Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Entrevista | Primer secretari del PSC

Iceta: “Si Puigdemont admet la secessió donaré suport a què els Mossos siguin intervinguts”

El líder dels socialistes catalans reclama al president català que eviti la intervenció de l'autonomia

Miquel Iceta, dijous passat. Foto i vídeo: Gianluca Battista

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta (Barcelona, 57 anys), creu que Carles Puigdemont no va declarar la independència el passat dia 10 en el Parlament i per això dona suport al requeriment que ha fet el Govern espanyol al president català perquè abans de les deu del matí del proper dilluns aclareixi si és així o no.

Pregunta. Si Puigdemont, empès per alguns sectors secessionistes, respongués que sí va declarar la independència, fins a on poden veure's forçats els socialistes a donar suport al Govern per aplicar l'article 155?

Resposta. Veurem què proposa el Govern en cada eventualitat. Si Puigdemont diu a Rajoy és que vol que s'apliqui el 155, però això seria dir alguna cosa molt diferent del que va dir en el Parlament. La prova que no es va declarar la independència és que després van signar un paper a la sala annexa. El president pot veure's pressionat, però la responsabilitat és només seva.

P. Ja ha pactat vostè amb Pedro Sánchez fins a on donaran suport a Rajoy en el 155?

R. Jo soc molt partidari d'aquella frase que quan arribi al pont el creuaré. El que espero és que Puigdemont digui la veritat, que no va declarar la independència, i que aprofiti el requeriment del Govern per recordar a Rajoy la llista dels 46 temes a negociar que ja li va presentar, exceptuat el referèndum.

Si Puigdemont diu a Rajoy és que vol que s'apliqui el 155

P. Segueix sense respondre la pregunta de fins a on donaran suport els socialistes al Govern en l'article 155.

R. No ho sé fins que no siguem consultats. Ja se'ns va consultar i ens va semblar bé que el Govern preguntés al president si havia declarat o no la independència. Nosaltres defensarem la tornada de la legalitat constitucional i estatutària.

P. Segueix tenint confiança en els Mossos d'Esquadra després de l'1 d'octubre?

R. Sí. La meva seguretat personal està confiada a ells. L'1 d'octubre estaven en disputa diverses coses i és veritat que en muntar un dispositiu de seguretat un ha d'atendre no només a la instrucció judicial, que era clara i taxativa d'evitar una votació, sinó a no causar mals majors. Va haver-hi un error important per part del Govern d'Espanya d'intentar evitar per la força una votació que no tenia cap valor. L'actuació policial desproporcionada és un dels pocs arguments que li queden a l'independentisme. Sense això no sé què estarien dient ara.

P. Per tant, no veu motius per retirar la competència als Mossos a la Generalitat.

R. A dia d'avui, no. Però si el Govern diu que s'ha situat fora de la llei, això ens situa a tots en un altre escenari.

P. En aquest cas, acceptaria la intervenció dels Mossos?

“El Govern es va equivocar quan va intentar evitar una votació que no tenia cap valor”

R. Sí, clar, en això hem de ser tots claríssims. En aquest escenari l'autonomia hauria estat anul·lada pel Govern de Catalunya, que pretendria canviar-la per una altra cosa. En aquest cas Puigdemont no podrà seguir sent president. Ho és perquè el va votar una majoria del Parlament sorgida d'unes eleccions celebrades a l'empara de l'Estatut d'Autonomia. Si l'Estatut desapareix, la legitimitat de totes les institucions que deriven d'aquesta llei també desapareixen.

P. Quines altres competències haurien de retirar-se a la Generalitat si hi hagués declaració d'independència?

R. El Govern d'Espanya està sent mesurat amb això i mai ha anticipat esdeveniments. L'Estat és la garantia del compliment de la legalitat en tot el seu territori i ha de prendre mesures perquè sigui així. Quines? No ho sé. A tothom li agrada avançar-se, però a mi no. Per això m'he vist obligat a rectificar poques vegades.

P. I si Puigdemont respon que no va declarar la secessió?

R. Molta gent respirarà. Moltes empreses podran abandonar els seus plans de canviar les seves seus, algunes de les que ho han fet podrien reconsiderar la seva posició i s'obriria un escenari de diàleg. Veuríem com queden les capacitats del Govern per seguir governant i si acaba la seva aliança amb la CUP. El mandat d'aquest Govern ha acabat, perquè van dir que estarien 18 mesos i que després es produiria una declaració d'independència o un referèndum. La sortida lògica de tot aquest garbull són unes eleccions. Estem en un escenari electoral, es vulgui o no. Queda per saber si les eleccions seran al desembre o a l'abril.

P. En l'entrevista entre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy sembla que es va forjar un acord per, si s'aplica l'article 155, treure aquesta competència a Puigdemont i convocar unes eleccions autonòmiques.

R. Vostès salten a aquesta conclusió, però jo no. No conec tots els detalls d'aquesta conversa i si els conegués no seria jo qui els desvetllés.

P. A títol personal, comparteix la petició de Ciutadans de treure a Puigdemont la competència per convocar eleccions?

“La vigència de les lleis no depen del bon humor d'un governant”

R. La solució a aquest problema passa per unes eleccions, però no em pronunciaré sobre retirada de competències concretes fins que no es produeixi el supòsit que en teoria ho avala. I fins ara no veig motius perquè Puigdemont no segueixi tenint aquesta competència.

P. Per què sosté que el Govern hauria d'haver actuat molt abans del referèndum i no ho va fer?

R. L'origen del que tenim entre mans és el que va passar els dies 6 i 7 de setembre en el Parlament, que va suposar una vulneració flagrant de la legalitat amb l'aprovació de la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. El Govern va enviar els fets al Tribunal Constitucional, però el que va ocórrer en aquestes dues sessions parlamentàries va obrir un parèntesi d'una gravíssima inseguretat jurídica que està motivant ara la marxa de les seus socials dels bancs i les grans empreses. Després es va celebrar l'1 d'octubre, que per a nosaltres no té el valor d'un referèndum, i ara es tracta de saber si en funció de lleis suspeses pel Constitucional el Govern de Catalunya considera que això justifica o no una declaració d'independència. A mi em sembla molt estrany viure en un país en el qual la validesa de les lleis pot variar en funció d'una intervenció del president en la tribuna. Això no és acceptable en cap democràcia. Les lleis estan en vigor o no estan, això no depèn del bon o mal humor d'un governant.

La necessitat de la reforma constitucional

Iceta està satisfet amb el compromís de Mariano Rajoy d'obrir-se a discutir la reforma constitucional. “Fins fa molt poc tothom deia que el PP no acceptaria obrir aquest meló, però ho ha fet, gràcies a una intel·ligent estratègia de Pedro Sánchez de proposar que s'avaluï sis mesos el tema en una comissió i després ja entrarem en propostes concretes”, diu. Entre elles, el reconeixement de Catalunya com a nació, explica el líder del PSC, que es mostra obert a diverses fórmules. Una podria ser portar a la Constitució l'article 5 de l'Estatut d'Autonomia, referit als drets històrics, tal com es recull a la Declaració de Granada que va aprovar el PSOE el 2013. “Veig molt difícil que es faci una reforma constitucional i no se citi a Catalunya i a nosaltres ens agradaria que en algun lloc es digués també que Catalunya és una nació”.

Iceta entén que “valdria la pena fer una reforma constitucional molt profunda” i advoca perquè en el debat participin els partits independentistes. El PDeCAT s'ha obert a ser-hi i Esquerra ha dit que no, però el líder del socialisme català recorda que el 1978 van ser-hi Heribert Barrera, llavors el màxim dirigent d'ERC, així com altres formacions independentistes liderades pel basc Francisco Letamendia i el canari Fernando Sagaseta.