“Hi ha nervis, i de vegades insults i molt males cares”

La serp que formen les cintes verdes i blaves amb el logo d'Aena ocupa tot el vestíbul de la planta superior de la terminal 1 de l'aeroport del Prat, però les cintes gairebé ni es veuen, tapades per la quantitat de viatgers que esperen en les llargues cues per accedir als controls de seguretat. Arran d'un conflicte laboral entre els treballadors i l'empresa Eulen, encarregada de gestionar els arcs de seguretat de les dues terminals de l'aeroport, els empleats han iniciat aquest divendres una vaga parcial que els usuaris reben amb malestar i indignació i, davant l'evidència que passaran una bona estona esperant, amb resignació. 

La vaga parcial dels treballadors d'Eulen consisteix en aturades d'una hora cada divendres, diumenge i dilluns a les 5.30, les 10.30, les 16.30 i les 20.30. Durant les hores de vaga, la cua es mou tan lentament que molts passatgers opten per arrossegar la maleta amb els peus mentre, entre gent asseguda a terra i cares d'avorriment, la majoria espera mirant el mòbil i escoltant música. "És indignant, dona molt mala imatge per al turisme", afirma la Cristina, que ha d'agafar un avió per feina.

Als qui acaben d'arribar els espera una cua de, com a mínim, 40 minuts, que pot arribar a ser d'una hora i mitja segons el testimoni d'alguns viatgers. "Què fem? Fas tu la cua una estona i després canviem?", és una idea que se sent sovint a l'inici de la cua, que arriba fins als extrems del pis i omple tot el vestíbul. No és una proposta que els altres integrants de la cua acceptin fàcilment: "Hi ha nervis, i de vegades insults i molt males cares", explica un treballador d'Eulen que ajuda a gestionar la filera de gent. 

No obstant això, la picardia troba el seu hàbitat natural entre les cues. En les últimes setmanes, que també s'han viscut llargues esperes per una vaga de zel que els treballadors exercien dedicant a cada passatger el màxim de temps possible, viatgers que perdien l'avió es colaven davant l'atònita mirada dels qui feia 40 minuts que s'esperaven, una cosa que s'ha tornat a veure aquest divendres.

Tampoc no facilita gaire les coses l'anomenat "carril ràpid", exclusiu per a persones amb problemes de mobilitat i per a famílies amb fills petits. Durant les hores de vaga el carril està col·lapsat, amb llargues cues plenes de famílies amb nadons, però també per pares i mares que volen fer passar un nen ja no tan petit per la cua ràpida.

La majoria dels passatgers, avisats, han arribat amb molta antelació a l'aeroport per la por de perdre l'avió. Jorge Ena, per exemple, estava a punt de passar el control al migdia, després de 50 minuts esperant. "Tinc el vol a dos quarts de sis, però com que sabíem el que passaria, hem decidit venir amb molta antelació", explica, conscient que perdre l'avió vol dir quedar-se sense les esperades vacances. Segons les aerolínies, ja són més de mil els passatgers que han perdut el viatge.

D'altra banda, hi ha els turistes que tornen al seu país: en Vincent, un parisenc que fa 40 minuts que és a la cua, ha arribat a l'aeroport amb molta antelació, encara que això vol dir que ha perdut algunes hores en què podria haver seguit fent turisme. "Ho vam veure ahir a les notícies i no vam dubtar, havíem de venir molt abans", afirma. Una vegada passats els controls, l'embús desapareix i queden per endavant moltes hores mortes.