Selecciona Edició
Connecta’t

Units en la incertesa

Els veïns de Santa Coloma de Gramenet, on governa el PSC, i de Vilassar de Mar, d’hegemonia nacionalista, mostren preocupacions similars

Banderes independentistes al carrer Sant Ignasi de Vilassar de Mar, ahir.
Banderes independentistes al carrer Sant Ignasi de Vilassar de Mar, ahir.

Entre els municipis de Vilassar de Mar i Santa Coloma de Gramenet, tots dos a la província de Barcelona, només hi ha 15 quilòmetres de distància. Però les realitats polítiques són oposades. En les eleccions autonòmiques del 2015, les candidatures independentistes Junts pel Sí i la CUP van obtenir a Vilassar un 61% dels vots; a Santa Coloma, territori del PSC, aquestes dues forces només van aconseguir sumar el 19%. Malgrat les diferències, un recorregut pels seus carrers ofereix sensacions comunes entre els veïns; la principal, la incertesa.

Migdia del 12 d’octubre. A Casa Pepe, històric bar de Santa Coloma (120.000 habitants), se sent que l’efemèride és la festa nacional. Dos joves entren i el cambrer, un clàssic amb armilla i corbatí, els pregunta com estan. “Bé, com hem d’estar si avui és la festa nacional?”, contesten ells. Comenten els grups de WhatsApp en què participen; un destaca que tal insisteix massa perquè tornin a jurar la bandera; un altre diu que tal altre es passa amb els acudits, que podria posar-ne algun “de l’altre costat”. Entra un altre assidu, per comprar un puro. Examina la caixa del tabac, agafa un cigar i afegeix que se l’endú a contracor “perquè aquí posa que és de Madrid”. “Doncs porta’m breves catalanes i te les venc”, replica el cambrer.

Fabián Cerezedo i la seva dona passegen el gos pel carrer de Casa Pepe. Es troben lluny del seu barri, Fondo, una zona d’onades recents de migració estrangera la integració de la qual, asseguren, els preocupa més que la independència. Cerezedo diu que no està preocupat pel desenllaç del xoc amb les institucions de l’Estat i creu que la cosa només es pot descontrolar “depenent de quina força utilitzi el Govern”. Treballa en una empresa industrial estrangera —no precisa més— i sosté que la fugida de seus d’empreses és una estratègia del Govern per generar por que no té efecte real en l’economia, però que sí que ha calat en la població: “Fins i tot la meva mare em va dir que volia treure els estalvis de La Caixa”, explica.

Eutiquio Gómez i el seu amic Emilio es troben periòdicament als bancs de la plaça d’en Manelic per xerrar. El senyor Emilio té 90 anys i va emigrar fa seixanta anys procedent de Castella-la Manxa. Va treballar en una central hidroelèctrica a Guadalajara i a Santa Coloma es va ocupar en el manteniment dels carrers i va ser ebenista. “Home de molts oficis i pobre segur”, diu amb ironia.

Gómez va arribar a Catalunya amb 18 anys i va ser membre actiu dels moviments veïnals de Santa Coloma que durant la Transició van ser un referent de l’activisme social per millorar les condicions del municipi. Ell considera que el conflicte independentista es nodreix de diferents problemàtiques socials: “Gota a gota el got es vessa. És el que ha passat, s’han anat sumant reclamacions; els joves a l’atur, la gent gran que pateix per les pensions...”. Els dos amics coincideixen que la sensació és d’incertesa: no saben com acabarà. I tots dos es pregunten si el president Carles Puigdemont va proclamar la independència o no. “Jo crec que Puigdemont tornarà a fer el mateix i no baixarà del carro, per moltes empreses que marxin. Sobretot ho veig malament per Barcelona, que perd crèdit i prestigi”, reflexiona l’Emilio.

Por que exploti

La Llúcia i en Luis fa 52 anys que estan casats. Aprofiten el dia festiu per visitar Vilassar de Mar (21.000 habitants), a la vora del Mediterrani. La platja s’omple a mitja tarda de banyistes i pescadors. La Llúcia i en Luis demanen un cafè en una terrassa al final de la riera, davant de la carretera que solca el Maresme. Encara hi ha els cartells que criden a participar en el referèndum de l’1-O. A diferència de Santa Coloma, a Vilassar les banderes estelades (independentistes) llueixen pertot arreu. La Llúcia és independentista “i catalana de barretina”, diu; en Luis és gallec i orgullós de ser espanyol. Les seves diferències polítiques són notables, però les solucionen amb humor i amor. Coincideixen en la preocupació, això sí: ell perquè veu un futur econòmic negre per a Catalunya i ella perquè té por “que els polítics no trobin una sortida sense que la situació exploti”.

Entre que és festiu i que hi ha un pont pel mig, el centre de Vilassar està mig desert. El carrer de Sant Ignasi és una via de cases velles de pescadors, gairebé totes engalanades amb simbologia independentista. Un cartell a la plaça del Círcol recorda que hi va néixer el capellà Pere Ribot, activista catalanista durant el franquisme. A la plaça, espai per jugar a petanca, hi ha tres nois. Passen la tarda escoltant música i fumant. També comenten la situació política.

El més jove és Carlos León, de 19 anys, que repeteix últim curs de batxillerat. Ell arrenca la reflexió en grup: “Em preocupa la situació, però em preocupa més que la gent no reaccioni igual amb altres problemes. Molts es mobilitzen per un sentiment nacional que no han meditat bé”. Aida Sanz, de 21, estudiant d’un curs de tècnica de laboratori, afegeix: “El que falta és escoltar-nos, la gent està massa intoxicada pels interessos de cada mitjà o per les cadenes de mòbil. Hem de passar d’aquestes influències per sortir de la trinxera, perquè ara o ets independentista o ets fatxa. Sembla que al final només ho solucionarem a hòsties”. Sara García, la més gran, 22 anys, s’ha format en atenció a persones dependents i està a l’atur: “El mercat laboral és molt precari. Jo preferiria que la gent es mobilitzés per això, pels suïcidis, pel desnonaments”.

Tots tres es van manifestar el 3 d’octubre contra les càrregues policials. “Els dos governs ho estan fent fatal, però en democràcia la violència no hi té cabuda”, adverteix Sanz. L’actuació policial és el que els va motivar a participar a l’1-O, i és el que els pot mobilitzar de nou a favor de les tesis de l’independentisme més extrem.

L’alcaldessa socialista que rebutjava l’article 155

Santa Coloma de Gramenet és el paradigma de les diferències polítiques entre l’àrea metropolitana i la resta de Catalunya, però també de les diferències que hi ha al cinturó vermell de Barcelona a l’hora d’encarar el conflicte. L’Ajuntament està liderat pel PSC des del 1991. L’alcaldessa, Núria Parlon, és una de les veus socialistes partidàries d’establir una taula de diàleg entre La Moncloa i la Generalitat. Parlon escriu en el número d’octubre de la revista El Mirall que “cal dir prou i exigir que els governs d’Espanya i de la Generalitat s’asseguin i negociïn immediatament, en un exercici de responsabilitat que trobi d’una vegada per sempre el remei a un conflicte que no porta enlloc”. Parlon va assegurar el juny passat que el PSOE rebutjaria l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i que, en cas que s’apliqués, ella advocaria per una mediació internacional.

A Santa Coloma hi té la seu Radio Teletaxi, propietat del locutor Justo Molinero, proper en el seu moment a Jordi Pujol i avui al líder d’ERC, Oriol Junqueras. Les seves emissores han tingut un paper fonamental en la integració de la migració espanyola en la cultura catalana. Molinero va demanar als oients que participessin en la consulta il·legal de l’1-O. “Hem lluitat molts anys per poder votar”, va dir. També va criticar que la justícia “vulgui prendre el comandament dels Mossos a la Generalitat”.