Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

El Govern espanyol està preparat per intervenir les conselleries clau

El control de les àrees d'Interior i Finances figuren en primer lloc, segons fonts de l'Executiu central

El Govern espanyol es prepara per prendre decisions excepcionals sobre el Govern i l’Administració catalana en el Consell de Ministres de divendres, 20 d’octubre. El control de les àrees d’Interior i Finances, amb un reforç de les que ja hi ha sobre aquestes últimes, figuren en primer lloc, a l’empara de l’article 155 de la Constitució. El punt de mira no s’allunya de les funcions de la presidència, de les quals podria fer-se càrrec temporalment un delegat territorial del Govern central. Actuar sobre la presidència autonòmica és molt present, però és la mesura que més dubtes crea en el Govern.

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, aquest diumenge a Sevilla.
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, aquest diumenge a Sevilla. EFE

El Govern ha estudiat les situacions que es pot trobar si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, manté avui l’ambigüitat sobre si està declarada la independència de Catalunya o no. Tot el que no sigui un no, serà interpretat com un sí pel Govern de Mariano Rajoy. L’Executiu ja se situa a les 10 del matí del proper dijous per si, com tem amb bastant fonament, transcorren les 72 hores de termini perquè el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, revoqui aquesta declaració. Res fa pensar que acatarà la instrucció, per la qual cosa el Consell de Ministres del proper divendres prendrà les decisions que permetin activar l’article 155 de la Constitució amb l’argument que la comunitat autònoma catalana no compleix amb l’interès general.

El control temporal de les àrees d’Interior i d’Economia per l’Administració central estan molt estudiades, asseguren fonts governamentals. El control de la Presidència, i, per tant, la destitució de Carles Puigdemont, s’ha estudiat i avalat amb informes de legalitat constitucional. Totes, però sobretot, aquesta última, són mesures tan dràstiques com dramàtiques. Aquestes són les expressions que utilitzen les fonts consultades coneixedores dels textos estudiats i utilitzats per arbitrar les mesures que deixin en suspens el poder temporal del govern de la Generalitat.

L’article 155 de la Constitució, per la seva falta de concreció i regulació, permet omplir-lo de contingut tal com el Govern necessiti. Aquesta interpretació governamental, per tant, és contrària a la tesi que seria la mesura més dura que es pogués adoptar. L’aplicació de lleis de gran excepcionalitat com la de setge o decretar els estats d’alarma permeten menys modulació que la que es pot arbitrar des de l’injuriat article 155, assenyalen fonts governamentals. “Les possibilitats del 155 són moltes i estan totes estudiades”, asseguren des del Govern els qui han participat en la reflexió sobre aquestes. L’avaluació l’ha dut a terme el Govern en solitari, aquest amb el PSOE i el mateix Govern amb Ciutadans, tot i que amb molt menys detall i intensitat que amb el PSOE, reconeixen en tots els àmbits concernits.

De l’encreuament d’informacions es constata que el control de l’Economia continua sent bàsic, de manera que no només continuaran les mesures ja preses pel Ministeri d’Hisenda sobre les finances de Catalunya sinó que s’incrementaran. En el cas que el Govern de la Generalitat seguís avançant amb el desenvolupament de la Llei de Transitorietat, suspesa pel Tribunal Constitucional, el Govern central prendria les regnes d’aquesta conselleria de manera total. El finançament és una parcel·la de control “imprescindible”, però no ho és menys la d’Interior; l’ordre públic.

L’experiència de l’1 d’octubre va servir al Govern per reconèixer el seu error respecte que el cos de policia autonòmica respectaria els requeriments judicials. La competència d’Interior serà assumida pel Govern central si Puigdemont no fa marxa enrere, segons reconeixen fonts governamentals. L’ordre públic es pot veure alterat no com un fet en si mateix sinó com a resposta a altres mesures que es puguin prendre des del Govern central, que és la intervenció en altres àrees de competència autonòmica, expliquen les fonts consultades.

L'article 155

  1. Si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actués de manera que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar a aquesta al compliment forçós d’aquestes obligacions o per a la protecció de l’esmentat interès general.
  2. Per a l’execució de les mesures previstes en l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.

Aquestes consideracions s’expressen amb una gran aprensió, però amb la fermesa en la decisió d’adoptar les mesures necessàries davant la possibilitat que es produeixin situacions de resistència a lliurar el poder al Govern central.

La pregunta sobre si es mantindran als seus llocs els consellers del Govern que presideix Carles Puigdemont si aquest ha d’abandonar la seva responsabilitat per requeriment del Govern central es respon amb un “previsiblement no”. La solidaritat de l’equip del president els faria deixar els llocs sempre que Puigdemont no els indiqués que continuessin.

Delegat territorial

Aquestes situacions que poden conduir a protestes socials d’abast imprevisible podrien ser evitades amb la celebració d’unes eleccions a Catalunya al més aviat possible.

El problema és com s’arriba a la convocatòria d’eleccions prescindint del president de la Generalitat i del Parlament de Catalunya. De nou el 155 sembla que pot donar cobertura a una mesura tan excepcional a pesar que hi ha divisió entre constitucionalistes; però no al Govern.

El Govern sap que els socialistes tenen sobretot dubtes polítics, per sobre dels constitucionals, ja que consideren que convocar eleccions des de Madrid provocaria una forta contestació social. Aquests demanen eleccions però l’hi exigeixen a Carles Puigdemont; que sigui ell qui exerceixi la seva competència.

Si tot això no es produeix per la nul·la col·laboració de Puigdemont, abans d’arribar a les eleccions, no només es controlarien dues o tres conselleries sinó que el Govern central, a través dels ministeris respectius, assumiria la competència del dia a dia de cada conselleria, expliquen fonts governamentals. Al capdavant hi hauria un delegat territorial. Tot temporalment, insisteixen.

Ministres versus consellers però amb somriure

El Govern es posa en el pitjor per elaborar el pla de resposta a la Generalitat de Catalunya. En el seu estudi s’inclou fer-se amb la responsabilitat de totes les conselleries. Això pot succeir per la negativa dels titulars a col·laborar amb el Govern central o, fins i tot, per la dimissió dels consellers en solidaritat amb els companys de les primeres àrees que seran intervingudes: Interior, Hisenda i funcions de la presidència. Cada ministeri té en estudi les funcions que assumiria en cas que es donés aquest supòsit, assenyalen fonts governamentals. Aquests interlocutors apunten la paradoxa que la relació personal dels ministres amb els consellers del Govern són afables i fluides i que les converses són constants. Els consellers insisteixen als ministres que rebin amb amplitud de mires la resposta que el president de Catalunya donarà avui a Mariano Rajoy. Els consellers asseguren als seus homòlegs ministres que hi haurà oferta de diàleg. El problema serà el contingut. Des del Govern central, els ministres de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i de Foment, Íñigo de la Serna, van ser ahir els encarregats de dir a Puigdemont que rebutgi haver declarat la independència i començarà “el diàleg”. Des de Madrid, per parlar d’assumptes pendents d’autogovern en diferents matèries. Si Barcelona insisteix a limitar la negociació a un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya, llavors, no serà possible.