Selecciona Edició
Connecta’t

‘Welcome Sense Sostre’

Aquesta plataforma de persones sense llar promou, en un local ocupat, un hostal que acull altres persones necessitades

Diverses persones en el menjador de Welcome Sense Sostre Barcelona.
Diverses persones en el menjador de Welcome Sense Sostre Barcelona.

La Maria farà 73 anys al gener. Sempre ha viscut en un pis “enorme” al barri de Sarrià. Pintava, cantava, “feia entremaliadures i feia molt el ronso”. Quan era jove, va estudiar en escoles d’art de Barcelona i París. Tenia una vida acomodada. Va tenir luxes, enganys i desenganys, cinc fills i un gir inesperat en la seva vida. Fa uns mesos la van desnonar del pis on feia 50 anys que vivia. Va recórrer als estalvis i al setembre va dormir per primera vegada en un caixer. “Cobro una petita pensió, però és impossible viure en aquesta ciutat”, es lamenta. A finals de l’octubre i després de tocar fons una nit de pluja, les “coses” van començar a canviar.

Lagarder Danciu és un sensesostre d’origen romanès i ètnia gitana protagonista de diverses polèmiques. És activista i lluita pels drets dels qui no tenen casa i va ser un dels líders de l’acampada que va reivindicar els drets dels indigents a la plaça de Catalunya. “Les administracions no ens ajuden. Els sensesostre ens hem d’autogestionar”, assegura Danciu. L’activista denuncia que el Consistori posa a les mans d’empreses que “trafiquen amb la pobresa” la gestió dels sensesostre. “És un negoci. Per aquest motiu el meu propòsit era crear un alberg autogestionat pels mateixos indigents”, aclareix. Lagarder va buscar un lloc i el va trobar. “No volia res a prop del Raval. No tinc recursos per tractar perfils de consumidors de droga. Ens vam posar en contacte amb Aurea Social, una cooperativa que va sorgir després del 15-M de caràcter social… El local on treballen té una ordre de desnonament. Vam decidir que compartiríem l’espai fins que el banc ens expulsi”, explica a l’interior del recentment creat alberg al carrer de Sardenya, 263. Les seves crides a través de les xarxes socials van permetre aconseguir matalassos i tones de roba. Al local hi havia dutxes i hi han instal·lat una rentadora. “És un projecte únic a Espanya. Estava tot preparat per obrir l’1 de novembre però les pluges van fer que ens avancéssim”, diu.

L’última setmana d’octubre va trobar una dona xopa i tremolant dins d’un caixer. Era la Maria. Es va convertir en una de les primeres que va formar part d’un projecte que han batejat com a Welcome Sense Sostre Barcelona. Després d’ella hi van arribar molts d’altres. Avui en són 25 i la xifra continua augmentant. Ja hi ha llista d’espera. “Sabem que ens acabaran fent fora, però ja hem vist alguns llocs que ocuparem després. Aquest projecte no té fi. Els sensesostre ens autogestionarem sortint de les màfies que han imposat les administracions”, diu Danciu.

A les vuit sopen junts, amb els voluntaris, i se’n van a dormir a dues habitacions separades. En una dormen les dones i les parelles i a l’altra, els homes. No s’accepta que es consumeixin ni alcohol ni drogues. A les vuit del matí es desperten, esmorzen i tots se’n van a buscar-se la vida. Les seves pertinences queden guardades en unes taquilles.

Estava pensat que cada plaça es limités temporalment una setmana, però es va ampliant. La disciplina interna intenta que tots participin en les tasques necessàries per tirar endavant el projecte, com la cuina i la neteja.

Dimecres passat el sopar el va fer la María Ángeles, una dona de 58 anys, diabètica, nascuda a Extremadura, però que fa 41 anys que viu a l’Eixample “de lloguer”. Pagava una renda antiga i d’un dia per l’altre es va trobar que havia de pagar més de 1.000 euros pel seu pis. La van fer fora. “Primer la meva parella i jo vam tirar endavant amb els estalvis. Després, vam acabar en un parc”, es plany. “El carrer és molt dur. No dorms. Estàs contínuament a mig son. M’han robat tres vegades i una vegada van estar a punt de violar-me”, explica. Té família però l'avergonyeix que sàpiguen en quin estat es troba. “Som la deixalla de la societat. Ningú ens vol. Ni tan sols Colau”, es queixa.

Per la porta entren quatre joves del Marroc. Els envia una ONG. No hi ha plaça per dormir però els ofereixen menjar i mantes tèrmiques. Són quatre MENA (menor estranger no acompanyat). Formen part del trànsit diari del centre, al qual s’hi afegeixen veïns amb roba i mantes.

La Marian és del Senegal. La seva història, com la de tots a Welcome Sense Sostre, està inundada de tristesa. Va ser víctima d’una violació i un avortament. La còpia de la denúncia presentada davant dels Mossos, juntament amb la resta dels seus documents, és a la seva taquilla. Està cansada i vol dormir.

Encara no són les deu de la nit i els residents comencen a recollir la logística del sopar i a estendre de nou els matalassos a terra. Llavors apareix per la porta una parella de gitanos romanesos. Lagarder els reconeix. “No dormiran aquí però els hem deixat la rentadora per fer la bugada”, assegura. Els acompanya a recollir la roba neta i els informa: “Us podeu venir a dutxar”.

És de nit i continua plovent. “Aquí dormim tranquils”, admet la Maria. Es guanya la vida diàriament cantant i fent dibuixos a qualsevol que els vulgui comprar. Però la seva vida està a punt de donar un nou gir. Una veïna del barri de Sant Antoni ha pensat que ella podria fer companyia a la seva mare. “Són de la mateixa edat”, explica. Aviat es coneixeran i, si “es porten bé”, la Maria tindrà una nova casa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ