La crisi de les famílies sense llar a Barcelona posa Càritas al límit
L'entitat reclama més polítiques públiques d'habitatge i el desplegament efectiu de la renda garantida de ciutadania
El drama les persones sense llar que viuen al carrer, en cotxes i caravanes, en equipaments socials o en assentaments de barraques va en augment a Barcelona. L'Ajuntament va comptabilitzar fa dues setmanes 3.395 persones en aquesta situació, gairebé el doble que a l'inici de la crisi. Aquest dijous Càritas Diocesana de Barcelona ha alertat que la falta de polítiques públiques d'habitatge, el difícil desplegament d'ajudes com la renda garantida de ciutadania i l'elevat preu del lloguer han fet que la precarietat s'hagi "instal·lat com a forma de vida per a moltes persones", en paraules de Salvador Busquets, director de l'entitat. Des que va començar el 2018, ha augmentat un 25% el nombre de famílies sense llar que atén l'entitat. Càritas, que el 2017 va gastar en l'àmbit de l'habitatge 1,3 milions d'euros, gairebé la meitat del seu pressupost d'ajudes econòmiques, reclama més polítiques públiques per part de les administracions.
Des de l'inici de la crisi econòmica, les persones ateses per Càritas a Barcelona s'han més que duplicat, de 9.692 el 2007 a 22.635 persones el 2017. La xifra de l'any passat, revelada aquest dijous en la presentació de la Memòria del 2017 de l'entitat, és un 1% més elevada que la de l'any anterior. Això demostra, segons Busquets, que els senyals de recuperació econòmica es donen en l'àmbit macroeconòmic no tenen un correlat en les famílies més necessitades, que veuen augmentar la desigualtat.
Del total d'atesos el 2017, Busquets ha destacat que el 53% de les famílies no té un habitatge digne, un augment de més del 5% respecte a l'any anterior. D'aquest col·lectiu, una quarta part viu en habitacions rellogades, que a Barcelona poden arribar a costar més de 900 euros. Gairebé 2.000 famílies viuen en pisos d'entitats socials o d'acollida i més de 300 en habitatges ocupats, mentre que 743 famílies viuen sense llar. Aquesta última xifra és un 36% més elevada que el 2016, i segueix augmentant des que va començar el 2018: les famílies sense llar ateses per Càritas han augmentat un 25% en els últims mesos. La meitat de les persones sense sostre que atén l'Ajuntament de Barcelona fa menys de tres mesos que són a la ciutat, un fenomen d'"efecte crida" que Càritas ha explicat, en part, per la varietat d'ajudes socials que dona el Consistori.
"A Barcelona, el fet diferencial en la pobresa és tenir o no tenir habitatge", ha recordat el director de Càritas, acompanyat per l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella. L'entitat ha criticat amb duresa les polítiques públiques a Barcelona i Catalunya en matèria d'habitatge. "S'ha perdut una oportunitat d'or quan, després de finançar els bancs i crear la Sareb, no es va promoure que els pisos buits que van quedar amb la crisi es convertissin en pisos socials", ha lamentat Busquets, que ha posat deures a les administracions: "Cal fer una autèntica política d'habitatge públic, destinar recursos de manera continuada".
L'entitat considera que hauria d'incrementar el parc d'habitatge social de l'actual 2% al 15%, d'acord amb la mitjana europea. "Necessitem que totes les forces polítiques blindin una solució, que hauria de ser de, com a mínim, 1.500 habitatges públics a Barcelona cada any durant els propers deu anys", ha detallat el director de Càritas. El govern de l'alcaldessa Ada Colau es va comprometre a construir 1.000 habitatges socials l'any, però no ho ha pogut complir.
Càritas també ha alertat que la situació de precarietat i el problema de les famílies sense llar ja no se solucionen amb el simple fet de tenir una feina: el 12% dels treballadors catalans es troben per sota del llindar de la pobresa. "Per això també demanem que augmenti a 1.000 euros el salari mínim interprofessional i que es desplegui sense restriccions la renda garantida de ciutadania", ha afegit Busquets.
La renda garantida de ciutadania (RGC), aprovada fa gairebé un any al Parlament i engegada el passat mes de setembre, només té 1.000 nous beneficiaris dels 31.000 expedients tramitats. Càritas i altres entitats socials han denunciat que aquesta ajuda, que va ser un "motiu d'esperança", té restriccions que fan dubtar del seu benefici per a les famílies. Per exemple, s'han denegat sol·licituds perquè es computen les ajudes al lloguer, o perquè la prestació no és complementària amb els salaris, tot i que siguin baixos. Càritas ha recordat que l'alt preu del lloguer a Barcelona obliga a replantejar aquests requisits.
Sobre la firma
