Selecciona Edició
Connecta’t

Perjudicats pel buit polític a Catalunya

Representants de diferents sectors constaten els efectes negatius de la incertesa i la incapacitat per acordar un Govern que permeti aixecar el 155

Roger Torrent, president del Parlament.
Roger Torrent, president del Parlament.

Uns són independentistes i els altres no volen saber res de separar-se d'Espanya, però tots coincideixen que la normalitat política ha de tornar a Catalunya. Tots estan perjudicats per la incertesa que ha generat el procés unilateral d'independència i el xoc amb l'Estat. La intervenció de la Generalitat a través del 155 no és el que més temen, com explica Raimon Masllorens, president de PROA, la patronal de productores audiovisuals catalanes: "Ja no és qüestió d'estar a favor o en contra del 155; en definitiva, això són uns senyors que signen talons a final de mes. El que necessitem és un Govern, perquè la situació és terrible".

"La normalitat institucional és bàsica per garantir confiança. Necessitem un govern estable, del color que sigui però que respecti la llei. El nostre sector ja ha patit moltíssim aquesta situació política", diu Jordi Clos, president del Gremi d'Hotels de Barcelona. Clos apunta que l'efecte negatiu no es va limitar a l'últim trimestre del 2017: "Seguim perjudicats perquè el 50% de les visites a Barcelona són persones de negocis, i a aquests els afecta directament la inseguretat". Jordi Baqués, delegat a Catalunya de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (AEDAF), confirma que el moment és d'incertesa i que "afecta a l'hora de prendre decisions": "El que pot passar és que hi hagi inversions aturades. Existeix certa precaució, hi ha inversors a l'espera de l'estabilitat. La tempesta ha passat, aquelles setmanes que sí que van perjudicar directament el turisme, el consum. Però que hagi passat no vol dir que no es pugui tornar a produir". Baqués considera que les empreses "no han experimentat canvis substancials en el seu dia a dia", excepte les societats que operen amb l'Administració pública: "Tinc constància d'empreses que estaven pendents de projectes que havien d'iniciar-se i s'han aturat", diu Baqués. El delegat de l'AEDAF creu que "la gran majoria de la ciutadania catalana vol que totes les parts s'asseguin a la taula i trobin una solució". Un 72% dels catalans voldrien avui aparcar el procés unilateral a favor "d'una estratègia negociadora del tipus que s'ha seguit al País Basc", segons l'enquesta de Metroscopia publicada el gener passat per EL PAÍS.

Jordi Baqués.
Jordi Baqués.

Manuel Romero, president de l'Asociació Catalana de Constructors d'Obra Pública (Constcat), confirma que fa molt de temps que estan preocupats per la incertesa política. "El millor per a nosaltres és que hi hagi al més aviat possible un govern de la Generalitat i que s'aixequi el 155. Les empreses estan preocupades perquè, al marge de com pensa cadascú, cal un conseller de referència". Romero assegura que pràcticament tot allò pressupostat abans de la intervenció ha tirat endavant, i que el funcionament de l'Administració sota el 155 ha estat correcte. Però alerta que en el negoci privat es manté “una caiguda del to general de la inversió. Molts fons d'inversió han aturat operacions. L'últim trimestre del 2017 hi va haver un replegament i segueix havent-hi una actitud de wait and see, esperen que la situació econòmica i política es normalitzi".

Divisió social

Miquel Alzueta, editor i galerista, explica que el mercat de l'art s'ha desaccelerat: "La gent es pensa més això de comprar béns que no són bàsics. No és per una preocupació de butxaca, sinó emocional. No és una qüestió únicament del 155, és el fet que no hi ha normalitat, i mentre aquesta no torni, hi haurà afectació". Alzueta ha notat el descens especialment entre els seus clients estrangers: "És normal deixar d'invertir si ets estranger, perquè no entens què passa i detectes inestabilitat. L'independentisme això no ho va pensar, hi ha hagut molta inconsciència, com quan es diu que no passa res perquè CaixaBank o el Sabadell traslladin la seu fora de Catalunya". Qui va ser fundador de l'editorial Columna opina que hauran de passar uns anys "per veure com evoluciona la societat, si es manté la divisió social. El problema entre catalans no havia existit mai; potser estava soterrat, però ara és un fet. Tornar a la normalitat és fonamental, i per a això és necessari negociar".

Manuel Romero.
Manuel Romero.

El Govern central supervisa els comptes de la Generalitat des del setembre, un mes abans de l'entrada en vigor del 155. Durant l'últim tram del 2017 es van endarrerir nombrosos pagaments de l'Administració, escrutats per determinar si alguna partida es destinava al procés d'independència. Un dels àmbits perjudicats en aquests primers compassos del 155 van ser els centres de recerca. Un portaveu de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron afirma que "l'afectació no és tan gran" i que la principal diferència és que el control de justificants de pagament és molt superior. Un altre exemple dels efectes l'aporta Joan Gómez, director de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC): cada operació financera requereix una declaració de responsabilitat signada per ell davant de l'Agència Tributària. La pòlissa de crèdit per als moments amb problemes de tresoreria –per pagaments endarrerits– es va renovar a l'últim moment, tres mesos després del previst. Hi ha ajudes, per valor de 40.000 euros, que s'havien d'ingressar al setembre i que han arribat ara. “No hi ha ni agilitat ni direcció política que faci funcionar la màquina”, segons Gómez. El que més lamenta el director de l'CAC és que els projectes per al futur immediat, com la fusió estudiada de l'ICAC amb dos altres centres de recerca, són avui una incògnita: “Totes les iniciatives de futur estan en l'aire si no tenim un conseller”.

Ferran Busquets.
Ferran Busquets.

Francesc Máñez i la seva dona són pares d'acollida de nadons en situació de vulnerabilitat a Santa Coloma de Gramenet. El seu voluntariat dura de mitjana entre sis mesos i un any fins que el menor torna a la seva família d'origen o és adoptat. Fan aquest voluntariat des de fa més d'onze anys i l'agost passat va ser la primera vegada que van patir retards en el pagament de la subvenció que reben. El total dels ajuts de tots aquests mesos estava previst que el cobressin finalment aquest febrer. “A la DGAIA [Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència] no ens donaven cap explicació, només que era un assumpte que portaven des de Madrid”. Máñez, consultor tecnològic i soci d'Òmnium Cultural, carrega més la responsabilitat al Govern central, però no dubta que la prioritat ha de ser “que tot es normalitzi, la paraula tan de moda”.

La família Máñez col·labora amb fundacions com Infància i Família o Arrels. Aquesta última, dedicada a l'atenció de persones sense llar, va ser notícia en els primers compassos del 155 per les seves dificultats per ingressar 400.000 euros de l'Administració catalana. El seu director, Ferran Busquets, assegura que els obstacles s'han solucionat, excepte un petit subsidi de 1.800 euros per a viatges internacionals que obtenien del Diplocat –el servei diplomàtic de la Generalitat, inhabilitat pel Govern central–. "El pitjor que els pot passar a les ONG és la incertesa", diu Busquets, i subratlla que l'absència d'Executiu i d'activitat parlamentària està frenant iniciatives legislatives que estaven prenent forma, com la dedicada a l'aplicació d'una renda mínima.

Miquel Alzueta.
Miquel Alzueta.

De forma similar s'expressa Masllorens. El president de PROA assenyala que la principal crisi del sector audiovisual va ser la declaració d'inconstitucionalitat el 2017 del cànon digital català, que aportava al sector 20 milions d'euros, segons Masllorens. La decisió del Tribunal Constitucional (TC) va ser injusta, valora Masllorens, però lamenta que el bloqueig polític hagi frenat la feina que s'estava fent per elaborar una llei que substituís l'anul·lada pel TC. Sobre la reclamació d'Hisenda de l'IVA al pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Masllorens recorda que és una norma que afecta totes les televisions autonòmiques: “Hi ha prou oposició, molts partits hi estan en contra, podria revertir-se si hi hagués capacitat d'actuar políticament”.

Por del boicot

El sector audiovisual és un dels més exposats a la incertesa política i la seva vulnerabilitat també afecta el sector musical, explica Teresa Alfonso, presidenta de l'Associació Espanyola d'Editors de Música (AEDEM). Alfonso diu que les produccions tenen menys pressupost per adquirir drets musicals. Però adverteix que el que la preocupa més és un possible boicot a empreses catalanes. Alfonso assegura que hi ha productores catalanes que estan sent descartades per canals de televisió d'àmbit estatal per raons polítiques, i que s'han tancat portes per a projectes de coproducció. La presidenta de l'AEDEM no descarta que passi el mateix amb la venda de drets musicals per part d'artistes catalans, tot i que és aviat per saber-ho. Raimon Masllorens, president de la patronal de les productores audiovisuals catalanes PROA, confirma que els problemes amb la coproducció són a l'ordre del dia, i això afecta especialment a l'hora de vendre un producte en l'àmbit internacional: “Per sortir fora has d'anar amb el suport d'almenys una televisió, si no el tens, és molt difícil”.

Jordi Clos, president del Gremi d'Hotels de Barcelona, constata el temor del rebuig a Catalunya i ho exemplifica amb l'ocupació durant el pont de la Constitució del desembre: “Són dies festius només a Espanya. Normalment a Barcelona l'ocupació hotelera aquells dies arriba al 70%-74%; en canvi, aquest 2017 va ser del 42%”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >