“Per què diuen que soc major d’edat?”

Youssouf respon amb frases curtes. Aquest guineà va arribar a Espanya fa quatre mesos. Diu que té 15 anys, però un fiscal de menors ho nega. Va venir a treballar, a buscar un futur millor que el que va deixar a casa de la seva mare, però una prova d’edat l’allunya del sistema de protecció que la Generalitat preveu per als menors estrangers no acompanyats (MENA). Youssouf no entén la seva situació. “No coneixen la meva història”, diu. “Per què diuen que soc major d’edat?”, repeteix dues vegades. “Mai mentiria sobre la meva edat”. Segons el seu advocat, Albert Parés, el noi va arribar amb una partida de naixement que acredita l’edat que diu que té. El jove entra ara en un procés judicial per demostrar la seva edat, que es pot allargar un any.

Save the Children assenyala que aquesta és només una de les vulneracions dels drets que pateixen els MENA. Emelie Rivas és responsable de política d’infància de l’ONG a Catalunya i explica que, quan arriben, les autoritats no escolten els nois, no els informen i tampoc els ofereixen un representant legal. Són drets, diu, que recull el Conveni sobre els Drets del Nen. “No entenen per què són a la Fiscalia i no parlen castellà”, assenyala.

Des de l’ONG treballen en el disseny de la figura de l’“assessor”, que acompanyaria els joves des que arriben a Espanya per seguir el seu itinerari fins als 21 anys, quan finalment aconsegueixin emancipar-se. Youssouf ha trobat una sortida temporal a la Fundació La Vinya que, juntament amb Cáritas, li ofereixen un pis a l’Hospitalet de Llobregat. Ignasi Escudero és el seu educador social. Al seu costat, ajuda a explicar la història d’aquest noi que estudia castellà a les tardes i vol fer un curs d’electricitat.

Segons les dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), els menors estrangers venen del Marroc, l’África subsahariana i el Magreb i tenen entre 15 i 17 anys quan arriben sols a Catalunya. El 2016 van arribar 684 menors no acompanyats a Catalunya i el 2017 la xifra es va disparar fins a 1.489. Quan es detecta un possible menor pels carrers, se’l condueix a la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Allà se li demana la documentació, si en porta, i se’l condueix a un centre de la DGAIA. Dies o setmanes després se’ls fa la radiografia per determinar-ne l’edat que, segons Save the Children i Parés, té un marge d’error de dos anys i “està pensada per a homes de raça blanca occidental”. L’ONG i aquest lletrat, des de l’associació Noves Vies, denuncien que la Fiscalia realitza la prova de manera “indiscriminada”, tot i que els seus passaports assenyalen que són menors.

Rivas posa el focus en aquest “assessor” perquè també agilitzi els permisos de residència i treball als MENA des del moment que ingressen als centres. Des de la DGAIA asseguren que el Govern fa un ús “molt estricte” de la Llei d’Estrangeria i no permet que aquests permisos es comencin a tramitar fins que fa nou mesos que hi han ingressat. “Amb 16 anys no poden treballar, però un noi català sí que ho pot fer”, critica Rivas. Fonts de la DGAIA expliquen que hi ha nois que fan els 18 anys i, com que no tenen documentació, un NIE, no poden cobrar les prestacions que preveu el sistema davant la impossibilitat d’obrir un compte corrent.

Noves places per atendre els menors

Des d’un cèntric local de Barcelona, Abdoluie Camara mostra, amb un somriure, el seu permís de residència temporal. Té 19 anys, i fa unes setmanes el jutge li va donar la raó i va confirmar la validesa del seu passaport, que certificava que en tenia 17. La Fundació Cepaim li ha facilitat una habitació i, gràcies a ella, ha après castellà i s’ha format en una empresa de pintura.

Des de Save The Children, Rivas descriu aquest “assessor” com una figura que aglutina les funcions que tenen els directors de centres, la DGAIA i els educadors. L’objectiu és que els nois tinguin sempre un acompanyant, ja que, segons Rivas, arriben a tenir fins a cinc educadors diferents durant el seu recorregut. El seu model de referència és Holanda, on un treballador social amb formació jurídica decideix a quina casa o quina família (no existeixen centres) se’ls adjudica.

La DGAIA va crear 600 places noves el 2017 per atendre l’arribada d’aquests menors estrangers. El col·lapse de la Generalitat es va posar en evidència el novembre passat, quan es va saber que desenes de menors passaven fins a quatre nits en els calabossos de la Ciutat de la Justícia. Fonts de la DGAIA reconeixen que el sistema de protecció està organitzat per atendre a una “vintena d’adolescents” al mes, però no per “donar cabuda a les xifres dels últims mesos”. Al gener d’aquest any en van arribar 164 i al febrer, 146.