45) i David Peace (Cuarteto de Yorkshire; Trilogía de Tokio…; dues hores i mitja abans), la francomarroquina Leila Slimani (premi Goncourt amb l'inquietant infanticidi d'Una dolça cançó; dissabte 2; Aribau Multicines), l'algerià Yasmina Khadra (Morituri, Khalil: criminalitat al món àrab, diumenge 3, a l'FNOB), i el valencià Ferran Torrent (la sèrie del detectiu Butxana: València com a focus de corrupció i “epicentre renovador de la novel·la negra en català”, segons Zanón. Per això tindrà taula pròpia el divendres 1 de febrer, amb Núria Cadenes –Tota la veritat; Secundaris– i Jordi Juan –Ángulo muerto; Cenicienta en llamas).

Dos ‘almiralls’: Otto Penzler i Paco Camarasa

Entre la miríada d'actes, que abraçaran també la poesia, el teatre, la fotografia, una jam noir o fins i tot un combat de lluita lliure entre representants dels segells de còmic La Cúpula i Norma com a metàfora del seu duel històric als quioscos (dimecres 30, antiga Fàbrica Damm), BCNegra retrà homenatge a dos almiralls de la difusió del gènere des de les seves llibreries. Un és Otto Penzler, propietari de la llibreria de referència del gènere a Nova York, The Mysterious Bookshop, i fundador de The Mysterious Press (divendres 1; Aribau Multicines). Un esperit similar tenia la desapareguda Negra y criminal de la Barceloneta, que gestionava Paco Camarasa, alma mater de la BNCnegra, mort l'any passat. Hi haurà, és clar, homenatge. Per partida quàdruple: la biblioteca de Montbau acollirà el seu fons bibliogràfic (divendres 25); l'arxiu del seu districte, Ciutat Vella, farà el mateix amb el seu fons documental de fitxes de lectura i correspondència (dimarts 29); un llibre, Paraula de llibreter, recollirà les glosses que va fer de tots els premis Carvalho, i una taula rodona amb llibreters (Miguel Ángel Díaz, de Somnegra.com; Montse Porta, de Jaimes, i Antonio Ramírez, de La Central, parlaran de l'ofici i recomanaran títols (diumenge 3, FNOB). Aquest tipus de convocatòria es quedarà ja, amb llibreters rotatoris i per a futures edicions, com un clàssic de la BCNegra. Com el mateix Camarasa.

Tornen els submarins. El subgènere de les novel·les d'espionatge no només ha superat la Guerra Freda, sinó que viu un gran moment d'expansió, com demostren Charles Cumming (En un país extraño), Mick Herron (Caballos lentos) i András Forgách (gairebé un true crime: la seva progenitora va ser agent de la Stasi, explica a L'expedient de la meva mare). Tots tres intercanviaran informació a la taula del port (totes han estat batejades amb aquest concepte) del dissabte 2 de febrer.

Un galió pirata. Galícia, Gibraltar i les costes andaluses són refugis locals dels pirates del narcotràfic. Ho saben bé, entre la no-ficció literària i la novel·la pura, els periodistes Nacho Carretero (Fariña), Jerónimo Andreu (En el vientre de la roca) i l'expolicia portuari Benito Olmo (La tragedia del girasol, amb l'inspector Bianquetti). El nom de la jornada que els unirà (dijous 31 de gener; biblioteca Jaume Fuster) ho diu tot: Port Illa Tortuga.

Tres llanxes torpedineres. En el seu segon any com a comissari, Zanón manté la seva aposta per fer immersions en un personatge, un llibre i un autor. En aquesta edició tornen a ser tres torpedes precisos: el primer, Lisbeth Salander, la hacker irrepetible de la saga Millennium creada per Stieg Larsson, per més que s'estigui imitant en el gènere, és un cas d'anàlisi, com faran (dilluns 28, a la biblioteca Jaume Fuster) els qui han construït les seves pròpies heroïnes en el feminisme negre: Pere Cervantes (Golpes), Raquel Gámez (No diguis res) i Maribel Medina (Sangre de barro; ara, Sangre entre la hierba). El segon és el títol Total Khéops, del desaparegut clàssic escriptor francès Jean-Claude Izzo, on Marsella i el seu port són un personatge en si mateixos, com il·lustraran el dimecres 30 (mateix escenari) el periodista Joan de Sagarra i els escriptors Alfons Cervera (Todos lejos) i un dels pares del neopolar francès François Thomazeau (Consulting). El torpede de l'autor és Chester Himes: el pare d'Un cec amb una pistola o Per amor a Imabelle “no té els lectors que mereixeria a Espanya”, diu Zanón. Intentaran posar-hi remei Cristina Fallarás (Las niñas perdidas), Antonio Padilla (traductor de Himes al castellà i autor de Serás imbécil) i el músic de novel·la negra David Nel·lo (dissabte 2; Aribau Multicines).

Golondrines negres. El port de Barcelona (que tindrà jornada específica el diumenge 3 a l'FNOB, però sense gaire ficció perquè l'escenari és seriós, amb l'antropòleg Manuel Delgado, la combativa expresidenta del districte de Ciutat Vella Itziar González i Xavier Theros, autor de La fada negra) tenyirà de negre aquests dies les seves famoses golondrines, a la ciutat des de fa 130 anys. Hi pujaran el dissabte 26 i el diumenge 27, Carlos Quílez, Màrius Serra, Rosa Montero, Jordi Basté i Andreu Martín, en un passeig marítim que substitueix aquest any les tradicionals rutes literàries a peu. En la flota del crim hi caben tots els vaixells…

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ