Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
ENTREVISTA A XAVIER GARCÍA ALBIOL

Albiol: “Aplaudiria sense cap complex l’aplicació de l’article 155 a Catalunya”

El líder del PP català reflexiona sobre el repte independentista i l’estratègia del Govern espanyol

Xavier García Albiol, president del Grup Popular al Parlament de Catalunya.
Xavier García Albiol, president del Grup Popular al Parlament de Catalunya.

Xavier García Albiol (Badalona, 1967) lidera el PP a Catalunya. És el polític de la formació de Mariano Rajoy que defensa amb més claredat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució davant del repte independentista, tot i que matisa que seria “l’últim recurs”. Defineix Carles Puigdemont com a “irreflexiu”, Oriol Junqueras com a “astut” i Inés Arrimadas com a “oportunista”.

Pregunta. Cal aplicar l’article 155 a Catalunya?

Resposta. Des del PP de Catalunya no hem descartat l’article 155 mai. És una opció totalment legítima i democràtica. És cert que hi ha altres opcions menys contundents abans d’arribar a utilitzar-la. Si al final s’acabés consumant l’acte de desobediència i ruptura, aplaudiríem sense cap tipus de complex la seva aplicació si fos garantia de poder mantenir el respecte a la democràcia i a la llibertat a Catalunya. És el recurs final. L’última solució. No ens agradaria, però és una opció vàlida.

P. Vostè és l’únic polític del PP que defensa amb rotunditat aquesta mesura. Com conviu amb aquesta situació?

R. Tots tenim la mateixa lletra, però cadascú li posa la seva música. Però tots pensem igual. Qualsevol opció per garantir l’estabilitat institucional d’Espanya és vàlida, i entre totes aquestes opcions, com a últim recurs, hi ha el 155. L’Estat de dret no tanca per vacances ni per festiu. Qualsevol polític que tingui la gosadia d’intentar consumar aquest cop d’estat haurà de pagar-ne les conseqüències. El Govern d’Espanya actuarà amb proporcionalitat, equilibri… i contundència. No li tremolarà la mà.

P. Quins errors ha comès el Govern per arribar a aquesta situació?

R. El nacionalisme ha utilitzat la bona fe de l’Estat per anar teixint de manera soterrada un teixit social que ha acabat esclatant, possiblement motivat per la crisi. L’error més gran que va cometre la Transició espanyola va ser transferir l’educació a les comunitats autònomes. Al que estem obligats els constitucionalistes és a intentar revertir aquesta situació creant un relat sobre Espanya que sedueixi el conjunt de la població. És una mesura que ha de donar els seus fruits al cap de diverses generacions, però que ha de començar ara.

P. I què oferirà vostè per recuperar el vot dels ciutadans independentistes?

R. El meu projecte no és per seduir els independentistes sinó per convèncer aquells que se sentin catalans i espanyols. Cal recuperar la normalitat institucional, política i social, prioritzant allò que preocupa la majoria de la gent, que no és precisament ni el referèndum ni la independència.

P. S’ha intentat fer servir la gestió de la resposta dels atemptats per al projecte independentista?

R. És evident que la desarticulació ràpida de la cèl·lula és un èxit que hem de reconèixer i que la Generalitat va tenir la intenció de convertir-ho en un símbol davant del món de l’independentisme i de la capacitat de gestionar situacions de crisi en una Catalunya independent. A mesura que han aparegut informacions, hem pogut veure que si en lloc d’haver-se dedicat a intentar capitalitzar l’èxit de la desarticulació de la cèl·lula hagués tingut la voluntat de compartir informació, possiblement algun dels errors s’hagués pogut evitar.

P. Què es va fer bé i què es va fer malament?

R. Em sembla que en la gestió dels atemptats cal diferenciar dues actuacions: l’actuació dels Mossos, que pot valorar-se amb una nota francament alta, i la utilització per part de la Generalitat d’aquesta gestió, que ha acabat contaminant-la, sobretot a mesura que van apareixent noves dades que revelen que probablement es va ometre o es va amagar informació de molta transcendència. El pas dels dies està posant al descobert que la Generalitat va mentir i va mentir molt. Va mentir sobre la relació amb la resta de cossos de seguretat, va mentir sobre el que va succeir en determinats escenaris clau durant els atemptats, i ha mentit a l’hora d’intentar assenyalar com a responsable únic de l’èxit el Govern de la Generalitat i com a culpable dels errors el Govern d’Espanya. Quan una administració té les competències de seguretat, les té per bé i per mal.

P. Abans dels atacs, vostè li va demanar una reunió a Puigdemont. Què els queda per parlar?

R. Independentment de l’atemptat, és urgent que el president de la Generalitat no acabi de tancar totes les portes a una sortida democràtica i respectable de la situació de crisi institucional que ha provocat. Aquesta porta continua oberta. És cert que si al final dimecres acaben entrant en el ple les propostes que signifiquen la voluntat de formalitzar aquesta ruptura, es tancarà.

P. Els partits no independentistes han de formar una coalició en les properes eleccions autonòmiques?

R. Avançar en aquest escenari és prematur. Abans o després, els partits constitucionalistes hem de fer un exercici per aparcar el que ens separa per governar Catalunya en la propera legislatura.