Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La jutgessa ordena que els menors estrangers deixin de dormir en cel·les

Mercè Caso veu "indigne" que adolescents marroquins passin la nit a la Ciutat de la Justícia a l'espera que els aculli la Generalitat

Menors dormint als passadissos de la Ciutat de la Justícia.
Menors dormint als passadissos de la Ciutat de la Justícia.

Els menors que passaven fins a quatre dies tancats als calabossos de la Ciutat de la Justícia ja no hi tornaran a dormir ni una sola nit. La jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, ha decidit posar fi a una situació que considera "indigna" i ha prohibit que aquests menors estrangers no acompanyats (MENA) dormin tant a l'àrea de custòdia policial com a qualsevol altra dependència dels jutjats de Barcelona. En un acord al qual ha accedit EL PAÍS, Caso exigeix a la unitat de menors dels Mossos d'Esquadra que informi sobre l'hora d'arribada i sortida dels menors als jutjats i en quin moment se'n fa càrrec la Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat.

MÉS INFORMACIÓ

En els últims mesos hi ha hagut un gran augment dels menors que arriben a Barcelona des de la zona del Rif, al Marroc, buscant oportunitats formatives i laborals. Les seves famílies paguen a grups organitzats que els ajuden a creuar l'Estret en llanxes pneumàtiques i fins i tot en motos aquàtiques. Per la seva condició de menors, la Generalitat ha de fer-se càrrec de la tutela des del moment que arriben. L'Administració, no obstant això, s'ha vist desbordada i no ha sabut donar una acollida ràpida a aquests menors, que han hagut d'estar-se més temps del que és habitual –fins a quatre dies seguits, en alguns casos– als calabossos de la Ciutat de la Justícia o als passadissos de l'edifici de la Fiscalia.

Sense haver comès cap delicte, als menors se'ls ha tancat en cel·les, una situació que "no es pot tolerar més". "Aquests menors", recull el contundent escrit de Caso, "no han comès cap delicte i, per tant, no es pot permetre que passin llargues hores i encara menys que passin la nit a l'àrea de custòdia policial", i tampoc que ho facin als passadissos, una situació que és "indigna". Caso recorda que, al marge que la policia els identifiqui (un tràmit breu), els menors han de ser "atesos immediatament" per la DGAIA.

La precària situació d'aquests menors va portar el mes passat la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, i la mateixa Caso a dir prou. La jutgessa degana ha utilitzat ara les seves prerrogatives per posar fi a la situació. En el seu escrit, admet que l'Administració "afronta una greu situació d'emergència social derivada de l'increment del nombre de nens i adolescents immigrants" que arriben a Catalunya. Però no es tracta d'una "situació puntual", sinó que és un "drama humanitari" que obliga les administracions a "donar protecció" als menors. "La qüestió és prioritzar aquesta situació i destinar-hi els mitjans i recursos que calgui. No es poden acceptar remeis ben intencionats però indignes des de la perspectiva dels menors. El seu interès és sempre prioritari".

En el seu escrit, la jutgessa degana recorda que, el desembre del 2015, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ja va recordar que calia evitar l'entrada dels MENA a l'àrea de custòdia (on també hi ha menors que sí que han comès delictes) i que convenia "un espai alternatiu a la mateixa Ciutat de la Justícia" perquè, mentre la DGAIA buscava un espai, els menors "rebessin les atencions i l'assistència que requereixen".

El maig del 2016, la degana va ordenar que almenys es fessin obres a l'àrea de custòdia per "adequar" i "dividir els espais" destinats, d'una banda, als menors acusats d'algun delicte i als menors sota "protecció". Caso ja va dir llavors que els menors havien de quedar "sota l'efectiva protecció de la DGAIA", perquè és la institució competent, i no dels Mossos. El Departament de Justícia, en tot cas, va comunicar a la degana que no era viable fer les obres i, el març d'aquell any, ja la va informar que s'estava buscant un espai en un edifici destinat a ús residencial situat just al costat de la Ciutat de la Justícia.

Però llavors la situació no era dramàtica pel que fa a l'arribada de menors. Durant tot el 2016 van arribar a Catalunya 684 menors no acompanyats. Aquest any, i només fins al setembre, ja n'eren 904. La DGAIA va admetre que es va veure desbordada i va plantejar utilitzar la planta 3 de l'edifici de la Fiscalia com a mesura "provisional" per acollir els menors. Però la degana s'hi va oposar per raons d'higiene i seguretat. En un acord del passat 24 d'octubre, la sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va recordar que els MENA "es troben sota la protecció i atenció obligada de la DGAIA des del moment en què els localitzen, i no de la Fiscalia de Menors".