Selecciona Edició
Connecta’t

La Casa dels Joves, un antídot contra l’exclusió

El centre acull 25 nois immigrants que dormen al carrer

Un jove, a la Casa dels Joves.
Un jove, a la Casa dels Joves.

Mohammed té 19 anys i des de fa dos viu al carrer. Dorm en un parc de Barcelona, amb tres amics més. Allí improvisen tendes de campanya, també en les fredes nits d'hivern. Des de fa dos mesos, no obstant això, desdejuna amb un te calent a les mans. També menja, sopa, es dutxa i renta la roba. “Aquí em tracten bé”, explica aquest jove rialler, aficionat percussionista, des del centre Dar Chabab, un espai que acull durant el dia joves migrants en situació de vulnerabilitat, el primer d'aquestes característiques a Barcelona. Mohamed saluda amb afecte Oriol Jané, director del centre, i parla relaxat amb Andrea Urrea, una de les psicòlogues. Una cosa impensable fa unes setmanes, reflexiona aquesta última.

Adquirir rutines —la higiene, els horaris dels menjars— allunya aquests joves de les “dinàmiques del carrer” i els canvia l'ànim. Són immigrants que van arribar sent menors i que, davant la dificultat de trobar una feina, es van refugiar al carrer. La majoria no supera els 20 anys.

Fins fa poc, Otmane també dormia a la intempèrie. Ara “ha fet el pas”, celebra Jané, i passa les nits en un alberg municipal, encara que segueix acudint al local. “Se sent còmode”, diu el director. Amb ulls caiguts i frases curtes, el jove de 18 anys recorda les 30 hores que va passar aferrat als baixos del camió que el va transportar a Espanya. Fa dos anys que persegueix el seu somni; vuit mesos d'ells, al carrer. Màlaga, Còrdova, Madrid, Sarafossa, Barcelona. Mohamed situa les ciutats que coneix pels centres de menors pels quals ha passat. Otmane radiografia el seu pas pel carrer amb una amarga llista de drogues i combinats que diu haver consumit.

El contacte diari entre educadors i psicòlegs és una relació “natural”. Permet, com explica Jané, que els nois expliquin què els hi passa, què els preocupa. És el primer pas perquè “es vinculin” al lloc, comenta Urrea. I ho aconsegueixen, a poc a poc, amb gestos senzills com rentar i doblegar les tovalloles o ajudar a organitzar el Dar Chabab, la Casa dels Joves, que obre de 9 a 21 hores.

El tracte dels 19 professionals cap als 25 joves és “molt personalitzat”, segons el director de l'espai, gestionat per la Fundació Sant Pere Claver i les cooperatives Suara i Garbet. El centre va obrir el passat 29 de novembre per donar, en part, resposta als anomenats nens de la cola, que inhalaven aquesta substància en el districte de Ciutat Vella. En els últims anys, l'arribada de menors no acompanyats s'ha accentuat. Si el 2016 n'eren 665, el setembre del 2017 ja havien arribat als 1.116, segons el Síndic de Greuges.

Sense poder treballar ni ajudar a les seves famílies, molts joves pateixen depressió. “Dir que no t'ha anat bé és admetre un fracàs. No ho poden suportar”, revela el director. En el centre, els dos amics juguen al parxís. Al seu costat, uns dibuixos colorits decoren la paret. Un missatge diu: "T'estimo mare". A través de Facebook, Mohamed parla amb la seva. “Li dic que estic bé”. Otamen fa el mateix.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >