Selecciona Edició
Connecta’t

El procés esquerda els col·legis professionals

La posició de diferents institucions en contra de la intervenció de la Generalitat ha generat crítiques entre els col·legiats

Concentracions a favor i en contra de la independència a Barcelona, a l'octubre.
Concentracions a favor i en contra de la independència a Barcelona, a l'octubre.

En els últims anys, el conflicte polític pel procés independentista ha impregnat el dia a dia dels catalans fins al punt que, especialment des del setembre passat, semblava impossible no posicionar-se. Anar pel camí del mig —i buscar la famosa equidistància— assegurava rebre crítiques d’un costat i de l’altre. Els col·legis professionals no han estat exempts del debat i les associacions de metges, psicòlegs, advocats i periodistes han hagut de buscar la manera de representar tots els seus col·legiats. En molts casos, una posició contrària a l’actuació de l’Estat a Catalunya o la cerca de la neutralitat han aixecat crítiques i retrets tant dels sectors independentistes com dels constitucionalistes.

Els col·legis professionals, segons la llei catalana 7/2006 que els regula, són corporacions de dret públic la finalitat de la qual és gestionar els interessos públics d’una professió determinada. En alguns oficis, com el de metges o el de psicòlegs, és obligatori col·legiar-se, però en uns altres és opcional, com en el de periodistes. La normativa catalana, com va recordar la setmana passada la plataforma Societat Civil Catalana en un comunicat, no reconeix com a funció dels col·legis que es posicionin ideològicament o políticament, i estableix que la seva primera funció pública és garantir els drets dels ciutadans amb relació a la pràctica de l’ofici.

Malgrat això, alguns col·legis professionals van començar a posicionar-se sobre el procés ja el 2012, quan quaranta corporacions van secundar un manifest en el qual es recolzava “la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu”. Encara que ja en aquell moment va suscitar crítiques dels col·legis professionals a Espanya, als quals, en molts casos, els catalans estan subordinats, el setembre passat la tensió va ser major quan prop de cinquanta col·legis van signar un manifest anomenat Col·legis x referèndum. En aquest document, les entitats es planyien que el referèndum de l’1 d’octubre no estigués acordat amb l’Estat, però el defensaven com una eina inclusiva, i reiteraven el suport al dret a decidir. En un article a El Punt Avui, el president del Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, Miquel Darnés, va reivindicar que, “en circumstàncies excepcionals” els col·legis no es podien separar dels col·legiats, al·legant que el 80% de la població catalana estava a favor del dret a decidir.

“Després del referèndum, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va tornar a publicar un manifest esbiaixat en pro de l’independentisme i en contra de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i parlava en nom de tots els metges, per la qual cosa vam dir prou, ja que els col·legis no estan per a això”, explica Ancor Serrano, membre de la plataforma que va redactar el manifest “Neutralitat Col·legi de Metges”. Ràpidament van aconseguir més de 1.500 signatures per expressar la queixa davant la junta presidida per Jaume Padrós, a qui acusen de no ser neutral. “Va servir de poc”, admet Serrano, “ni van retirar els manifestos ni els van rectificar, encara que el doctor Padrós té més cura ara de les seves paraules”.

Davant les queixes d’aquest grup de metges, el president del COMB va defensar fa uns dies que en el seu anterior programa electoral ja recollia que estaven a favor de “l’expressió del dret a decidir”. En qualsevol cas, va defensar, que “era una manifestació de la junta de govern del COMB”, no de tots els metges de la institució, més de 40.000. “Potser ara ho haguéssim fet diferent, però això no vol dir que no ho haguéssim fet. El que no admeto és la censura”, va valorar Padrós. El metge, que acaba de revalidar com a president del COMB, va admetre que fa uns mesos hi havia “una situació excepcional” i “hi ha gent a la qual no li va agradar”. Padrós va anunciar que, a partir d’ara, es remarcarà que els posicionaments “són de la junta”.

Entre els psicòlegs, la batussa encara va ser més agra. Cansats de veure que el Consell General de la Psicologia d’Espanya no es posicionava en contra de les càrregues policials de l’1 d’octubre, uns cinquanta psicòlegs —afiliats a la Assemblea Nacional Catalana (ANC)— van decidir no pagar la quota obligatòria a l’organisme espanyol a partir d’aquest gener. El problema és que aquest pagament es fa al col·legi català (són 50 dels 300 euros anuals que paguen els psicòlegs, que s’han de col·legiar obligatòriament). “Entenem que és un acte de cara a la galeria, perquè l’impagament és amb el col·legi de Catalunya”, expliquen fonts de la junta, que aquest dilluns farà pública una carta en què recorda els seus drets i deures als col·legiats: “Entre les conseqüències d’un impagament continuat es preveu l’expulsió”, alerten. “En ser un col·legi professional en què a més és obligat col·legiar-se, no podíem posicionar-nos políticament”, recorden les mateixes fonts.

La divisió també va arribar a altres professions, com a enginyers o arquitectes, els col·legis dels quals van rebre queixes pels manifestos sobre política. En el cas dels advocats, la situació encara va ser més tibant, ja que la degana, Maria Eugènia Gay, triada recentment, va impulsar l’anomenada comissió de mediació, que pretenia obrir una taula de diàleg —que no es va materialitzar— entre les administracions catalana i espanyola. Gay no només va rebre crítiques d’un grup d’advocats col·legiats catalans, sinó que la proposta va ser rebutjada del tot pel Consell General de la Advocacia Espanyola.

Periodista neutral

El Col·legi de Periodistes, que compta amb un gran ventall de perspectives entre els seus col·legiats, va optar per la neutralitat des del primer moment, i no es va sumar als manifestos comuns. “Davant la situació que s’ha generat en els últims anys, tenir al costat el Col·legi de Periodistes era molt llaminer”, explica el portaveu de l’entitat, Xavier Puig. Per evitar-ho, la junta, presidida per la degana Neus Bonet, va decidir sortir en defensa de l’ofici i denunciar les situacions en què s’impedia l’exercici del periodisme. Així, es van publicar comunicats per demanar respecte a tots els professionals, es va denunciar el format de compareixences de premsa de pagament que va imposar el grup Mediapro durant l’1 d’octubre, i el Col·legi, que es va sumar a l’aturada de país del passat 3 d’octubre, es va posicionar en contra d’una possible intervenció dels mitjans públics catalans.

“No ens hem posicionat ni a un costat ni a l’altre. Ningú podrà dir que no hem estat a l’alçada, però anar pel camí del mig té conseqüències”, admet Puig. La casa dels periodistes, la junta de la qual s’ha de renovar amb un procés electoral l’any que ve, ha rebut crítiques per part dels sectors més independentistes i dels més constitucionalistes, que en tots dos casos han retret la neutralitat de la institució. Amb unes eleccions a la vista, persones properes a la junta preveuen que aquest debat torni a sorgir i que es presenti més d’una candidatura.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >